Sampaoli té al costat dos ulls amb ADN Barça

Barcelona“S’ha de retallar la distància amb la perfecció. Fer-ho cada dia millor”. El Dream Team esgotava els seus últims anys d’hegemonia i, a Salamanca, un desconegut Juanma Lillo -que avui s’asseurà al costat de Jorge Sampaoli en el Barça-Sevilla (19.30 h, beIN LaLiga) de la jornada 30- motivava amb aquests comentaris els seus futbolistes en l’escalfament previ al partit que els havia d’enfrontar amb el Mallorca. “Es recull el que s’exposa”, anava dient, mentre voltava pel cercle que formaven els seus jugadors. No era cap “Vinga, som-hi!”, ni tan sols grans consignes tàctiques sobre el rival. Era un desafiament a donar el màxim. A portar la iniciativa. A jugar tan bé com fos possible.

Aquesta màxima -més filosofia de vida que futbolística- és la que ha acompanyat Lillo des de sempre, i és la que les càmeres de Canal+ van recollir-li aquell octubre del 1994. “Sempre va tenir les coses molt clares, ens va fer jugar molt bé, en sabia molt, de futbol”. Parla Toni Velamazán, fent memòria de més de 20 anys enrere, quan Lillo entrenava l’Oviedo el curs 1996-97.

Velamazán explica que no es feia mai un exercici sense pilota, que als hotels repartia les habitacions per posicions per reforçar les complicitats entre els jugadors pròxims al camp, que innovava cada dia. “Era capaç de distribuir-nos en dos equips, fer-nos mirar als ulls durant dos minuts i treure’ns els pitralls per fer-nos jugar sense identificació. També havíem arribat a fer partits amb una pilota imaginària. A vegades feia entrenaments molt estranys”.

L’acostament de Guardiola

No acabava de funcionar-li cap projecte, però la seva empremta era visible per als més sensibles a un determinat estil de futbol. La seva aposta pel bon joc -un terme que ell sempre matisa per associar-lo al desig d’atacar més que el rival i fer-ho des de l’ús de la pilota i els espais- va seduir un migcampista tan esponja com Pep Guardiola. Després d’un Barça-Oviedo, l’any 1997, el de Santpedor va preguntar al delegat visitant si podria xerrar amb Lillo. “Com m’hi podia negar? Era un jugador que m’encantava! I resulta que estava interessat en la nostra manera de jugar”, ha explicat el basc.

Va ser el primer dels molts episodis d’una relació que ha influït fortament en la carrera d’entrenador de Guardiola i, de retruc, en la del Barça. En la seva última etapa com a futbolista, el de Santpedor va buscar diferents fórmules perquè el de Tolosa l’entrenés: quan era a l’Al-Ahli de Qatar va inventar-se una mena de pretemporada amb Lillo a Terrassa, el Nadal de l’any 2004. “Des del primer moment ja veies que Lillo era un visionari, anava més enllà, tenia una gran facilitat per veure i preveure el futbol. No sé com ho feia, però tot el que et deia que passaria, passava”. José Miguel Morales era el porter d’aquell Terrassa i explica a l’ARA que Lillo és l’entrenador que més conceptes tàctics li ha ensenyat, que més inquietuds li ha despertat.

Li ha vist fer partits amb la norma de no deixar córrer els jugadors o amb un camp dividit en diagonal. Parla d’ell com d’un “perfeccionista” i un comunicador “molt convincent”, però retrata un tècnic més proper al jugador del que el seu discurs complex dibuixa per al gran públic. “No feia xerrades llargues. Els aspectes tàctics ja els havia treballat durant la setmana i després es dedicava a comentar detalls concrets individualment o a uns jugadors al marge. Potser entrava al vestidor i deia «Sortim els mateixos de la setmana passada, més tal i qual». La gent es quedava una mica parada”, recorda.

Aquesta altra manera de fer de Lillo tenia Guardiola atrapat i, ja el 2006, va anar a penjar les botes al Dorados de Sinaloa de Mèxic, també per deixar-se dirigir per ell. "El joc de Lillo es basava en tenir sempre la major possessió possible per fer mal al rival i entrenàvem molt en espais reduïts, per tenir molt la pilota", explica un futbolista d'aquella etapa. "Guardiola es ficava a fer gairebéde segon entrenador, ens corregia als companys", explica.

També en guarden un gran record a Sant Sebastià, on Lillo va revitalitzar una Reial Societat que passava per una època convulsa a Segona Divisió i la va dotar de personalitat futbolística. "Els jugadors van acabar molt contents amb ell. Va aportar molta varietat en els entrenaments", expliquen des de Zubieta. En la seva època, ja començaven a treure el cap futbolistes com Illarramendi, Zurutuza o Agirretxe.

En cada conferència que fa regala missatges com que el millor llibre de tàctica és el reglament, que, per exemple, determina que gràcies a la norma del fora de joc un camp de futbol pot ser més ample que llarg. “Això m’obliga a jugar amb extrems”, defensa, mentre divaga amb el fet que de “possibilitats” de guanyar en té tothom, però només els bons equips augmenten les “probabilitats” d’aconseguir-ho.

Sampaoli entra en escena

Justament per augmentar les opcions d’èxit, quan Jorge Sampaoli era seleccionador de Xile va anar a buscar Lillo i el va col·locar a les categories inferiors. “Vull escoltar una idea futbolística a la qual ens estem acostant, que és el joc de posició i de possessió. Volem competir amb més arguments i ser més protagonistes en el joc”, deia el tècnic el 2015. Se’l va endur a Sevilla, perquè necessitava aquests coneixements per debutar amb bon peu a Espanya. Tot i que ara no passa pel millor moment del curs, el Sevilla s’ha guanyat els elogis del futbol europeu, fins al punt que el nom del tècnic argentí va sonar per al Barça per suplir Luis Enrique. I, en part, és per culpa de l’influx de Lillo, que ha donat segell Barça a l’agressivitat de Sampaoli.