Adeu a les vaques sagrades
En un gran equip del futbol mundial costa molt fer-se un lloc important a la plantilla. Sobretot si ets jove. A part de tot el talent que has de tenir, s’hi han d’afegir la sort, el moment i la confiança de l’entrenador. Aquest últim punt és bàsic. Ja no només confiança, sinó també el punt d’atreviment d’apostar per tu. Quan això passa, llavors has de respondre al camp amb rendiment. I ara mateix som en una situació molt clara en què dos davanters estan picant molt fort per ser titulars al Barça i al Madrid. Un té 17 anys i l’altre 18. Però, per actitud i resultat, són els millors atacants dels seus respectius equips, amb el permís de Messi.
El problema són les vaques sagrades. I s’ha d’acabar amb això. No pot ser que hi hagi jugadors que juguin per trajectòria, per currículum o per sou. En un futbol tan competitiu i exigent com l’actual no hi ha temps per al sentimentalisme. Per molts diners que hagi costat un fitxatge o per molts títols que hagi donat en el passat, el futbol no té memòria i viu del present, tot i que també hauria de pensar en el futur. Ansu Fati i Rodrygo són dos jugadors que ara mateix mereixen ser titulars en els seus equips sense cap mena de dubte. El blaugrana va generar més perill en 25 minuts que tots els seus companys en 75. El madridista va fer un hat-trick en el seu debut com a titular en Champions.
És fàcil dir-ho des d’una butaca, cert. Però és una evidència molt clara. I per molt que hagis de gestionar els egos de la resta de companys i l’equilibri del vestidor, els jugadors surten quan surten. ¿I si no haguessin confiat en Messi quan era tan jove? ¿I si l’Ajax no hagués apostat per De Jong quan era un juvenil? ¿O Valdano per Raúl quan despuntava en el filial? Quan es tracta de grans jugadors, no s’han de tenir en compte ni el moment ni l’edat. Però els cal la valentia d’un entrenador que els sàpiga gestionar i que aposti per ells, que pensi en el present però també en el futur del club i del jugador. Perquè, amb aquesta edat, la seva formació també és important. Però si no hi ha valentia, tothom estarà perdent una oportunitat única: el club, l’equip i el jugador.
I parlo d’Ansu Fati com podria parlar també de Riqui Puig. És obvi que la Segona B li queda petitíssima i que està perdent el temps. O s’aposta per ell o, com a pla B dolent, es cedeix a algun equip. Tot i que difícilment aprendran més en cap altre lloc que no sigui al Barça i al costat de Messi. Però en un moment en què el mercat està tan car i el futbol és tan competitiu, s’ha de ser valent. I si aquest entrenador no ho és i el club tampoc, val més canviar.
