Any I després de Bartomeu: "El món veu el Barça com un gegant caigut"

BarcelonaAcorralat pels més de 20.000 signants d'una moció de censura endegada després del burofax de Leo Messi, Josep Maria Bartomeu va plegar com a president del Barça ara fa un any. La renúncia va caure en dimarts, només 24 hores després que el mateix implicat s'agafés a la cadira i digués que no tenia "motius per dimitir". En un comiat sense preguntes ni presència de cap periodista a la sala de premsa del Camp Nou, Bartomeu va responsabilitzar el govern de Catalunya de la seva sortida. Entenia que el poder polític li estava fent el llit permetent que els socis culers poguessin votar en el plebiscit sobre el seu mandat, previst per al dia 1 de novembre, el diumenge d'aquella setmana. Tant ell com els seus col·laboradors havien fet mans i mànigues per estirar els terminis abans de posar les urnes, recorrent fins i tot a la Guàrdia Civil per embrutar tot el procés de validació de signatures partidàries del vot de censura. L'última bala va ser l'argument sanitari, però ni la secretaria general de l'Esport ni el llavors vicepresident Aragonès van concedir cobertura legal per endarrerir la votació 15 dies més. "S'han rentat les mans davant d'una situació incòmoda sense pensar en les conseqüències", va denunciar l'avui exmandatari.

Un any després de la dimissió del govern de Bartomeu (2015-2020), el club continua sumit en una crisi multisectorial. Malgrat la victòria de Joan Laporta a les eleccions del 7 de març, els efectes de la mala gestió de la junta anterior i les conseqüències de la pandèmia de covid-19 encara es noten a tots els nivells. "Desastre esportiu, forat econòmic i descrèdit institucional. Ha quedat tot constatat. Per això vam fer la moció de censura", diu a l'ARA Marc Duch, impulsor del mecanisme jurídic per forçar la dimissió de la junta i posterior membre de la candidatura de Víctor Font als comicis. "El periodisme no va saber fiscalitzar la gestió de Bartomeu i va preferir viure de complicitats amb el poder. Això va provocar que la pitjor crisi al club des del 1908 esclatés sense saber d'on venien les patacades", lamenta l'articulista i historiador Frederic Porta.

Crisi esportiva

El Barça malviu a la Champions i pateix a la Lliga

El primer equip del Barça, pal de paller del projecte esportiu de l'entitat, porta un parcial de quatre derrotes, deu gols en contra i només un a favor als quatre partits davant de rivals de primer nivell (Bayern, Benfica, Atlètic de Madrid i Reial Madrid). Koeman, que fa uns dies va sortir del Camp Nou escridassat, no ha aguantat una altra derrota a Vallecas. Dirigia una plantilla sense Leo Messi, al qual no es va poder inscriure per l'elevada despesa salarial, ni Antoine Griezmann. També ha acusat les dificultats d'adaptació de Memphis Depay, fitxatge estrella per a la davantera. "Costarà aixecar el projecte esportiu. Hi ha una bona fornada de joves, però es necessitaran bons tècnics per fer-la créixer", assegura Duch. Xavi Hernández és l'escollit per liderar la resurrecció esportiva.

Crisi econòmica

L'ombra de la societat anònima

El Barça va aprovar a l'última assemblea "els pitjors números de la seva història", va dir el president Laporta. 481 milions d'euros de pèrdues a l'exercici 20/21 i un deute disparat fins als 1.350 milions contemplen el club, que s'ha posat en mans del seu creditor estrella, Goldman Sachs, per iniciar la reconstrucció. Al juny els socis van aprovar una operació de quasi 600 milions per refinançar les obligacions a curt termini. I fa uns dies van donar llum verda a la recerca d'un màxim de 1.500 milions per fer l'Espai Barça, un projecte patrimonial que la nova gerència veu imprescindible per competir amb els grans clubs d'Europa. "Anem tard", s'insisteix des de la planta noble en relació a la reforma integral de l'estadi i la construcció d'un nou Palau Blaugrana.

En paral·lel, hi ha molta feina per fer en matèria salarial, amb contractes vigents fora de mercat que s'arrosseguen dels anys de Bartomeu, en què, segons Porta, "es va donar el poder al vestidor pagant-li molt més del que mereixia". En concret, segons el pressupost 21/22, s'imposa un estalvi de 147 milions més. "El dèficit s'ha disparat i cada cop veig més negre que s'eviti la conversió en societat anònima esportiva", afegeix el periodista, pessimista davant la possibilitat d'haver de canviar el model de propietat. Per la seva banda, Duch observa "falta de valentia, contundència i imaginació en la reducció de despeses", però alhora celebra la feina del vicepresident econòmic Eduard Romeu i del CEO Reverter: "Fins al moment és molt notable, una nota de color i brillantor venir de la grisor d'on veníem".

Crisi institucional

El dubte de les responsabilitats

Un any després de la dimissió de Bartomeu i mig després de l'àmplia victòria de Laporta a les urnes, el soci del Barça encara no sap si els responsables de la "nefasta gestió" (en paraules del CEO Reverter) de l'antic govern acabaran als tribunals. "Ho volem fer bé, no com ells van fer amb nosaltres", deia a l'ARA la vicepresidenta Elena Fort, que el 2010 va patir l'acció de responsabilitat que Sandro Rosell va posar en marxa contra el primer mandat de Laporta. El dirigent barcelonista descarta aquest mecanisme onze anys més tard perquè sospita que "el covid ho perdonarà tot" a la justícia. Amb tot, posarà en mans del soci les conclusions de l'informe forensic que s'està fent per estudiar irregularitats en la facturació amb sobrecostos en àrees com l'Espai Barça, que ha originat despeses molt elevades malgrat estar encara a les beceroles. Si prosperessin les accions, s'unirien a la causa oberta pel Barçagate, en què estan imputats Bartomeu i els ex-executius Jaume Masferrer, Òscar Grau i Román Gómez Ponti.

"Serà difícil recuperar també el crèdit institucional del Barça. Tocarà encertar molt, no hi ha massa marge. Ara la percepció internacional que hi ha és que som un gegant caigut", lamenta Duch, en un paral·lelisme dolorós amb el que va passar fa uns anys al Milan. Per la seva banda, Porta fa èmfasi en la idea que les conseqüències del mandat del Bartomeu, ben presents en l'actualitat, "són indissolubles del govern de Rosell, en què es va fer l'impossible per acabar amb l'herència rebuda". "Ara estem amb la soga al coll i només ens queda posar una espelma a Sant Gamper perquè obri el miracle", bromeja el periodista.