Així promou el Barça l'ús del català
El club blaugrana prioritza la llengua catalana en totes les traduccions simultànies de Hansi Flick i té convenis per promoure l'idioma
Barcelona"La llengua pròpia del FC Barcelona és el català i, com a tal, és la que s’utilitza de manera normal i preferent en totes les activitats del club". Aquest és l'article sisè dels estatuts del Barça. Malgrat que l'entitat blaugrana tingui un impacte d'abast universal, amb milers i milers de seguidors arreu del planeta i amb centenars de penyes de les més de 1.200 que té el club repartides per tot el món, l'idioma oficial és el català. I quan el club participa en els desplaçaments en competicions europees, la llengua principal és la catalana.
Aquesta realitat es trasllada a les rodes de premsa de la Lliga de Campions i, en la visita del club a Mònaco, alguns mitjans d'abast estatal que fan la cobertura del Barça en llengua castellana van voler aixecar polseguera. Des d'aquesta temporada, a la Champions els clubs locals, és a dir, els que acullen els partits, tenen l'obligació d'oferir ja des de la primera jornada la traducció simultània en, com a mínim, un idioma que demani el club visitant. Abans només era obligatori a partir de les eliminatòries, però els clubs ho feien per cortesia i per deferència amb el seu rival.
A Mònaco, el Barça va demanar que l'idioma fos el català, tenint en compte que és la llengua oficial del club i, també, que la totalitat dels periodistes desplaçats des de Barcelona entenen la llengua catalana. Hansi Flick no parla ni català ni castellà. I, dues hores abans de la compareixença de l'entrenador alemany, el club va avisar a la premsa desplaçada per cobrir l'actualitat blaugrana: "A les rodes de premsa d’avui [per dimecres] hi haurà servei de traducció al català i al francès. Els que preguntin a Hansi Flick en castellà caldrà que repeteixin la pregunta també en anglès".
Això es va traduir en el fet que, seguint la normativa esmentada, la premsa que volgués preguntar al tècnic blaugrana ho podia fer en català (idioma oficial del Barça), francès (idioma del club local) o anglès, llengua amb què es comunica Flick. Si la pregunta es feia en castellà, no hi havia traducció simultània. Però no perquè el Barça no ho volgués, sinó perquè afegir una llengua a la traducció simultània suposava un sobrecost que el Mònaco no volia assumir. "Això pot tornar a passar en algun desplaçament a la Champions", expliquen des del club blaugrana, que si bé no té cap inconvenient que hi hagi traducció en castellà, des del departament de comunicació sempre es prioritza que, com a mínim, hi hagi la traducció en català, sigui quin sigui l'indret on es jugui.
Quan el desplaçament sigui per jugar en clubs que tenen l'anglès o l'alemany (llengües que Flick domina) com a llengua principal, no hi haurà cap mena d'inconvenient. A Mònaco, a banda de Flick, també va atendre la premsa Jules Koundé en la prèvia. En el seu cas, no es va aixecar gaire polseguera entre la premsa desplaçada des de Barcelona perquè totes les preguntes menys una, que va ser en francès, van ser en català o en castellà. El defensor entén aquests tres idiomes i va respondre en castellà totes les preguntes menys la que li van fer en la seva llengua natal, que la va respondre en francès.
D'altra banda, des del club també recorden que a les rodes de premsa de Hansi Flick a la Ciutat Esportiva hi ha l'opció de traducció simultània tant si es pregunta en català com en castellà o en anglès. A Mònaco, a la roda de premsa postpartit, el conjunt monegasc, amb una estructura poc preparada per a la Champions, no va oferir traducció simultània després del partit i es va haver de preguntar en anglès a Flick, que fins i tot va arribar a bromejar en fer la roda de premsa en català. Però el Barça poc hi podia fer, perquè era una qüestió que depenia exclusivament de l'estructura del Mònaco. A la Lliga, en compromisos fora de casa tampoc hi ha traducció i s'ha de preguntar a l'entrenador en anglès. "I no hi ha hagut cap polèmica", exposen des de l'entitat blaugrana.
La política del club respecte a la llengua catalana
La política del Barça pel que fa a l'ús del català és clara. "És la primera llengua del club, normalitzem l'ús del català i ens ho creiem. Tenim aproximadament uns onze milions de seguidors en territoris de parla catalana. També tenim seguidors per tot el món [el club els comptabilitza en uns 400 milions] i, per exemple, a la web o a les xarxes socials tenim canals en diversos idiomes", explica una font del Barça a l'ARA. Pel que fa als socis, un percentatge molt elevat resideix a Catalunya i parla el català o l'entén. La llengua catalana també està present en els canals i mitjans de comunicació del club, abans Barça TV i ara la plataforma digital Barça One. "El Barça segurament és l'entitat més universal de Catalunya, i és una porta d'entrada per conèixer que el català és la nostra llengua".
En aquest sentit, el club manté convenis de col·laboració amb entitats que vetllen per la llengua catalana com Òmnium, Plataforma per la Llengua i Fundació puntCat. Pel que fa a l'arribada de nous esportistes, se'ls explica quina és la realitat cultural i lingüística de Catalunya i se'ls ofereix la possibilitat d'aprendre català. Si l'esportista en concret fa la petició, des del departament de recursos humans del club se'ls posa a disposició la possibilitat de fer classes, sigui a la Ciutat Esportiva o als seus domicilis. A l'escolarització dels jugadors que viuen a La Masia i que han vingut de fora també es mira de prioritzar-hi el català. Un bon exemple és Fermín López, que és originari d'El Campillo (Andalusia) i no només entén el català, sinó que també el parla.