La guardiolada de Xavi cada cop té més sentit: els apunts en calent del Barça-Getafe

BarcelonaPer fi el Barça ha viscut una golejada plàcida i tranquil·la a Montjuïc (4-0). Els blaugranes, que haurien pogut clavar més gols a un Getafe que s'ha immolat amb el seu plantejament, estan en una línia ascendent. A continuació, els apunts en calent del partit.

Cubarsí (i la Masia), el tresor més preuat. La irrupció per la porta gran de Pau Cubarsí serà un dels millors llegats de Xavi. El tècnic no ha tingut por, de nou, a entregar-li les claus de la defensa. Araujo i Koundé li han fet d'escuders. El nano de 17 anys ha sigut el far, el cor de la línia defensiva. Quan es dubtava, Cubarsí era qui temperava els ànims. Ho fa tot bé. És polit en la sortida, fa passades decisives, és contundent i segur al tall. Al primer temps ha estat clau en les dues ocasions més clares del rival. A més a més, és un gran company: quan Raphinha ha acabat ben moix al primer temps per perdonar fins a tres accions clares, Cubarsí ha creuat tot el camp per anar-lo a abraçar. Un jugador així, sempre al meu equip.

Esbroncada per a Ilaix Moriba. L'afició té memòria. Tres temporades després de partir peres amb el club rebutjant renovar i preferint els calés del Leipzig, Ilaix Moriba tornava a Barcelona. Des que va marxar, ha encadenat dues cessions amb més pena que glòria al València i tota la primera meitat d'aquest curs no havia disputat ni un sol minut. Ara juga cedit al Getafe. Els seguidors li han dedicat un parell de sonores esbroncades a Montjuïc. Un caràcter díscol i un entorn que li va fer escollir els diners per davant dels minuts que el Barça li prometia al primer equip l'han convertit en un enemic del barcelonisme.

Christensen, beneïda guardiolada. Quart partit consecutiu del danès com a pivot. Després d'encaixar una bona pila de gols a principis del 2024, que deixaven el Barça com un dels equips més golejats d'Europa, Xavi va recórrer a Christensen com a mig centre. L'aposta passava per recuperar un pivot més posicional. En definitiva, una àncora de tall més defensiu per protegir-se i que, alhora, també tingui bon toc. Que no sigui un destraler i prou, vaja. És, en certa manera, un homenatge al que ha fet Pep Guardiola amb John Stones al City: reconvertir un central en pivot. Christensen, que ja havia ocupat aquesta posició al Borussia Mönchengladbach, cada cop s'hi sent més adaptat.

João Félix, una de calenta i una de freda. En el seu retorn a la titularitat, al portuguès se l'ha vist endollat, molt insistent en la desmarcada i ha sigut l'autor del segon gol. El problema és que, per cada cosa que fa bé, João Félix s'enroca en cares llargues i, sovint, peca d'individualista. A la primera meitat, amb el caramel que suposava la defensa avançada del Getafe, ha sigut dels més actius desmarcant-se. Fins aquí tot bé, però la seva actitud té moltes coses per polir: quan no li passaven la pilota després de desmarcar-se, se'l veia queixar-se i renegar. També ha tingut dues accions clares en què, quan tocava passar-la, s'ha embolicat a driblar o a xutar tou. Té més talent que Raphinha, però el brasiler és més solidari i pencaire.