Una bufetada per reflexionar: els apunts en calent de l'Athletic-Barça

BarcelonaEl Barça, eliminat de la Copa del Rei després d'un partit trepidant amb pròrroga inclosa. El conjunt de Xavi Hernández, molt més ben representat pels joves que no pas pels veterans, no va aguantar la intensitat de l'Athletic Club dels germans Williams. A continuació, uns apunts en calent.

Visca el talent innat. Després d'encaixar un gol al cap de 40 segons de joc –no es pot comparèixer així a San Mamés–, el Barça va fer el més difícil: remuntar abans del descans serrant les dents. Aquest equip ja va demostrar el curs passat que no necessita ser brillant per competir per tot al futbol estatal. En té prou amb ser agressiu en la pressió i tenir un mínim encert a les àrees, i està en el procés de recuperar aquestes virtuts. Ara bé, tampoc refusa les expressions de talent espontani: aprofitava les fogonades de Dembélé i ara fa el mateix amb les de Lamine Yamal. Més jove –i més barat– que el Mosquit, l'extrem de Rocafonda va fer el seu primer golàs amb el primer equip. Quina conducció, quina agilitat, quina definició. 16 anys, tu.

Posar la cama a canvi de 25 milions. Tot i que l'equip ha deixat enrere les ínfules dimissionàries de fa unes setmanes, a San Mamés es va veure superat per un dels equips més en forma d'Europa. L'Athletic corre i fa córrer com pocs conjunts no només a la Lliga, sinó a tot el continent. Els de Valverde eren sens dubte l'os més dur de rosegar del sorteig de la Copa i que passessin ronda contra el Barça podia tenir lògica. Això no justifica que sèniors milionaris –25 milions bruts enguany– revisitessin la indolència en l'escenari menys propici. No, no es pot tolerar que De Jong marqui amb la mirada els migcampistes que arriben de segona línia –un dels potencials de l'Athletic–. Així va marcar Sancet el 2 a 2 que va forçar la pròrroga.

Tigrinho, tu. Ja al temps extra, l'aposta de Xavi per Sergi Roberto no va sortir bé. L'entrenador buscava pulcritud amb la possessió per no generar contracops, però va lamentar que el capità perdés la pilota prèvia a la diana d'Iñaki Williams, que va aterrar a temps procedent de la Copa d'Àfrica per ser decisiu. Roberto, igual que De Jong, va marxar de Bilbao com un sènior retratat en una nit en què el Barça no va poder fer jugar Fermín perquè ja hi havia massa nens a la gespa. San Mamés també va veure Lewandowski (de nou) canviat abans d'hora i Marc Guiu passant per davant de Vitor Roque, un davanter pagat a preu de crac que resulta que no val ni com a revulsiu desesperat. Per llogar-hi cadires.

Stop lesions. El Barça va compensar una notícia preocupant amb una altra d'esperançadora en el lateral esquerre. Primer, el vinagre: Balde es va lesionar l'isquiotibial i sumarà un malalt més a una infermeria massa acostumada als contratemps musculars. I, ara, el sucre: Hèctor Fort, un altre adolescent de La Masia, va entrar en el seu lloc i va fer una actuació molt meritòria perquè no és el mateix lidiar amb els extrems del Barbastre que amb Nico Williams. Lamine, Cubarsí, Fort... És una delícia veure com els joves responen quan se'ls reclama. Tanmateix, cal una reflexió interna per trobar sentit a tantes lesions per desgast. No n'hi ha prou amb lamentar que la plantilla és curta i que el club està en la ruïna econòmica.