Ansu, Laporta i el joc de la retòrica

Joan Laporta és un president que excel·leix tant, en l’art de la retòrica, que podria convèncer un esquimal de comprar-se un congelador. Per això, després de sentir-lo parlar d’Ansu Fati, la cosa més normal seria pensar que s’imposarà la voluntat de no vendre’l, per més que les exigències capcioses de la normativa econòmica de la Lliga puguin convertir la idea en una temptació molt llaminera. Això sí, si analitzem bé el discurs, ens adonem que tria molt bé les paraules per no descartar cap escenari i tenir l’esquena ben coberta. El nom del davanter de Bissau ha emergit en el tauler d’escacs perquè així ho ha volgut l’agent Jorge Mendes, que té una relació molt estreta tant amb el mateix Laporta com amb el director de futbol Mateu Alemany. El missatge és clar: “Vosaltres necessiteu ingressos i espai salarial; si el meu jugador no té més protagonisme, ens plantegem marxar”. La partida acaba de començar. 

Laporta reconeix que Ansu té ofertes i, sobretot, passa la pilota del seu futur a l’àrea de Xavi: si és important per al club i juga, el seu futur està assegurat. Però… i si no? El que dèiem: esquena ben coberta. Des d’aquest punt de vista, Mendes ens saluda a tots assegut en una butaca de pell i amb la calculadora a la mà. El mateix Mendes que va aconsellar el davanter que no fes cas dels serveis mèdics del club, que li recomanaven passar pel quiròfan. El mateix Mendes que ara observa com la seva joguina ja no és tan lluent com abans de trencar-se fa més d’un any. Mentrestant, el gran perjudicat és un ésser humà de 20 anys ple d’il·lusió, que va tenir la valentia d’acceptar el pes del 10 quan acabava de marxar el millor jugador de la història i que ara no sap com sortir d’una espiral de manca de confiança justificada per les circumstàncies. 

Al Barça no neguen el forat operatiu de 200 milions d’euros, però diuen que tenen un pla per no estar obligats a vendre Ansu ni ningú. S’anirà rebaixant la massa salarial i plouran els ingressos malgrat perdre 93 milions per anar a Montjuïc. Ara bé, els detalls numèrics són difusos. Més enllà de somriures irònics i queixes parlant de Javier Tebas, el club no explica cap solució. La compareixença de Laporta, assistit puntualment per Mateu Alemany i pel vicepresident econòmic Eduard Romeu, servirà sobretot perquè puguin dir que amb aquesta directiva sí que hi ha transparència. Veníem de tan avall, que ho haurien de fer realment malament per sortir-hi perdent en les comparacions. Ansu, mentrestant, ja sap que el seu futur al Barça està en dubte.