Apunts en calent

Parlar català, fer turisme de proximitat i, ara, el més important: els apunts en calent de l'Osasuna-Barça

Jules Kounde, autor del 0-1 al Sadar, és un dels jugadors que millor han començat la temporada

Kounde celebrant el gol al camp de l'Osasuna.
3 min

BarcelonaVictòria molt treballada del Barça al camp de l'Osasuna. A continuació, uns apunts en calent.

Parlar català, visitar Montserrat i... Aquí sempre hem pensat que Kounde era el millor lateral dret de la plantilla del Barça i que, amb Araujo i Christensen en plenitud –cosa que passa poc, tot s'ha de dir–, valia més que es fes fort a la banda. Però l'arribada de Cancelo, que és un carriler especialista, canvia el paisatge per al francès, que ara haurà de competir per una de les dues posicions a l'eix amb tres companys. En aquest sentit, la seva actuació a Pamplona és prometedora. Va combinar la seva habitual perícia per treure la pilota jugada amb contundència defensiva i una bona col·locació. A més, tot i que segurament amb falta prèvia, va fer el primer gol de la nit. Si ja se l'estimava per parlar català i fer turisme de proximitat, ara vol rebre l'apel·latiu de kàiser. Aquest és el camí, Jules.

Necessita un respir. Lewandowski és el resum ideal del curtterminisme del Barça dels nostres dies, la mateixa recepta en què s'emmarca la cessió sense opció de compra de João Félix. Del portuguès, si es revaloritza a les ordres de Xavi, serà l'Atlètic de Madrid qui en tregui rendiment econòmic. I amb el polonès serà el mateix club blaugrana qui en pagarà la decadència en virtut d'un contracte ascendent per quatre exercicis que va ser l'única via per reclutar-lo l'estiu passat, el de les palanques i les urgències. Lewy va ser pitxitxi de l'última Lliga perquè la va començar com un tro, però la seva davallada postmundialista encara s'arrossega avui, encara que faci gols de penal. L'edat no perdona i, amb 35 anys, és 100% normal que necessiti una miqueta de descans. Per no tenir no té ni relleu. És això, i no àrbitres menys picallosos amb el joc de braços, el que t'aniria bé, Robert.

El Barça de De Jong. Amb els contractes a la mà, Lewandowski és el jugador que més cobra de la plantilla culer. Tanmateix, comptant diferiments pretèrits, qui més diners s'embutxacarà aquesta temporada serà Frenkie de Jong. Però avui no repartirem llenya amb aquest tema. Tot el contrari: s'ha de posar en relleu que el neerlandès ha trobat el seu lloc en aquest Barça més amant de la verticalitat que no pas del futbol control i els passadissos interiors. Gràcies a l'escorta de Romeu, que li guarda la posició, pot expressar-se en atac i tenir llibertat per aparèixer sense marca en terreny perillós. És indetectable per a les defenses. Com indetectables són per als companys les desmarcades de Gündogan per arribar a l'àrea. Hi ha marge, aquí.

Raphinha, quart davanter? El brasiler tornava a Pamplona dels dos partits de sanció que li van caure per la seva autoexpulsió a Getafe. Molta gent pensava que Xavi l'inclouria a l'alineació per no cremar Lamine Yamal abans d'hora, però l'egarenc se la va tornar a jugar amb el barbamec de moda. Fins aquí tot més o menys normal. El que sí que va sobtar va ser que Raphinha, en un partit que va demanar revulsius després del golàs d'Àvila que va igualar l'inicial de Kounde, no fos una opció fins al minut 92. Ferran Torres, que està millor que ell en aquest tram del curs, i un debutant com João Félix li van passar per davant. Si el Barça juga amb només dos davanters, les places se les repartiran entre quatre adults i un adolescent. I Raphinha, que se les prometia felices sense Dembélé, potser ha de suar el protagonisme més del que es pensava.

stats