Kounde ja no té motius per arrufar el nas: els apunts en calent de l'Estrella Roja - Barça

BarcelonaNova golejada del Barça a la Champions. Els blaugranes visitaven el dèbil Estrella Roja, que arribava a la cita amb tres derrotes al caseller, i van emportar-se un 2-5 en què van brillar Lewandowski, Kounde i l'adolescent més decisiu del planeta futbolístic. Per la seva banda, Pau Cubarsí va acabar a la infermeria. A continuació, uns apunts en calent.

Jugar... i fer jugar. Lamine Yamal va complir dilluns 17 anys i 114 dies. Aquesta és l'edat amb la qual un tal Messi va debutar oficialment amb el primer equip del Barça. La dada posa de manifest la precocitat del de Rocafonda, convertit ja en l'element més desequilibrant de l'equip blaugrana. A aquestes altures, ja sabem que és un solista de primer nivell, d'aquells cridats a marcar una època. Però el que més meravella, sent tan jove, no és ja com juga, sinó com fa jugar els que l'envolten. Com entén els espais i com fa bellugar companys que, com Lewandowski, ja eren professionals quan ell encara no sabia caminar. No és casualitat que sigui el màxim assistent de la Lliga i que participi en quasi totes les jugades ofensives del Barça. Si la pilota fos de lava, tampoc li cremaria als peus. Quin prodigi.

Un lateral de ple dret. L'emoció a Belgrad va durar el que Lamine Yamal va voler. Amb l'1-2 al marcador, va recollir una possessió a camp propi, va galopar en vertical amb la bola cosida a la bota i va patrocinar el tercer gol blaugrana, obra de Lewandowski després d'una passada de Kounde. Dos minuts després, el francès va repetir com a assistent en l'1-4, anotat per Raphinha. I al minut 76, hat trick d'assistències per habilitar Fermín. Aturem-nos en aquest rol de l'exsevillista, consolidat avui com un dels millors laterals drets d'Europa després d'anys autoproclamant-se central i arrufant el nas quan el treien de l'eix. Amb el temps, ha comprovat que defensa el carril amb la solvència d'un marcador experimentat i l'ataca amb el criteri d'un migcampista amb bon peu. Que important és tenir bons entrenadors, Jules. I que útil és escoltar-los.

Un golejador d'època. Joan Segarra, Hristo Stòitxkov, Patrick Kluivert, David Villa, Leo Messi, Ivan Rakitić... i Robert Lewandowski. Entre el primer i l'últim membre d'aquesta llista hi ha els 700 gols que el Barça ha marcat en tota la seva història a la Copa d'Europa. Segarra va fer diana per primera vegada als anys 50. I a Belgrad, en la primera visita de l'equip català al Petit Maracana en la màxima competició, Lewandowski va inaugurar la setena centena. El polonès, a més, està a només un gol d'inaugurar els tres dígits a la Champions. Només dos jugadors ho han aconseguit fins ara: Cristiano i Messi. Quan es retiri, Lewy serà recordat com un davanter d'època. Quina sort gaudir-lo al Barça (encara que sigui amb un contracte ascendent).

Cicatrius que no són de Halloween. Si és tan important marcar gols com evitar-los, Íñigo Martínez va fer les dues coses a Belgrad. Va obrir la llauna amb una formidable rematada de cap –ja porta dues dianes aquest curs– i va tornar a liderar el risc a la cobertura defensiva. El va acompanyar un dia més Cubarsí, que va acabar el partit abans d'hora perquè va rebre una puntada fortuïta al seu rostre barbamec. Al vestidor, va haver de rebre 10 punts –més dels que porta el Madrid a la Champions– per detenir l'hemorràgia. Malgrat tot, el gironí va posar per a les xarxes amb un somriure amb aires de Halloween. Sigui com sigui, entre ell i Iñigo ja han obligat a anul·lar 14 gols a còpia d'inhabilitar rivals per centímetres. És quasi un per partit disputat. Per això a la capital d'Espanya ja hi ha qui demana flexibilitzar la norma del fora de joc. Són entranyables.