Celebrar títols en comptes de cautelars: els apunts en calent de l'Athletic-Barça

BarcelonaEl Barça és finalista de la Supercopa d'Espanya després d'uns dies de tempesta calmats. Governats per Pedri i Lamine Yamal, els de Hansi Flick van imposar-se amb claredat a l'Athletic Club. A continuació, cinc apunts en calent.

El millor jugador de la Lliga. El Barça no va necessitar la seva millor versió per imposar-se a un Athletic Club irreconeixible. Tous en la pressió i sense gaires idees en atac, els bascos van ser una presa molt fàcil per als blaugranes, que van obtenir el bitllet per a la final de diumenge amb una miqueta de mètode i tres polsims de la màgia del millor jugador de la Lliga per davant de l'indultat Vinícius i del caríssim Mbappé. Sí, Lamine Yamal és la diferència del Barça, l'amenaça definitiva perquè els culers puguin somiar en grans coses aquesta temporada. Aclamat pel públic saudita, va passejar suficiència contra un rival superat i va sentenciar el duel en una acció patrocinada per Iñigo Martínez. Geni.

Palanques i cautelars. Mentre el barcelonisme respira provisionalment amb Dani Olmo i Pau Víctor, el laportisme treu pit i evita el més mínim bri d'autocrítica amb relació al serial d'aquests primers compassos del 2025. Ja ho avançàvem fa uns dies: s'aplaudiria l'escapisme sense reparar en la imprudència prèvia ni en el fons de les coses. Arribats a aquest punt, és divertit veure grans defensors del cruyffisme –del joc i del procés per davant del resultadisme– celebrant una pírrica mesura cautelar amb una botifarra i abraçades a dojo. Però, la veritat, no ens sorprèn gaire. Els que avui es feliciten per una mesura de gràcia governamental també ho van fer amb palanques fantasma, comissions estranyes i crèdits draconians. L'entusiasme per als títols, sisplau.

Gavi I d'Aràbia. Els metges i els físios del Barça poden estar contents. Van beneir l'alta de l'andalús després d'una llarga lesió, però li van recomanar calma fins al 2025 per recuperar el protagonisme previ a la trencadissa. Ha canviat l'any i Gavi, beneficiat per la problemàtica d'Olmo, va ser titular a la Supercopa, un torneig en què ha brillat anteriorment. Si en la final de fa dos anys contra el Madrid es va consolidar amb una actuació descomunal, en la semifinal d'enguany davant de l'Athletic ha fet un pas decisiu per recuperar el millor nivell. Ubicat als tres quarts, és útil en la pressió i pot esmolar l'olfacte. Magnífica notícia per a Flick veure'l marcar gols, repartir assistències i competir amb el seu gen característic.

Una falta amb conseqüències. A banda de la cautelar concedida pel govern espanyol, un detall més va marcar els minuts previs al partit: la suplència sobrevinguda d'Iñaki Peña. La periodista Helena Condis va explicar que l'alacantí havia de ser titular a la semifinal de la Supercopa, però que va fer tard a l'entrenament d'activació i per aquest motiu Flick el va castigar en benefici de Szczęsny, que ja ha jugat els dos partits del 2025. L'entrenador alemany no suporta la impuntualitat –Kounde i Lamine Yamal han patit aquesta obsessió en altres moments del curs– i va actuar en conseqüència. Compte ara no li agafi el gust a la solvència sota els pals del polonès fumador.

Ha deixat de ser notícia. Peña es va quedar amb un pam de nas a causa d'un descuit. En canvi, el barcelonisme ha deixat de sorprendre's davant les mostres de decadència d'Ansu Fati. L'amo d'un dels cinc salaris més alts de la plantilla del Barça va quedar-se a la graderia perquè no tots els jugadors cabien a la banqueta. Fins i tot Toni Fernández, un barbamec de 16 anys, li va passar al davant. Flick, com Xavi i De Zerbi anteriorment, tampoc veu el davanter hispanoguineà preparat per als grans esdeveniments. Amb Ansu el problema no és l'herència de Bartomeu ni tampoc el nou contracte que va firmar amb Laporta, sinó la pèssima gestió de les lesions musculars que va patir després del calvari amb el genoll.