El tapat de Flick que li feia gols al Barça i no ho explicava

BarcelonaAmb la boca plena presumint dels joves formats a la Masia que es consoliden al primer equip, ha passat inadvertida l’arribada de futbolistes amb menys focus, però destinats a ser importants. És el cas de Gerard Martín (Esplugues de Llobregat, 2002), un lateral esquerre fitxat pel Barça Atlètic per aportar experiència al filial i que ha convençut Hansi Flick per ser el suplent d'Alejandro Balde. Després del debut com a titular a Vallecas, no ha reforçat el filial en l’aturada de seleccions –cosa que sí que ha fet Héctor Fort– i el club l’ha inscrit a la llista A de la Champions.

Fiable defensivament i complidor amb la pilota, “ha arribat on és ara per la seva humilitat, per no creure’s millor que ningú ni ser un fatxenda”, afirma David Maicas, amic íntim del lateral. El va conèixer amb tres anys i el segueix veient cada setmana. Perquè malgrat arribar a l’elit, Martín no ha deixat de ser com era: “Va debutar amb el primer equip i al cap de dos dies estava assegut al meu costat al bar, amb els amics de tota la vida”.

Sota el radar

El d'Esplugues és un futbolista diferent dels seus companys joves que també han aterrat al primer equip. Ha anat pel camí llarg, allunyat dels focus. Mai ha jugat a la Masia. Va formar-se primer al Sant Gabriel i després al Cornellà i tot just va arribar al Barça Atlètic el curs passat. Martín sempre ha passat sota el radar. Andrés Manzano, exdirector esportiu del Cornellà, recorda que el dia que el va fitxar no tenia previst fixar-se en ell: "Vaig anar a veure el davanter del Sant Gabriel i em va acabar agradant més el lateral esquerre”.

Martín no entra pels ulls. Allò que tothom en destaca és la fiabilitat. “No era el crac de l’equip, però sempre complia i ho feia tot de notable”, diu Marcos Guerrero, company seu al juvenil del Cornellà. Afegeix que al vestidor replicava l’actitud: “Era el més tímid, mai es ficava en problemes ni li cridaven l’atenció”. Malgrat això, el rendiment al camp parlava per si sol, segons Manzano: “No era el més espectacular, això sí, era el que pujava al primer equip”. De fet, va debutar en partit oficial jugant contra el Barça i defensant Ousmane Dembélé. 

Ara bé, el secret del seu èxit, segons el seu amic David Maicas, és la humilitat. Rememora precisament un enfrontament Cornellà-Barça de categoria juvenil en què Martín va marcar el gol de l’empat al darrer minut. Tot i això, l'endemà a l’institut "no anava presumint, si tu no l'hi preguntaves, ell no t’ho deia”. 

Oposat al perfil Barça 

El carril esquerre del Barça l’han ocupat els darrers anys laterals vistosos i ofensius. De les arribades a línia de fons amb la passada enrere de Jordi Alba s’ha passat a la velocitat desbocada de Balde. Gerard Martín no s’hi assembla pas. “No és àgil ni ràpid, però defensivament té condicions per consolidar-se”, analitza Guerrero. Els seus 1,84 metres el converteixen en una garantia en el joc aeri. Manzano creu que té “molt bon cap, molt bones cames i bons peus; qualitats que li serveixen per ser lateral esquerre de primer nivell”.

Fora del camp tampoc busca cridar l’atenció. Ha fugit de les excentricitats habituals entre els joves futbolistes. “No li agrada sortir de festa, sempre ha donat prioritat màxima al futbol”, relata Maicas. El debutant amb el Barça continua vivint amb els seus pares i manté el grup d’amics de tota la vida. “El veiem cada setmana, fins i tot més des que està al Barça”, assegura, cofoi, el seu amic. Davant del creixement de popularitat, el comencen a parar pel carrer, però això no ha fet créixer el seu ego: “Mai el sentiràs dir jo soc jugador del Barça i soc millor que tu”.

Un salt impensable

“Ell somiava a ser futbolista, però arribar on ara ni de conya”, confessa el seu íntim amic. Martín va començar a veure possible la seva arribada al futbol professional després de dues bones temporades amb el primer equip del Cornellà a Primera RFEF. L’exdirector esportiu del club verd revela que equips estrangers van interessar-se pel jove, perquè segons les dades estadístiques, “sempre era el millor de l’equip”. Tanmateix, quan va arribar la proposta del Barça, “no va voler escoltar-ne cap més”. 

Arribava per aportar experiència a un Barça Atlètic molt jove, i el seu rendiment va sorprendre a tothom. Va ser el jugador amb més minuts de la plantilla, ja que va disputar-ne tots els possibles. Així va guanyar-se una oportunitat a la pretemporada, on també va convèncer Flick. Ara, Manzano el convida a tocar de peus a terra: “S’ha de consolidar al primer equip, que és el més difícil”. Encara que, sent com és, ell mateix s’ocuparà de mantenir-los-hi.