Les 3 claus de Ricard Torquemada

Pell competitiva

En moltes fases des de la supervivència, assumint limitacions i fent un partit en què no va demostrar autoritat ni fiabilitat, el Barça es va aguantar en els pitjors moments i va aprofitar els millors. Va utilitzar bé la pilota aturada quan passava angúnies i va ser ambiciós a la segona meitat. L’equip no juga bé, però el que va fer a París és una taca en un historial competitiu gairebé impecable durant tres anys.

Orgull de Neymar

No és només d’ahir, és de més partits. Quan el Barça patia més i tenia dificultats per traslladar la pilota a camp rival, quan tenia problemes per sortir des del darrere i quan patia defensivament, Neymar va aixecar l’equip. El davanter va fer parar boig Vrsaljko, que no va poder mai amb ell. El brasiler va guanyar tots els duels directes, va desequilibrar el joc i va ser l’origen de moltes situacions de perill del Barça. Partit imponent.

Imprecisions

És el principal pecat del Barça perquè ja no és una qüestió col·lectiva, és una qüestió de versions individuals. Luis Enrique va ajuntar molts jugadors al mig del camp per tenir més control, més línies de passada i més seguretat per fer transitar la pilota. La gespa estava seca i lenta, fet que va augmentar les imprecisions dels dos equips, però Busquets va tenir moltes pèrdues per inseguretat. L’equip ha perdut delicadesa.