Les acadèmies del Barça, un projecte erràtic

BarcelonaLes urgències econòmiques del Barça han provocat que la junta directiva de Joan Laporta encara no hagi destinat massa temps a rumiar sobre què fer amb alguns projectes del club, com les acadèmies del Barça repartides pel món. “Estan mortes”, sentencien, fins i tot, fonts del departament comercial. Les anomenades inicialment FCBEscoles i, des del 2018, Barça Academies suposen al voltant d’uns tres milions d’euros de despesa anual per a l’entitat. “Les acadèmies han d’aportar diners, donar valor a la marca i tenir un projecte esportiu. Les tres coses per igual. I nosaltres preferim qualitat abans que quantitat”, diuen a l’ARA fonts de l'actual directiva.

Durant el mandat de Josep Maria Bartomeu, el Barça va arribar a la cinquantena d’acadèmies repartides pel món i es van superar els 200 campus i clínics anuals. “Quan Òscar Grau va començar a dirigir les FCBEscoles el 2015 va tenir l’ambició d’obrir-ne el màxim nombre possible”, diu un ex alt càrrec del projecte. “Els objectius eren dos: aconseguir que la de Barcelona fos La Masia de La Masia (d’allà han sortit entrenadors com Sergi Milà, Albert Puig i Pau Martí, i futbolistes com Jana Fernández, Eric Garcia i Diego Almeida, del juvenil A) i que la resta expandissin la marca Barça. Es volia qualitat i ingressos”, afegeix. Tot i que a l’organigrama les Barça Academies, actualment dirigides per Carlos Martín, pengen del departament comercial, dins el club hi ha el debat sobre si seria millor que ho fessin del de marca.

“La junta de Laporta s’ha trobat que les acadèmies no tenen homogeneïtzada la metodologia que es vol transmetre i que a nivell comercial no se n'ha tret tot el potencial. Es podrien fer moltes més coses amb els patrocinis i a l’hora d’expandir la marca Barça. Ara ni el procés de creació de les acadèmies ni la metodologia estan clars i això provoca que siguin un projecte residual”, considera Marc Ciria, expert en l’economia blaugrana. Segons ell, “s’ha de replantejar tot el negoci perquè està molt per sota de les aspiracions que hauria de tenir el Barça, que serien d’uns 30 milions d’ingressos anuals”.

Inversors no sempre fiables

La fórmula per obrir una Barça Academy és la següent. Primer es contacta amb un inversor local, que paga uns diners per tenir una franquícia i poder utilitzar el nom del club. Després, el Barça hi envia un director de projecte local (DPL) per assegurar-se que els tècnics de l'acadèmia apliquen correctament la metodologia esportiva (excepte a les Barça Academy Pro, en les quals el Barça té la majoria de la propietat i tots els entrenadors pertanyen al club). L'entitat monitoritza l'aspecte esportiu enviant tècnics de la casa al destí, però no fa el mateix en el vessant comercial. “Hi ha perills, com per exemple que un inversor deixi de pagar el Barça i igualment segueixi fent servir el seu nom per promocionar-se, fet que ens va passar al Marroc”, explica un directiu de Josep Maria Bartomeu.

D’altra banda, l’empresa BCN Sports, que portava les sis escoles que el Barça tenia entre el Canadà i Austràlia, va decidir tancar-les durant la crisi del coronavirus. “Per molt que el club no en tingui la culpa, a ulls de la gent d’aquells països és el Barça qui els deixa tirats i això fa mal a la marca”, assegura un exresponsable del projecte.

“Hem vist passar grans futbolistes per les Barça Academies i els campus, però per la normativa FIFA no els podem oferir anar a La Masia", segueix explicant aquest antic alt càrrec. De fet, el Barça ja va ser sancionat el 2014 amb dues finestres de mercats sense poder fitxar per irregularitats en aquest sentit. "Estem tips de veure talent a l'acadèmia d’Arizona o a les del Brasil, però no podem fer res fins que els jugadors tenen 18 anys i la gran majoria no té tanta paciència”, rebla la mateixa font.

Segons ha pogut saber l’ARA, la directiva de Bartomeu havia trobat una possible solució per conviure amb la normativa FIFA. A finals del seu mandat tenia un esborrany d’un conveni amb un equip de la Primera Divisió del Marroc, que hauria pagat la construcció de les instal·lacions d’una Masia allà a canvi que el Barça els proporcionés els tècnics. La idea era beneficiar-se del fet que al país africà no hi ha restricció per fitxar futbolistes menors d’edat de la resta del continent. Així, aquests es formarien al futbol base del conjunt marroquí amb la metodologia culer i el Barça tindria l’opció d’emportar-se’ls cap a Barcelona quan complissin els 18 anys.