Així ha viscut Gavi els onze mesos de calvari
L'ARA parla amb professionals del Barça i l'entorn del jugador per explicar el procés de recuperació
BarcelonaPocs futbolistes tenen el carisma de Pablo Martín Páez Gavira, Gavi. L'ovació que es va endur diumenge, al tram final d'un Barça-Sevilla festiu, era eixordadora. Era el premi per a un futbolista que ha estat onze mesos llargs recuperant-se d'una lesió catastròfica al genoll dret. Gairebé un any que se li ha fet etern, al jove migcampista blaugrana, en què ha passat per totes les fases possibles, físicament i anímicament. Gavi ja té el vistiplau per tornar a jugar, malgrat que caldrà esperar uns mesos més, ben bé fins al gener, perquè recuperi la seva millor versió.
Els minuts contra el Sevilla van ser com veure la llum al final del túnel. "Se m'ha fet molt llarg, sobretot al principi. Ara torno a sentir-me futbolista", manifestava el jugador a la zona mixta. Més enllà de l'aspecte físic, ha estat clau la part psicològica en la recuperació. "No és fàcil dir a un jugador tan competitiu que s'estarà un any sense jugar", admeten des del seu entorn. A Gavi li va costar un cert temps assimilar la situació. "El problema no era la lesió en si, era convèncer-lo que s'ho havia de prendre amb calma", afegeixen les mateixes fonts. Els primers mesos, quan algú preguntava per ell, la resposta era sempre la mateixa: "Anímicament està fotut". Cada retard en la recuperació era una clatellada. El primer diagnòstic era de set mesos. Després, que en serien més aviat nou. N'han estat onze. I ara falta agafar ritme competitiu.
Gavi mai ha deixat de ser un més de l'equip. El Barça ha fet esforços perquè estigués sempre en dinàmica i fos un habitual al vestidor, on és molt estimat pels companys. També per Lamine Yamal, la gran estrella blaugrana i a qui Gavi s'encarrega de marcar de prop "quan considera que s'està passant de llest", asseguren amb to graciós a Sant Joan Despí. El migcampista també ha estat present a la selecció –on va patir la lesió en aquell partit intranscendent contra Geòrgia–. Per exemple, va ser a la graderia en alguns partits de l'Eurocopa i el van convidar a la celebració del títol.
Una recuperació més llarga del que s'havia dit inicialment
Els onze mesos llargs de recuperació s'expliquen pel protocol que se segueix en futbolistes que, com Gavi, encara estan en edat de creixement (es va lesionar amb 19 anys, ara en té 20). Temps enrere hi havia una competició perversa entre els metges per veure qui curava abans una trencadissa de genoll i el resultat era que, al cap de poc temps, o es tornava a trencar o petava l'altre genoll. Les coses han canviat i la prioritat és que la recuperació sigui completa, sense recaigudes. "Li han hagut de reconstruir el menisc i li han posat un tros de tendó per substituir el lligament trencat. És una recuperació que vol temps", explica una de les fonts consultades.
Tothom ha mimat Gavi al gimnàs i al camp d'entrenament, i li han exigit ser el màxim de responsable en la vida privada. "Tenia les ordres de no xutar cap pilota sense autorització, ni tan sols una pilota de platja!", afirmen rient des del seu entorn. El jugador de Los Palacios ha estat disciplinat i ha guanyat uns quants quilos de massa muscular aprofitant aquest any sense jugar. A nivell físic, metges i fisioterapeutes el consideren "un privilegiat" i consideren que "són mínimes" les possibilitats que tingui una lesió associada a estar tant de temps fora dels terrenys de joc –és el que li va passar a Ansu Fati–. A partir d'ara li tocarà anar jugant estonetes, augmentar les càrregues de treball progressivament i guanyar confiança. Al gener ja hauria d'estar preparat per aguantar 90 minuts al màxim.
El consell de dos jugadors amb un llarg historial de lesions
Gavi ha passat per moltes mans durant aquest procés. Els metges i recuperadors físics van ser claus, però també el consell de companys i exjugadors. Un d'ells, el seu representant, Iván de la Peña, que també va patir nombroses lesions i sabia la importància de fer bé el procés de recuperació. Han parlat cada dia i han compartit sensacions. Tenien l'opció de demanar ajuda psicològica, però van decidir prescindir-ne. Altres exjugadors de renom com Carles Puyol, que en el seu dia va pagar car accelerar les recuperacions i va acabar amb molèsties cròniques, també s'hi han reunit habitualment per animar-lo.
El més "complicat", expliquen, ha estat "trobar l'equilibri" a l'hora de parlar amb el jugador i explicar-li el full de ruta. "Fer veure a algú tan jove i que basa el seu futbol en l'aspecte físic que el més important no era recuperar-se mèdicament, sinó tenir paciència i no sortir del guió per garantir que quan torni a jugar ho faci al 100%". El consell dels veterans era benvingut, tot i que no es podien passar de frenada per evitar l'efecte contrari i ensorrar Gavi anímicament. No era fàcil, però se n'han sortit i l'estimadíssim jugador del Barça ja torna a ensumar la gespa, que és el que més li agrada.