Així són les rotacions de Hansi Flick
El tècnic assumeix la responsabilitat de la derrota a El Sadar, però defensa que cal prioritzar el descans dels jugadors per evitar noves lesions
BarcelonaHansi Flick ha imposat un nou estil al Barça. Al terreny de joc i a la banqueta, amb un posat radicalment oposat al del seu predecessor. Si Xavi Hernández era un sac de nervis, l'entrenador alemany sembla un home de gel. Costa veure'l alterat, tant durant els partits com quan atén els mitjans. Encara que la pregunta sigui punyetera, agafa aire i, amb la traducció simultània pel mig, respon amb tanta diplomàcia com pot. Intenta esquivar la polèmica, vingui d'on vingui. Per això resulta curiós que un dels pocs moments que se'l va veure amb ganes d'engegar-ho tot a rodar va ser al Gamper. Concretament, quan l'àrbitre va decidir afegir set minuts a un partit de costellada que el Barça perdia per 0-3.
Obsessionat amb la preparació física, l'entrenador alemany va posar l'accent en el treball dels jugadors des que va arribar a Barcelona. Creia que era una de les grans mancances de l'equip. El treball de força, del qual s'encarrega Julio Tous, que s'ha incorporat aquest estiu a l'staff blaugrana, no és universal, sinó que s'adapta a les necessitats individuals de cada futbolista en funció del seu rendiment. És una planificació a curt, mitjà i llarg termini que es fa tenint en compte els partits i els minuts acumulats de cadascú. Per això Flick es va enfadar al Gamper, un partit que havia demanat no disputar –volia dedicar la setmana prèvia al debut a la Lliga a fer càrregues de treball– però que va acceptar per qüestions estrictament econòmiques. Creia innecessari afegir minuts i desgast als seus jugadors.
Flick va venir al Barça conscient de les limitacions per poder fitxar. Mesos enrere, s'havia dedicat a estudiar el club i havia pres nota de La Masia. Considerava que al planter blaugrana hi havia molt de talent i que, malgrat els condicionants, podia treure suc dels joves per complementar el primer equip. Però el que no s'esperava de cap de les maneres és la plaga de lesions que s'han anat succeint des de l'inici del curs. A part de Gavi, Araujo i De Jong s'afegien a l'estiu a la llista dels futbolistes que eren baixa de llarga duració. A l'agost queia Christensen, i també Marc Bernal –un jugador del filial que ja s'havia fet un lloc amb els grans–. I al setembre queien Olmo i Fermín –durant unes setmanes– i Ter Stegen –per tota la temporada–. Així que no hi havia més remei que posar-se la bena abans de la ferida i començar a fer rotacions per evitar mals majors. "O això o ens quedem sense plantilla a l'octubre", responen amb una certa ironia des de la Ciutat Esportiva.
Flick no ha repetit onze en cap partit
Deixant de banda l'aturada de seleccions, el Barça ha jugat dos compromisos per setmana des que va començar la temporada oficial. Flick mai ha repetit el mateix onze, tot i que ha confiat en un mateix bloc de jugadors, els que ell considera la columna vertebral de l'equip. En aquest primer grup hi ha Koundé, l'únic que fins ara ha jugat tots els minuts possibles: 810. Després venen Raphinha (751), Lamine Yamal (737), Lewandowski (729), Iñigo Martínez (711) i Cubarsí (655). Un graó per sota hi ha Pedri (581) i Balde (555). Després, Casadó (472), Eric (364), Ferran (333) i Gerard Martín (265), que complementen titularitats amb entrades a les segones parts. La resta, Pablo Torre (195), Sergi Domínguez (189), Pau Víctor (183) i Héctor Fort (117) han tingut aparicions puntuals. I queda Ansu Fati, que tan sols ha disputat dos minuts perquè se'l cuida al màxim pel seu historial mèdic.
Com que cada jugador és diferent, Flick els ha donat tractes diferents. Lewandowski, tot i ser sempre titular, ha estat substituït en cinc ocasions perquè descansés. Gairebé igual que Pau Cubarsí, sempre titular excepte a Vila-real. En el cas de Pedri i Balde, condicionats perquè venen de lesions delicades, el tècnic els ha donat la majoria de titularitats, però només han jugat sencers tres dels nou duels. Fins ara eren descansos quirúrgics, que suposaven pocs canvis en l'equip inicial. Però a El Sadar d'entrada no van sortir ni Raphinha, ni Lamine ni Iñigo, a més de Balde, que van sortir des de la banqueta. Quatre canvis d'una tacada dels quals l'equip es va ressentir. "Vam fer moltes rotacions i segurament va ser una de les raons del resultat, però hi ha molts partits en aquest tram de calendari i alguns jugadors portaven molts minuts acumulats", justificava l'entrenador, que no va tenir cap problema en entonar el mea culpaa Pamplona i assumir la responsabilitat de la derrota.
A l'espera de recuperar els lesionats, Flick ja ha fet saber al club que mantindrà la política de rotacions quan sigui necessari. Tot i que dimarts, amb un duel de Champions clau contra el Young Boys –en què el Barça confia sumar el primer triomf europeu–, la previsió és que els més habituals siguin a la gespa.