Alexia Putellas, la capitana paradigmàtica
La de Mollet del Vallès representa l'esperit i els valors culers dins i fora del camp
Sant Joan DespíHi ha jugadores que marquen eres, que van més enllà del que passa sobre el terreny de joc, que traspassen la pantalla. Són les que es converteixen en l'emblema d'una causa o d'un projecte i que, al mateix temps que lideren l'equip sobre la gespa, tenen un paper transcendental com a referent d'una generació fora del camp. No hi ha gaires futbolistes que tinguin aquest estatus. Alexia Putellas és una capitana paradigmàtica: acompanya i ajuda les seves companyes, a més de guiar les noves promeses del filial en la seva ascensió a millor conjunt del món. L'equip és una pinya, com es va veure en la celebració del títol de Lliga, i Alexia és la líder.
En el clàssic que va sentenciar el títol de Lliga, de nou, la migcampista de Mollet del Vallès va ser la protagonista. Ella és la dona de les grans cites, la millor futbolista del món. La vencedora del The Best, de la Pilota d'Or i de la Creu de Sant Jordi sempre apareix sobre la gespa en els dies assenyalats. Com si tingués un olfacte especial, un sisè sentit per saber on ha de ser a cada instant, com és millor girar-se per encarar i quin és el lloc de la porteria on ha d'anar l'esfèrica perquè sigui imparable. La seva autoexigència és enorme i, en dies com el clàssic, surt la primera del túnel de vestidors amb la convicció que l'únic resultat possible és la victòria.
Clau dins i fora del camp
Alexia sempre hi és. Alexia sempre està present sobre la gespa, i també fora, per representar i portar els colors blaugranes fins a l'esglaó més alt. I, contra l'equip blanc, l'etern rival ara també en el femení, no hi havia major al·licient. La capitana es va carregar el Barça a l'esquena per dir prou a les ocasions que no acabaven d'entrar. Quan la primera part semblava abocada a acabar amb empat a zero, va aparèixer des de segona línia per, amb una canonada des de fora de l'àrea que va tocar a una rival, obrir la llauna i encaminar la victòria. Aferrant-se la samarreta i dirigint-se cap a l'afició, va celebrar una diana que va encaminar el títol amb els seus, a casa.
La migcampista, però, tampoc no en té mai prou. Dos minuts més tard de fer aixecar tot el Johan Cruyff amb el seu gol, va signar la segona diana, més espectacular que la primera. La vallesana va tornar a fulminar Misa Rodríguez, aquest cop des de dins de l'àrea amb un xut creuat a mitjana alçada. De les botes d'Alexia —i del seu cap— neixen gols que, a més de ser estèticament bonics, sempre queden en la retina dels culers per la seva importància. Alexia sempre apareix en el moment i el lloc adequats.
Per a Jonatan Giráldez, la seva capitana és indiscutible. Alexia és la tercera futbolista que més ha utilitzat el tècnic aquesta temporada. Amb 1.513 minuts, només la superen Patri Guijarro (1.663) i Marta Torrejón (1.904) en presència sobre el verd. La interior, a més d'instint golejador, té una facilitat privilegiada per a les assistències. De fet, és la màxima assistent de la Lliga, amb 14.
Dins i fora del terreny de joc, Alexia lluita cada dia per ser un mirall en el qual les més petites —i no tan petites— es puguin mirar, per complir les expectatives i tot el que es demana d'ella. A vegades, però, aquesta responsabilitat pesa i es pot arribar a fer feixuga si no es té paciència i cura de la capitana per excel·lència.