Les altres invencibles del Barça

BarcelonaLa secció de rugbi del Barça no és una secció qualsevol: és la segona més antiga del club, fundada el 1924, i la favorita del fundador Joan Gamper, qui a banda del futbol era un gran apassionat a l'esport de la pilota ovalada. La secció de rugbi, tot i ser amateur, compta amb un gran palmarès, ja que els blaugrana han estat campions de Lliga, Copa del Rei o de la Supercopa d’Espanya, entre altres, però fins fa ben pocs anys encara no comptaven amb un equip sènior femení que encabís les moltes jugadores que aquest club tenia –i encara té– als seus equips base. De fet no va ser fins al 2016 que l'Associació de Veterans de Rugbi del Futbol Club Barcelona (AVRFCB), una entitat que exerceix com a filial del Barça, va decidir apostar per crear un equip sènior femení, per donar continuïtat a moltes jugadores dels equips base mixtos que hi havia al club.

Els primers partits de la secció van comptar-se per derrotes, de vegades de més de cent punts, però això no va desanimar les noies, que tot just començaven amb un equip nou i molt jove. Aquest és el cas de Clàudia Peña, Martina Márquez i la capitana, Alba Capell, noies d'entre divuit i dinou anys que porten jugant plegades des que en tenien cinc. “Durant els primers partits érem poques noies i ens costava molt guanyar”, apunta la Clàudia, una de les joies d’aquest equip. “Tot va canviar el 2019 amb l’arribada de l’Aroa i el nou staff tècnic”, afirma. I és que des que Aroa González, possiblement la millor jugadora catalana de tots els temps -amb nou campionats d’Espanya de clubs i tres participacions a Mundials amb la selecció espanyola–, es va fer càrrec de l’equip, l’evolució va canviar radicalment. De cop i volta la secció va entrar en una espiral de creixement que l’ha portat a pujar tres categories en tres anys i plantar-se a la promoció per l’ascens a Divisió d’Honor B, que es jugarà contra l’equip vitorià de Gaztedi, a partir de la setmana vinent.

La importància d'Aroa González

Amb l’arribada de la nova entrenadora “l’equip va canviar de mentalitat i va passar de l’infrarugbi a ser guanyador en qüestió de poques setmanes”, afirma la Martina, una altra de les joves amb més talent del Barça, i que ja ha estat convocada per jugar amb la selecció espanyola absoluta. Aquest canvi radical, però, no és cap secret: “No hi ha res més que el treball dur i el sacrifici: les meves jugadores canvien el torn a la feina per venir a entrenar o jugar partits”, explica l’Aroa, entrenadora i treballadora de Seat. “Les meves noies ara veuen que el treball i els sacrificis estan donant fruit, i que l'esforç val la pena”, assegura la tècnica nascuda a l'Hospitalet de Llobregat. Durant aquests darrers tres anys les noies del Barça han jugat 32 partits i els han guanyat tots, amb 279 assajos a favor i 25 en contra, i en tots aquests partits han dominat les rivals amb un joc elèctric i plàstic, que s’ha guanyat el respecte i admiració de propis i estranys. Tal com diu Aroa González, “vam passar de ser la Ventafocs amb qui tothom volia jugar a l’autèntic Goliat del rugbi català”, que veu en la fortalesa d’un grup jove i amateur una de les claus de l'èxit. “Entre elles es diuen germanes i s’estimen moltíssim, és un grup molt especial de 26 noies joves amb algunes veteranes amb experiència que han fet un equip de veritat, i que personalment a mi m’emocionen quan les veig lluitar, patir i gaudir plegades”. Un grup que ni tan sols va canviar la dinàmica durant el confinament, quan les jugadores i el cos tècnic es reunien per plataformes digitals per entrenar cada una a casa seva i veure’s les cares.

Alba Capell, tot i tenir només 18 anys, és la capitana del Barça de rugbi femení i ja ha debutat a la selecció espanyola absoluta, igual que les seves companyes Martina (19) i Clàudia (17), “les tres joies de la corona del Barça”, en paraules de la seva entrenadora. Tot i ser molt jove, l’Alba toca amb els peus a terra i després d’haver guanyat la Divisió d’Honor Catalana amb una temporada espectacular, es mostra molt prudent de cara a la promoció d’ascens a Divisió d’Honor B, la categoria de plata del rugbi estatal. “Allà veurem el nostre nivell real, ja que som un equip amb ganes i il·lusió però sense experiència contra rivals de nivell més alt”, assegura la capitana del Barça, que coincideix amb la seva entrenadora en apuntar que “caldrà augmentar els entrenaments i la càrrega de treball per ser més competitives”. Tota una declaració d’intencions d’un grup de noies que ha de fer mans i mànigues per compaginar la vida laboral amb el seu esport favorit, i que sovint han de sacrificar hores de lleure o d’atenció a les persones del seu entorn.

"Somiar és gratis, la feina no ho és"

“Somiar és gratis, la feina no ho és”, sentencia Aroa González, l’exitosa entrenadora d’aquest equip amb molt de potencial, però amb jugadores de diferents habilitats i nivell. La bona tasca i la progressió del Barça femení no han passat desapercebudes per als seus rivals, com ara el BUC. Marc Sentís, entrenador del sènior femení del BUC i que ha acabat en tercera posició la Divisió d’Honor B espanyola, elogia les seves rivals destacant “la seva qualitat i joventut, un equip treballador amb molta projecció que és el gran candidat per a l’ascens a la nostra categoria i que de ben segur té arguments per fer-ho bé l’any vinent a la divisió de plata, si acaba pujant”.

Només el temps dirà si l’equip de rugbi femení del Barça s’acaba consolidant a l’elit, com tot apunta. De moment, però, la secció viu un moment molt dolç, amb un equip femení amb un gran potencial i amb un patró de joc ordenat i atractiu, resultat de la capacitat de treball i sacrifici d’un grup de noies que ja són referent per a tota una generació de futures jugadores. I és que el rugbi és l’esport d’equip que més ha crescut els darrers cinc anys al nostre país, especialment pel que fa a fitxes federatives femenines, i sembla tenir el futur assegurat gràcies al treball de les categories base. En aquest sentit, tothom sembla estar d’acord, i jugadores, entrenadores, responsables de la secció de rugbi del Barça o de qualsevol altre club coincideixen en apuntar que la formació de futures jugadores és la clau per mantenir el creixement d’aquest esport.