BarcelonaEl Barça agafarà un avió cap a Dallas d'aquí a una setmana en acabar el seu partit de Lliga contra l'Almeria. L'objectiu: disputar un amistós 32 hores després que li comportarà els mateixos diners que ha deixat d'ingressar per haver estat incapaç de guanyar a Anvers: al voltant dels tres milions d'euros. La crisi esportiva que viu el club blaugrana només és un reflex en miniatura de la seva crisi econòmica i institucional. Si les arques blaugranes estiguessin sanejades o, almenys, hi hagués un full de ruta que no estigués torpedinat pels continus canvis de rumb i improvisacions per part d'un intent d'"empresa familiar", la derrota europea amb la primera plaça del grup a la butxaca segurament s'hauria quedat en una anècdota desgraciada malgrat el deficient joc de l'equip de Xavi. El Barça va perdre per 2-3 davant el Xakhtar Donetsk al Camp Nou en l'últim partit de la fase de grups de la Champions League del curs 2008-2009 (el del primer triplet) i Pep Guardiola va passar igualment un bon Nadal.
Si, d'acord amb l'últim tancament econòmic, el Barça no tingués pendents de pagar 168 milions de quatre fitxatges actualment discutits –Raphinha, Lewandowski, Kounde i Ferran Torres– que van arribar gràcies a vendre un bon pessic del patrimoni del club, probablement Xavi no hauria rebut la pressió de Joan Laporta per haver de convocar els pals de paller que el tècnic havia deslliurat perquè descansessin contra un equip que a la lliga belga està a 11 punts del primer classificat, l'Union Saint-Gilloise. Si als despatxos d'Arístides Maillol no s'hagués patit durant els últims mesos per poder pagar les nòmines dels treballadors, potser Frenkie de Jong no hauria rebut cap trucada de Deco. Si Laporta i altres directius no haguessin hagut d'avalar aquest estiu per poder inscriure els Joãos, qui sap si el partit de Mestalla de dissabte es viuria amb menys ansietat.
"Al Barça no hi ha anys de transició i perdre tindrà conseqüències", va avisar Laporta en el seu retorn a la presidència blaugrana. La traducció d'això ha estat una aposta total per la piloteta per superar la desastrosa herència de Josep Maria Bartomeu amb l'esperança que els bons resultats comportin una millora de les aventures econòmiques i institucionals. Aquesta forma de veure la situació suposa, però, una necessitat d'encert gairebé total a l'hora de prendre les decisions si vols tenir opcions que el camí triat serveixi per guarir o, com a mínim, estabilitzar la malaltia del club. I els errors han estat diversos. A l'hora de fitxar s'ha pensat més en el curt termini –de l'equip i del club– que en un projecte de llarg recorregut. Ara, assenyalar Xavi com l'únic culpable de la situació sona a broma.