Les altres ferides del Barça-Eintracht

Barcelona"No hem fet una bona eliminatòria". Ras i curt. Així va definir Xavi el pas enrere del seu equip en els darrers partits. En l'anada contra l'Eintracht, l'equip va salvar la cara amb un empat, però si els alemanys haguessin estat més precisos, el conjunt català ja hauria pogut caure llavors. Entremig, una victòria soferta a casa del Llevant, amb Ter Stegen aturant un dels tres penals en contra i amb Luuk de Jong vestint-se de nou amb la capa de superheroi amb un gol en el temps afegit. Xavi va parlar llavors de desgast acumulat, no només a les cames, sinó també "psicològic", pel fet d'estar disputant una eliminatòria europea i no tenir marge d'error a la Lliga si no es vol veure compromesa la classificació per a la Champions. Malgrat que amb l'eliminació el Barça ha aigualit part de les il·lusions que s'havien desfermat —sobretot, amb el rotund triomf al Bernabéu—, des del vestidor es defensa que s'està avançant "pel bon camí".

La kryptonita de Xavi

En els darrers tres partits, el Barça s'ha trobat al davant dos rivals que, en lloc de tancar-se al darrere, l'han anat a buscar al davant, amb una pressió agressiva i, sovint, amb marcatges jugador a jugador. Mentre que l'Eintracht va saber esprémer la seva exuberància física, el Llevant ho va fer a partir de la valentia. En tots dos casos, el conjunt de Xavi, que vol ser dominador amb la pilota, va estar molt incòmode. Un escenari al qual el Barça de Pep Guardiola també es va haver d'enfrontar. "En els darrers tres partits, el Barça ha perdut brillantor. Segurament, tal com diu Xavi, la fatiga física i mental ha provocat que l'equip no hagi entrat del tot bé als partits, sense l'atenció suficient. A més, en tots tres, el Barça ha vist com era el rival qui s'avançava, amb accions un punt fortuïtes, com els penals. Això permet al rival sumar l'eina del contraatac, perquè amb el marcador en contra el Barça s'ha d'obrir més i això suposa més espais a l'esquena de la defensa", observa Marc Guillén, analista dels partits del conjunt blaugrana a RAC1. "A més, el Barça és un equip jove, que no domina del tot el joc de posició i, a vegades, això fa que li falti un punt de paciència i de convicció i tendeixi a precipitar-se", afegeix.

"Tant l'Eintracht com el Llevant han jugat amb tres centrals, amb un sistema de 5-3-2. Això planteja dificultats als equips que volen tenir la pilota però que no tenen un gran davanter de referència. El rival et tanca els carrils interiors i, si a més et fa un marcatge a l'home, és molt difícil combinar pel passadissos del mig, on hi ha els jugadors més influents. Això t'obliga a jugar per les bandes i, si no tens un gran rematador, arriben les dificultats", radiografia Guillén. El Barça ha de trobar la maduresa per saber desbloquejar rivals amb aquest tipus de plantejaments. "Una manera de fer-ho pot ser que quan un dels tres centrals salti a buscar un dels interiors i surti de la seva posició, algú vagi a picar aquest espai". Un dels jugadors que més ho ha estat fent darrerament és Frenkie de Jong. "El Barça encara no té prou talent individual per resoldre els partits, ho ha de fer col·lectivament", recorda l'analista.

El forat que deixa Piqué

En aquest context, les imprecisions en el joc en curt d'Aubameyang s'han fet palpables, així com pèrdues delicades que han compromès la defensa. L'eliminatòria contra l'Eintracht, a banda d'una ferida emocional en un vestidor en reconstrucció —"som una generació molt jove i ens hauria ajudat a guanyar aquest títol", va dir Araujo després de l'eliminació—, també ha suposat greus peatges en forma de lesions: especialment la de Pedri (que es perd el que queda de curs), però també la de Gerard Piqué.

El central, que amb Xavi havia millorat la seva versió amb gairebé tots els paràmetres respecte a l'inici de curs amb Koeman, va veure agreujades les molèsties en l'anada i la seva absència es va notar en els següents partits. "El Barça sempre nota la baixa de Piqué, ell també és influent a l'hora de tenir una sortida de pilota pulcra davant de rivals que et venen a buscar a dalt o per trencar defenses amb un recurs com els canvis de joc, en què Piqué ho fa molt millor, per exemple, que Araujo", apunta Guillén. "La seva baixa no em sembla determinant per a la baixada de rendiment del Barça, però sí que és un factor més".

Qui farà de Pedri?

L'altra gran ferida de l'eliminació europea és una nova lesió de Pedri. Després de ser el jugador professional d'Europa amb més partits el curs passat entre el Barça i la selecció espanyola, les lesions han castigat el canari aquest curs, de manera que s'ha perdut fins a 22 compromisos per problemes musculars i dos més per coronavirus. "És una baixa especialment sensible perquè la posició d'interior és la que requereix més virtuts tècniques: fer controls orientats, trobar l'espai, escollir la millor passada... Pedri és qui millor ho fa. De Jong està jugant bé i corre molt, carrega molt l'àrea i t'omple molt el camp, però no té la finor del canari. Gavi té molt dríbling, hi posa passió, ajuda en defensa, però tampoc té la precisió de Pedri. Com diu Xavi, Gavi xoca amb els rivals", explica Guillén. "Pedri és un jugador que t'estava guanyant partits".

Quan el canari ha estat lesionat, el seu relleu natural ha sigut Gavi, que havia passat de titular a revulsiu de luxe amb Xavi. La seva baixa també obre la porta a tenir més minuts a Nico, que havia perdut protagonisme darrerament. Fins i tot podria comptar amb més oportunitats Riqui Puig, amb un peu i mig fora del Barça el curs vinent després de veure diluïdes les seves il·lusions de ser un jugador de pes amb l'arribada de Xavi.