BarcelonaElena Fort (Barcelona, 1970) va cantar "Boti, boti, boti, madridista qui no boti" entre la multitud de seguidors del Barça que el 2 de juny van acostar-se a la Septemberplein d'Eindhoven durant les hores prèvies a la final de la Champions League. La gran presència de periodistes a la plaça del centre de la ciutat neerlandesa no la va incomodar a l'hora de sortir-se del guió d'una vicepresidenta institucional i portaveu del club blaugrana, com també va fer el 25 d'agost, quan va ser més contundent amb Luis Rubiales que el comunicat del Barça després del petó forçat a Jenni Hermoso en la celebració del Mundial guanyat per la selecció espanyola.
Aquesta ha estat una de les dues úniques ocasions que Fort s'ha desmarcat del discurs de l'entitat presidida per Joan Laporta des que el 2021 va tornar a la llotja del Camp Nou, on ja es va asseure durant el primer mandat del dirigent: hi va entrar el 2008, després de la dimissió massiva de directius posterior al vot de censura que no va tirar endavant per poc. L'altra ocasió va ser la seva decisió de no viatjar a l'amistós que el Barça va jugar a l'Aràbia Saudita el 14 de desembre del 2021 per homenatjar Maradona i embutxacar-se diners. Fort no hi va voler anar a causa de la manca de respecte pels drets humans que té aquest país totalitari del Pròxim Orient, especialment cap a les dones.
Però la fidelitat de Fort amb Laporta és indiscutible i ella és una de les columnes de l'estructura del nucli més lleial al president. La confiança és mútua. Des del febrer Fort, advocada especialitzada en dret públic i urbanisme, és la màxima responsable directiva de l'Espai Barça després de la dimissió de Jordi Llauradó. Aquest càrrec l'ha portat a ser protagonista les últimes setmanes arran del reportatge d'El Periódico que va explicar que els treballadors de les empreses subcontractades per Limak en la remodelació del Camp Nou tenen sous per sota del que marquen els convenis. Preguntada per si li sembla just que aquests empleats cobrin mil euros bruts mensuals a canvi de treballar 56 hores a la setmana, Fort es va limitar a contestar que "s'ajusten a conveni", una afirmació que no és certa.
La primera presidenta de la història del Barça?
"Fort sempre ha estat molt laportista, en això no ha canviat. Però ha fet un trànsit molt ràpid entre allò que volia fer abans de tornar al Barça, i que aleshores expressava públicament a Twitter, i el que està fent des que ha tornat al club", diu a l'ARA una persona que durant anys ha mantingut una relació d'amistat amb ella. "Moure coses al Barça és molt difícil. Ella, malgrat ser la vicepresidenta institucional, no té el poder real al club per fer-ho i ha passat de ser molt exigent amb el Barça des de fora a no ser-ho des de dins. I si ha de triar entre idees i el Jan, triarà el Jan", sentencia. Aquesta circumstància, afegida al fet que hi ha individus que consideren que Fort ha experimentat un canvi d'actitud –que alguns situen en el moment que va entrar a la política el 2017 i d'altres en el seu retorn al club blaugrana–, ha comportat que s'hagi distanciat d'alguns companys de reivindicacions.
Durant la campanya electoral de Laporta, el mandatari sovint comentava que s'imaginava Fort com la primera presidenta de la història del Barça. I la mateixa Fort ha explicat recentment en una entrevista a TV3 que algun dia li agradaria tenir aquest honor. "Té una ambició sense límits, una ambició brutal de ser la primera presidenta de la història del Barça", apunta una persona amb qui ha compartit molts àpats parlant de l'entitat culer.
La majoria de les fonts consultades consideren que el moment no arribarà, però els motius que exposa cadascuna són diversos: algunes no la consideren preparada per assumir la presidència, d'altres asseguren que si Laporta se sent amb forces es tornarà a presentar a les eleccions previstes per al 2026 i unes últimes opinen que Laporta serà l'últim president del Barça com a associació esportiva sense ànim de lucre. També hi ha veus que diuen que si Laporta ha de deixar de ser president a causa del rumb erràtic del club, amb ell també marxarà el seu cercle de confiança i això impedirà que hi hagi un relleu continuista.
Cinc càrrecs al club
Sigui com sigui, ara Fort és la vicepresidenta total. A banda dels càrrecs de vicepresidenta institucional, portaveu i màxima responsable de l'Espai Barça, que per ells sols ja són contundents, també és la presidenta de la comissió d'ètica i transparència i la presidenta de la comissió de memòria històrica. Forma part d'aquesta última comissió la seva parella, Josep Bobé, interiorista comercial que ha publicat una crònica novel·lada dels primers anys del Barça: Quan no érem ni onze. Bobé s'apunta a alguns desplaçaments i se l'ha pogut veure diverses vegades a la llotja. També té un perfil molt actiu a la xarxa social X (abans Twitter).
"L'Elena es passa les 24 hores al club", diu una persona de l'entorn de Laporta. "Va d'acte en acte", diu un alt càrrec del Barça. La seva dedicació a l'entitat s'ha incrementat des que a finals del 2022 va deixar de ser coordinadora de Junts al Parlament. Prèviament havia estat diputada del mateix partit polític i va formar part de la candidatura de Quim Forn a l'alcaldia de Barcelona. L'arribada a la política de Fort va estar marcada per Carles Puigdemont, que buscava un perfil de dona amb ascendent en el món de l'esport mentre dissenyava la restitució del Govern sortint després de l'1 d'octubre. El periodista Pep Riera, de l'Esportiu de Catalunya, li va recomanar Fort.