El "Que n'aprenguin" més difícil de Laporta, 20 anys després del primer

BarcelonaMalgrat la classificació per als vuitens de final de la Champions, el primer tram de la temporada del Barça ha discutit força la màxima que la plantilla d'enguany és millor que la del curs passat. Tot i els fitxatges de futbolistes contrastats com João Cancelo i Ilkay Gündoğan i la incorporació de talents com João Félix, l'equip ha tingut problemes per ser regular en el joc ofensiu i mantenir la consistència defensiva de fa només uns mesos. A més, hi ha hagut lesions en totes les línies i s'ha posat de manifest, en un marc d'estretor econòmica, que la nòmina d'efectius a les ordres de Xavi Hernández és la més exigua dels últims 30 anys a l'entitat. Per tot plegat, l'àrea esportiva ha accelerat l'arribada a curt termini del jove Vitor Roque, que sumarà olfacte a l'atac, i també estudia opcions per reforçar la línia més castigada per les baixes mèdiques, el mig del camp. Ho analitzem tot seguit.

Un homenatge al Laporta del primer mandat

No és cap especulació dir que el Barça busca un migcampista en aquest mercat d'hivern. Ho va reconèixer sense embuts la màxima instància del club, el president Joan Laporta, en una entrevista prenadalenca a Efe en què també va refermar l'aposta per Xavi malgrat l'erràtica trajectòria de l'equip. "La idea és tenir un migcampista que d'alguna manera compensi la baixa de Gavi. Seria una cessió fins a finals de temporada, com fa molts anys vam fer amb Edgar Davids, per exemple", va argumentar el mandatari.

Efectivament, 20 anys després del cèlebre "Que n'aprenguin!", Laporta ho vol tornar a fer. Aquell va ser el crit que va acompanyar l'arribada del pitbull amb ulleres neerlandès, un jugador que va encaixar com un guant en l'equip que llavors dirigia Frank Rijkaard i que va fer una gran remuntada a la Lliga. No era cap fi estilista, però el seu esperit per empaitar oponents i robar pilotes va servir perquè altres futbolistes s'expressessin amb més llibertat. Un dels grans beneficiats de la seva aventura temporal —una cessió del Juventus per a mitja campanya— va ser el mateix Xavi. Ara, la casualitat no s'acaba aquí, perquè Deco, que arribaria l'estiu següent (2004) procedent del Porto, va ocupar la seva plaça a l'alineació. Dues dècades després, tant el terrassenc com el lusitanobrasiler, entrenador i director esportiu culers, formen part del consell de savis per intentar repetir la història.

Opcions de baix preu

Sobre el paper, el pla del Barça té tot el sentit. Com que el mig del camp fa curt entre lesions (Gavi, Pedri...), rendiments molt per sota del previst (Oriol Romeu), baixes específiques (Kessie) i projectes que necessiten temps (Fermín), la plana major esportiva ja explora el mercat a la recerca d'un objectiu que Xavi ja hauria prioritzat fa mesos, abans que Laporta mogués cel i terra per reforçar l'atac amb una debilitat personal, João Félix. El tècnic també hauria preferit dedicar el marge salarial concedit per la baixa llarga de Gavi per abordar aquesta necessitat, però Deco va anteposar l'arribada de Vitor Roque.

Per tant, com que la butxaca no donarà per a gaire (si és que dona), el ventall de possibilitats per força es redueix. "Al mercat de gener i amb molt pocs diners no es pot anar a buscar el perfil concret que es necessita, sinó que t'has d'adaptar a les opcions que surtin", reconeixen a l'ARA fonts acreditades del vestidor. Mentrestant, als despatxos defineixen l'objectiu amb una expressió molt futbolera: "Necessitem un migcampista que rasqui". És a dir, que sigui intens. Pel que fa a la posició, la idea preferida és que sigui un futbolista capaç d'adaptar-se tant al pivot com a l'interior. Una mica el que s'esperava de Kessie, un jugador que va arribar l'estiu del 2022 a cost zero a petició de Xavi i que complia aquest perfil.

En els últims dies, han sortit diversos noms a la palestra que quadrarien amb la necessitat. Tots tenen poc protagonisme als seus respectius equips i, per tant, tindrien menys problemes per sortir cedits. Destaquen Thomas Partey (Arsenal), Renato Sanches (Roma) i Kalvin Phillips (Manchester City). Altres candidats com Gio Lo Celso (Tottenham) o Thiago Alcántara (Liverpool) tenen atributs més creatius i menys dotats per a la recuperació de pilotes, que és una de les assignatures pendents de l'actual Barça.

L'àrea esportiva proposa i l'econòmica disposa

Com que el Barça es cruspirà el marge salarial vinculat a la baixa de Gavi amb l'operació de Vitor Roque, el nou Davids per força dependrà d'altres maniobres per generar fair play financer. La forma més efectiva per fer-ho depèn dels despatxos econòmics de l'entitat i té a veure amb els 40 milions pendents de la venda de Barça Studios que Libero Football Finances no pagarà. Si entren a la caixa abans del 31 de gener, el límit salarial es desbloquejarà i Laporta i la seva directiva podran deixar d'avalar. En canvi, si no hi ha nous inversors que tapin el forat, fitxar al mercat d'hivern només serà possible si es genera fair play amb sortides o renovacions per espaiar pagaments com la de Ter Stegen. Si la solució és aquesta última, De Jong hi té molt a dir.