Araujo, el defensa que mira documentals de Puyol i que treu de polleguera Vinícius
L'extrem del Reial Madrid, el jugador que més regats intenta a la Lliga, encara no ha trobat la fórmula per superar l'uruguaià
BarcelonaEl Reial Madrid té, amb permís de Karim Benzema, el seu millor argument ofensiu en Vinícius Júnior. El davanter de 22 anys va deixar enrere la temporada passada la befa sobre la seva mala punteria i va signar 22 gols i 20 assistències en 52 partits. Xifres que van catapultar els blancs a guanyar la Champions i la Lliga. L'extrem brasiler, establert a la banda esquerra després de la marxa de Gareth Bale i l'ostracisme d'Eden Hazard, és un dels futbolistes més determinants dels madrilenys, però hi ha un defensor que és el seu autèntic malson: Ronald Araujo. Aquest diumenge es veuran les cares en el primer clàssic que Xavi Hernández dirigirà al Camp Nou. Serà el sisè enfrontament oficial entre el defensor blaugrana i l'atacant merengue.
A Araujo li agrada jugar a l'eix, tot i que contra el Madrid té coll avall que tornarà a fer de lateral dret per anul·lar Vinícius. Però el de Rivera va formar-se com a futbolista sobretot en posicions ofensives. Va ser amb 17 anys quan les seves condicions físiques —mesura gairebé 1,90 m i pesa 80 kg— el van aproximar al lloc de central. Seria amb el Rentistas de Montevideo quan va debutar en aquesta posició. Aquí començava a escriure's la seva història: Boston River no tardaria a fixar-se en aquell jove i exuberant futbolista, ja per jugar a la Primera charrúa. Va ser el seu últim pas abans que l'ex secretari tècnic del Barça, Ramon Planes, insistís per fitxar-lo al filial blaugrana.
La seva incorporació es mirava amb recel a Sant Joan Despí perquè era un perfil molt allunyat del segell Barça i, de fet, Araujo va patir per assolir molts conceptes relacionats amb la idea del joc de posició. "El seu caràcter humil, les seves ganes d'aprendre i la seva voluntat van ajudar molt en la seva integració", recorda a l'ARA una font pròxima a l'uruguaià. "Fins i tot, va arribar a ser un dels capitans del filial". Els dots de lideratge són un dels altres arguments que ajuden a entendre la figura d'un jugador que ja sabia què era capitanejar la selecció sub-20 de l'Uruguai abans d'aterrar a Barcelona.
Puyol i Van Dijk, els referents de l'èxit d'Araujo
Però si bé destacava especialment pels seus atributs físics, la seva capacitat de treball i la concentració, Araujo tenia molts deures per fer amb la pilota i en la comprensió de conceptes bàsics vinculats amb el joc associatiu. Per guanyar-se un lloc al Barça es va inspirar en Carles Puyol. "No només veia vídeos seus dels partits, sinó que també s'interessava per la seva vida: veia documentals o qualsevol contingut relacionat amb l'excapità", recorda la mateixa font. El central del Liverpool Virgil van Dijk és el seu altre gran referent.
L'anàlisi de vídeos l'ha ajudat molt en la seva millora per no ser un cos estrany dins l'ecosistema futbolístic del Barça. Des de la Ciutat Esportiva Joan Gamper destaquen a l'ARA que no només és l'staff qui aconsella Araujo mirar vídeos dels partits per millorar, sinó que és ell mateix qui en demana i el primer que s'interessa per continuar evolucionat. Ja va començar a polir aquests aspectes amb l'exentrenador del filial García Pimienta i ara la seva progressió ha estat notòria amb Xavi. El tècnic, que s'ha queixat sovint de la manca de comprensió d'alguns dels conceptes tàctics de l'equip, ha destacat el central com "qui més ha millorat" des que dirigeix la banqueta. "Treballa molt amb el vídeo, revisant els seus partits. I nosaltres enfoquem molt els entrenaments en la presa de decisions: buscar el tercer home, dividir, fixar... Això li costava força al principi, però en poc temps ha millorat molt. És un gran professional i sap que té marge de millora", explica l'entrenador.
La rivalitat guanyadora amb Vinícius Junior
La faceta en què Araujo ja és un "dels millors defenses del món", segons Xavi, és la de les tasques sense pilota: "És molt fort, veloç i té una gran intuïció. Acostuma a sortir guanyador dels duels agressius". Segons dades de la Lliga, el de Rivera ha guanyat 49 dels 77 duels en què ha participat en els 13 partits de la competició que ha disputat aquest curs. Vínícius, per la seva banda, és el jugador de Primera que més regats intenta: 182 en 24 partits, dels quals n'ha completat amb èxit 77 (el primer de la Lliga, seguit per Nico Williams: 54 encerts de 110 intents).
Però l'estadística del brasiler no brilla quan té al davant Araujo, amb qui manté una rivalitat estrictament esportiva: es respecten i tenen en Fede Valverde, madridista i internacional de l'Uruguai, un nexe d'unió. Sempre que el central blaugrana ha jugat de lateral contra el Madrid, el Barça ha guanyat: 0-4 la temporada passada al Bernabéu i, aquest curs, 1-3 a la final de la Supercopa i 0-1 en l'anada de les semifinals de Copa.
Tot va canviar quan, després de les semifinals de la Supercopa de la temporada passada, Xavi va veure que el brasiler superava una vegada i una altra Dani Alves. ¿Qui havia d'anar a socórrer el lateral? Ronald Araujo. Des de llavors, el tècnic blaugrana sempre els ha emparellat. Amb èxit rotund.