Adeu a la Champions, adeu a 21 milions, adeu a les primes
L'eliminació prematura suposarà una davallada d'ingressos per a un Barça que està canviant la política de bonificació als futbolistes
BarcelonaLa victòria de l'Inter de Milà contra el Viktoria Plzen (4-0) ha eliminat matemàticament el Barça de la Champions League. Els gols de Mkhitaryan, Dzeko (2) i Lukaku al Meazza patrocinen un adeu prematur que suposarà un cop a tots els nivells. Més enllà de l’estat anímic del club blaugrana, del vestidor i de l’afició, tornar a jugar l’Europa League per segon any consecutiu implicarà que l’entitat deixi d’ingressar uns 21 milions d’euros, cosa que també afectarà la butxaca dels jugadors. Només en primes, deixaran de cobrar aproximadament 9 milions.
Aquestes bonificacions per rendiment, però, tenen les hores comptades al Camp Nou. Amb Mateu Alemany, el responsable de futbol des que Laporta va tornar a la presidència, ha canviat la política contractual. Si fins ara era habitual anar cobrant a mesura que el Barça es classificava per jugar la Champions i, després, obtenien diners a mesura que s’avançava ronda, el club ha canviat el model i només es cobra més en funció de dos paràmetres: el rendiment personal i els títols. "Som el Barça, aquí no s'hi val anar passant ronda. L'objectiu és guanyar campionats, i els premis només es poden aconseguir quan això passa", argumentava Mateu Alemany en l'última assemblea, on també defensava les bonificacions en funció del treball individual i específic de cada jugador. "Per més jove que sigui un futbolista, té dret a tenir un salari alt si s’ho mereix. No pot ser que algú que cobri 10 només rendeixi per 1, i que el que cobri 1 rendeixi per 10".
Un nou paradigma que ja s’ha aplicat en les renovacions i els nous fitxatges (Dembélé, Araujo, Lewandowski, Raphinha, Kounde...) però que es manté vigent en els contractes heretats com els de Piqué, Jordi Alba, Busquets, De Jong o Ter Stegen, per posar alguns exemples.
La política salarial s'havia establert al Barça el 2003
La nova política salarial suposa una revolució, un canvi a un sistema que s’havia implementat el 2003, l’any que Laporta va guanyar per primer cop les eleccions. Ferran Soriano, aleshores vicepresident econòmic del club, ja va instaurar la meritocràcia particular i col·lectiva. Raül Sanllehí, director de futbol del 2006 al 2017, va perfeccionar aquest sistema, que s'havia fet servir fins ara al Barça. I no només al conjunt blaugrana; cada cop estava més estès en els clubs grans. De fet, també servia per negociar els contractes dels nous fitxatges. Se’ls garantia un sou base i, amb els premis extres, podien arribar a doblar-lo.
"Però la situació es va pervertir i va perdre l'esperit inicial", diuen des de l’àrea esportiva: "S’havia arribat a un punt en què les bonificacions estaven garantides". Mateu Alemany considera que un jugador no pot tenir un premi extra per classificar-se per jugar la següent edició de la Champions, fet que "es dona per descomptat al Barça". També hi havia clàusules que exigien jugar un mínim de partits, però només comptaven aquells en què el futbolista estava disponible (no lesionat). Mateu ja va intentar treure aquesta clàusula als capitans l’any passat, però no se’n va sortir.
Canviar aquest model, a part de potenciar la meritocràcia, també implica ajustar-se al fair play de la Lliga. I és que la patronal, en el seu famós límit salarial, interpreta com a fixos aquelles variables que són fàcils –"Si el Barça s’ha classificat sempre per a la Champions, una prima extra per tornar-s’hi a classificar no es pot considerar un extra, sinó un ingrés garantit", argumenten a la Lliga–. "Per tant, no genera cap benefici al club", rematen des del Camp Nou.
El Barça podria recuperar 14,9 milions si guanya l'Europa League
Sigui amb contractes vells o amb contractes nous, el Barça està condemnat a jugar l'Europa League a partir de febrer. I, sent a la segona competició europea de clubs, també deixarà escapar una suma de diners molt elevada. D’entrada, els 21 milions que tenia pressupostats, però que queden molt lluny dels 100 que s’hauria pogut embutxacar en el cas d’arribar a la final de la Champions i guanyar-la. A l’Europa League, a tot estirar, pot aspirar a 14,9 milions d’ingressos si arriba a la final de Budapest i la guanya. En comparació, una xifra molt petita, tot i que seria molt benvinguda a la tresoreria d’un club que, malgrat activar "palanques", encara va molt just de diners.