A Ansu Fati l'elegància no li ve pas del pare: els apunts en calent de l'Elx-Barça
L'hispanoguineà anota un gol alliberador just en el moment en què més ho necessitava
BarcelonaEl Barça va golejar l'Elx amb una superioritat tremenda. Lewandowski (2), Ansu Fati i Ferran Torres van fer la feina en terres alacantines. A continuació, uns apunts en calent.
A callar, Bori. Xavi va posar de titular Ansu Fati la setmana en què el seu pare va esclatar amb unes declaracions molt desafortunades sobre el seu fill. Directament, li va recomanar en públic que marxés del Barça perquè per als tècnics no és indiscutible. "Me l'emportaria a Sevilla", va arribar a dir. Mal servei per a Ansu, que mai ha fet cap mala cara malgrat la seva evident caiguda en desgràcia per culpa de les lesions. Al Martínez Valero, l'ariet va comparèixer amb el focus a sobre i va completar una pèssima primera part, però a la segona es va refer amb un gol alliberador marca de la casa. Té nassos que sigui un familiar tan directe qui li ompli la motxilla de pedres.
Per terra i mar, però no per aire. Que Lewandowski necessita un relleu natural al Barça està clar des de fa setmanes: farà 35 anys i no pot jugar sempre. Amb el clàssic de Copa d'aquest dimecres al Camp Nou, i venint de dues participacions amb la seva selecció, Xavi l'hauria fet descansar si hagués tingut més peces en atac. Però com que no, el va posar 90 minuts contra el cuer. L'ex del Bayern, sempre professional, es va retrobar amb el gol després d'un mes i mig. En va fer dos i ja en porta 17 a la Lliga, tots amb els peus. L'únic que ha marcat de cap en el Barça va ser a la Champions contra l'Inter. Sorprèn la dada en un atacant de la seva envergadura. I no serà perquè l'equip no faci centrades...
Més Eric al pivot. Una altra de les novetats del partit a Elx va ser la posició d'Eric Garcia. Superat per l'enorme competència a l'eix de la defensa, i beneficiat per la rotació de Busquets i la lesió de De Jong, el de Martorell va tenir minuts com a pivot defensiu. I com els va aprofitar! Eric va fer un viatge al passat, ja que els seus inicis van ser a la medul·lar, i va descobrir-se com una alternativa molt interessant. La contundència que de vegades li falta en accions defensives es veu compensada per una gran capacitat per superar línies amb la passada, dividir en carrera i entendre els espais, unes virtuts que pot explotar perfectament al migcentre. Que l'experiment no es quedi aquí.
Una gestió penosa. En temps de turbocapitalisme i competicions futbolístiques de nou encuny, hi ha clubs que celebren el seu centenari. Sí, tradicions que perduren al voltant d'una pilota i dues porteries des dels anys previs al franquisme. És el cas de l'Elx, que baixarà a Segona (si no hi ha un miracle que seria històric) justament el curs que havia de posar-se guapo amb 25.000 abonats i un estadi amb solera. Trist destí, la veritat. Però és el que té quan una institució ven l'ànima a empresaris sense escrúpols que només pensen en la seva butxaca. L'ínclit Christian Bragarnik ha nomenat enguany sis entrenadors. L'última aposta, Sebastián Beccacece, es va estrenar amb derrota. El seu compte enrere ja està en marxa.