Enviat especial a ManchesterJoan Laporta, en la seva primera etapa com a president del Barça, va popularitzar el "cercle virtuós", la tesi segons la qual el club necessitava invertir fort en jugadors: amb un bon equip es guanyaven títols, amb els títols s’aconseguien patrocinis, amb aquests diners es podia renovar l’equip i així es continuava guanyant. Una evolució de la frase que va dir Johan Cruyff en el seu dia: "Els diners al camp, i no al banc". Però aquesta fórmula, que d’alguna manera Laporta ha volgut tornar a implementar en aquest nou mandat, contrasta amb la que ha fet servir en l'última dècada el Manchester United. Lluny de posar el focus a la gespa, els red devils han centrat la gran majoria dels seus esforços a potenciar la marca del club. I això els ha permès resistir a l’elit malgrat patir una sequera de 10 anys sense guanyar cap Lliga. La darrera Premier es remunta al 2013.
La clau està en la marca, que el United va saber catapultar a la dècada del 2000, sobretot amb l’explosió d’internet i amb la globalització del futbol. "Van ser els primers a tenir clar aquest concepte. Van crear una empresa separada, van consolidar els seus fans i van dedicar-se a fer accions constants. No una de sola, sinó moltes i consistents", analitza Guillem Graell, soci de D2F i antic CMO del Barça. S’obrien noves vies d’ingressos i l’equip anglès va saber aprofitar l’impuls, coincidint també amb una època de bonança de títols i amb l’explotació mediàtica de figures com David Beckham o Cristiano Ronaldo. Tot, sota la tutela de Sir Alex Fergusson, el mític entrenador que va ocupar la banqueta d’Old Trafford durant gairebé tres dècades. El tècnic es va retirar precisament el 2013. Des de llavors, tan sols una Copa, una Copa de la Lliga, una Supercopa anglesa i una Europa League. Títols menors en comparació amb el potencial econòmic d’un dels tres clubs més populars del món. "Quan una marca està tan consolidada, és difícil que desaparegui, i el United era i és líder en el món anglosaxó. Potser el 2019 vam detectar un lleuger declivi, però molt poc. Va ser bàsic que separessin la part de màrqueting de l’esportiva. El que passava al terreny de joc anava per una banda i el negoci, per l’altra", afegeix Graell, que veu moltes similituds entre el seu model comercial i el del Reial Madrid.
La diferència amb el Barça, però, és la propietat. "Aquí no et pots estar 10 anys sense guanyar una Lliga. Els socis et fan fora de seguida", apunta un membre de la directiva actual blaugrana. De fet, aquesta mateixa font recorda que un dels arguments que va fer servir Laporta per justificar les "palanques" i la despesa en fitxatges d’aquest estiu va ser, precisament, que la junta només resistiria si es guanyaven títols. A Old Trafford, en canvi, l’equip pertany a la família Glazer, que en va comprar la propietat el 2005. Actualment, els nord-americans estan negociant la venda del 100% de les accions a un grup inversor de Qatar, vinculat al que també posseeix el París Saint-Germain. Els mitjans anglesos donen per fet que l’acord es tancarà en els mesos vinents.
Una doble realitat: l'esportiva i l'empresarial
Hi ha, doncs, una doble realitat, l’esportiva i l’empresarial. I és evident que, econòmicament, el club s’ha mantingut fort. "Per al Barça, quedar-se un any sense Champions és un desastre econòmic. El United, malgrat quedar-ne fora les últimes temporades, ha pogut resistir el cop sense dificultats", matisa Graell. Això sí, aquesta sequera de títols ha provocat un descontentament majúscul en l’afició d’Old Trafford, molt crítica amb la família Glazer. Encara que, com que ells són els amos i tenen totes les accions, per més que hi hagi queixes del públic no se’ls pot fer fora. Unes crítiques que s’han accentuat a Manchester des que el City, el club que entrena Pep Guardiola i que està en mans dels Emirats Àrabs, els ha passat la mà per la cara i s’ha convertit en l’equip hegemònic de la Premier en les últimes temporades.
"Sigui a Manchester, a Barcelona, a Madrid, a París o a qualsevol ciutat, el dia a dia del club es viu molt intensament perquè els aficionats viuen amb molta passió el que hi passa. Però a escala internacional el consum és diferent. Si els aficionats d’Old Trafford estan descontents, és probable que a la Xina no se n'assabentin. És el mateix que passava aquí amb les crítiques a Bartomeu. A fora, la gent es quedava amb els gols de Messi", apunta una veu autoritzada des de les oficines del Camp Nou, que posa l’accent en la política de comunicació del Barça a través dels seus canals oficials. En aquest mateix sentit, The Athletic publicava aquest setembre una anàlisi molt extensa sobre la situació econòmica i esportiva del United. A grans trets, i mentre es detallava la mala planificació futbolística dels red devils, hi havia unanimitat en destacar que els Glazer, que tenen un concepte nord-americà del negoci de l’esport, no estaven tan centrats en els títols com en aconseguir números verds cada any. En aquest punt, posaven d’exemple el retorn de Cristiano Ronaldo, no perquè fos útil futbolísticament sinó perquè donés un impuls a la marca internacional. A Barcelona, ara que es torna a parlar de Leo Messi, l’àrea econòmica hi veu en el seu possible retorn "una oportunitat caiguda del cel", encara que a l’àrea esportiva, centrada en crear un equip de futur, s’ho miren amb més escepticisme.
El Barça es va emmirallar en el model comercial del United
El Barça es va emmirallar en el model comercial del United durant anys, per intentar copiar-lo. Però en un club que és propietat dels socis això es fa més difícil d’executar. "Quan hi ha un canvi de junta també hi ha canvis a l’estructura. Potenciar la marca implica tenir gent compromesa que estigui disposada a agafar una maleta i passar-se el dia a l’avió. Si desmantelles l’equip després de cada elecció, això va en contra que la marca continuï creixent", analitza Graell, que va deixar el club uns mesos després de l’entrada de Joan Laporta. No va ser l’únic. La nova junta va canviar tots els executius de primer nivell. "Deixant de banda de si els que entren són vàlids o no, aquesta gent no està familiaritzada amb el club i necessita un procés d’adaptació. Això vol temps, i és temps que perds en relació amb els competidors directes, com el Madrid", afegeix una veu crítica des dels despatxos nobles del Camp Nou.
A les oficines blaugranes voldrien tenir la solidesa econòmica que tenen els red devils malgrat les dificultats esportives. Però a Manchester, després d’anys de sequera, els seguidors miren amb desconfiança la venda de les accions a Qatar i preferirien tenir les eines que hi ha al Camp Nou per escollir el seu president. Són el Barça i el Manchester United, dos dels tres clubs més populars del món, els que aquest dijous s’enfronten a Old Trafford basant-se en models molt diferents.