Per què Araujo no pot fer de lateral contra equips com el Getafe?

BarcelonaDavant del Getafe, Xavi Hernández va apostar per Jules Kounde com a central i Ronald Araujo com a lateral dret. D’aquesta manera, el francès va poder jugar a la seva posició preferida i l’uruguaià va tornar a fer les funcions del dos. La fórmula que habitualment serveix per fer front a Vinícius va ser també l’escollida en el cara a cara amb Jaime Mata. El davanter del Getafe destaca per altres coses, però no precisament per la velocitat ni la capacitat de desequilibri. Què buscava Xavi ordenant el sector dret de la seva defensa d’aquesta manera?

És probable que l’objectiu principal tingués a veure, més aviat, amb les característiques de Kounde com a central que no pas amb el que pot aportar Araujo com a lateral. Certament, el francès va oferir una primera passada neta i creativa. Les seves accions amb pilota van servir sovint per superar línies i connectar amb els migcampistes. 

Kounde també va buscar en alguna ocasió la passada directa cap a Lewandowski perquè aquest descarregués i deixés de cara a l’interior, però el polonès no va tenir el seu millor dia. L'exsevillista fins i tot es va atrevir amb conduccions que buscaven atreure i fixar algun rival per, posteriorment, buscar el company lliure a la seva esquena. Aquest és un concepte tàctic que Xavi va demanar amb insistència a Christensen durant la pausa per hidratació de la primera part. El danès, en aquest sentit, no es va prodigar i segurament per això De Jong va fer de central a la segona part. Però què passa amb Araujo de lateral?

La presència de l'uruguaià obert a la banda a Getafe no va ajudar l’equip a generar el volum de joc necessari per desordenar el contrari. En el futbol modern els laterals cada vegada són més importants, i ho són sobretot per les tasques que tenen encomanades amb la pilota als peus. El futbolista charrúa, magnífic en duels defensius, està millorant les seves prestacions amb la bola, però aquestes encara queden lluny del que es demana als laterals d’equips dominants. Sobretot contra rivals que defensen aculats i concedeixen pocs espais, és fonamental tenir laterals amb un gran nivell tècnic, i recursos i creativitat en camp contrari.

La capacitat de combinar amb els companys, de fer parets amb ritme i agilitat, de ficar-se a dins per oferir una passada extra a la zona de mitjos o d’estirar cap a fora si l’extrem del davant busca zones interiors. Tot plegat són recursos que Araujo, ara mateix, no pot oferir jugant de lateral. Així doncs, davant rivals com el Getafe, es farà necessari un altre perfil de jugador en aquesta posició. Al final, jugar amb Kounde de central i Araujo de lateral va ser despullar un sant per vestir-ne un altre. El Barça va sortir bé amb el central de la dreta, però es va encallar amb el lateral d’aquella mateixa zona.

Un fitxatge que reuniria els requisits exposats en aquestes línies seria João Cancelo. El portuguès és un futbolista d’un gran nivell tècnic. Domina les dues cames, sap teixir bones combinacions amb els companys, té visió de joc i una gran paleta de recursos en camp contrari amb xut i passada. Cancelo és un gran centrador. Amb l’interior, o també amb l’exterior, les seves centrades són verinoses per al rival i sedoses per als rematadors. Les incògnites que presenta el jugador portuguès estan més aviat relacionades amb aspectes sobre el seu caràcter i mentalitat, però això ja són figues d’un altre paner.