Explicacions que arriben tard i que no colen: els apunts en calent del Vila-real - Barça

BarcelonaVictòria del Barça a Vila-real (3-4) en una tarda de bojos. En la prèvia del matx, Joan Laporta ha parlat del cas Rubiales, que és gairebé més notícia que el duel en si. A continuació, uns apunts en calent.

Guanyadors en el desordre. El Barça ha triomfat en un pati de col·legi improvisat, la Ceràmica. Setién i Xavi, dos entrenadors ofensius, han patrocinat un espectacle tan vistós com ple d'errades que els blaugranes han sabut remuntar en dos minuts gràcies al do de l'oportunitat de Ferran Torres, que està decidit a millorar les prestacions exhibides fins al moment i ja porta dos gols a la Lliga, i al talent pur i incontenible de Lamine Yamal, titular de nou per davant del davanter valencià i també d'Ansu Fati. El vigent campió suma tres punts importants que eviten que el Madrid marxi a la classificació només iniciar-se la temporada, però alhora confirma que té molta feina, moltíssima, per acoblar les peces.

El forat al lateral dret. El Vila-real ha fet molta fortuna per la banda esquerra del seu atac. Baena ha anat de fora cap a dins i Pedraza ha fet anar les cames per obrir el camp i arribar a línia de fons. La combinació ha fet patir moltíssim Sergi Roberto, titular en el lateral dret culer. La baixa d'Araujo, l'ostracisme d'Eric Garcia i la falta de tresoreria per confirmar el fitxatge de Cancelo han fet que Xavi hagi optat pel capità en comptes de Kounde, que, donades les circumstàncies, continua sent el jugador més habilitat per ocupar el carril dret de la defensa. El francès ha ocupat l'eix i, com ha passat més vegades, no ha fet res de l'altre món. Quan arribi el desitjat Cancelo, Iñigo pugui ser inscrit i Araujo es recuperi, quin serà el paper de Kounde en aquest Barça? Dubtes.

Un suplent massa car. Mirant a l'altra banda, les molèsties de Balde han dut Marcos Alonso a l'onze inicial poques hores després que el club confirmés el seu registre a la Lliga. El madrileny va arribar l'estiu passat amb un sou sènior procedent de la Premier i va acabar jugant més de central que no pas de lateral perquè tenia Balde i Jordi Alba per davant. Però ara que pot ser l'alternativa al jove de la Verneda, la diferència amb ell és sideral. Senzillament, competeix a una altra velocitat. ¿Val la pena tenir un suplent de gairebé 33 anys i a preu d'or en temps de crisi econòmica? I el mateix en el cas de Kounde: ¿quin serà el paper de Marcos Alonso ara que Cancelo valdrà també com a alternativa al lateral esquerre? Dubtes, també.

Explicacions que no colen. Laporta ha parlat del cas Rubiales una setmana després que el president de la RFEF es toqués els testicles en presència de la reina d'Espanya i besés Jenni Hermoso a la boca sense consentiment. El president del Barça ha sigut més contundent que el conservador comunicat que el club va enviar després de l'esperpèntica assemblea en què Rubiales va exclamar cinc vegades "no dimitiré". Però hi ha una cosa que no quadra, perquè si precisament el dirigent andalús no va plegar, no té sentit que Laporta intenti justificar la tèbia postura oficial del Barça dient "pensàvem que dimitiria". Si Rubiales no va dimitir, el Barça va tenir tres hores per escriure un comunicat demanant-l'hi i no ho va fer. No cola, Jan.