

BarcelonaAbans que Mapi León marqués el gol de l'empat davant el Madrid CFF, el públic del Johan Cruyff ja l'havia aplaudit i també havia corejat el seu nom al minut 4, el número del seu dorsal. Com sempre, com si res. Alguna cosa funciona rematadament malament si una jugadora toca les parts íntimes d'una altra –tothom ho pot veure en unes imatges que es van fer virals i que encara que no eren inequívoques sí que són prou clares– i que el següent siguin crits i aplaudiments, com si res.
El que ja s'ha deixat de normalitzar a la societat, malgrat l'esperada reacció dels ultres, misògins i masclistes, no s'hauria de naturalitzar en el món del futbol. Si ja havíem après el “germana, jo sí que et crec” no comprenc com es pot qüestionar Daniela Caracas. Dolors Ribalta, directora del futbol femení de l'Espanyol, va ser contundent: “La Daniela ens ha dit claríssimament que hi va haver un tocament”. I el comunicat de Mapi León relacionant el seu cas amb el judici a Luis Rubiales i apuntant a una campanya per danyar la seva imatge incideix en la narrativa de sempre: que les dones inventen. De debò, parem un moment: Quin interès pot tenir Daniela Caracas en afirmar que Mapi li va tocar les parts íntimes? Ara resulta que la futbolista colombiana és una agent encoberta de Rubiales, Vilda, Luque i companyia?
A l'onada d'odi a les xarxes socials promoguda per l'escòria habitual s'hi han sumat els bufanders, que són capaços de defensar el que sigui si porten el seu escut i els colors de la seva samarreta. I les necessàries denúncies sobre la utilització del tocament amb l'objectiu de minimitzar la violència masclista, estructural, afegint més llenya al foc a la terrible fòbia cap a la comunitat LGBTIQ+, no poden, o no haurien de poder, tapar que una futbolista, Daniela Caracas, assegura que Mapi León va vulnerar la seva intimitat. Tampoc s'entén que la resposta de l'afició blaugrana just una setmana després hagi estat aplaudir i corejar el seu nom, donar-li suport sense fissures. Insisteixo: el que ja no tolerem com a societat no es pot passar per alt ni es pot justificar perquè hi hagi una pilota de futbol pel mig, pulsacions altes i emocions a flor de pell. I per si serveix d'alguna cosa: Daniela, jo sí que et crec.