Acabar el Camp Nou a temps i sense sobrecostos: un repte que només els turcs garanteixen

BarcelonaUn dels primers moviments que va fer la junta de Joan Laporta quan es va fer càrrec del Barça va ser revisar el projecte de l'Espai Barça. La reforma del Camp Nou no només havia estat un dels grans temes de la campanya, sinó que l'equip directiu, amb Jordi Llauradó i Elena Fort com a màxims responsables, la qualificava d'"urgent". S'anava a contrarellotge perquè la vida útil de l'estadi "estava esgotada" i remodelar-lo era imprescindible per obrir noves vies de negoci. "Cada any que triguem a començar és un any que perdem en relació als nostres rivals", insistien des de la junta, on envejaven que el màxim rival, el Reial Madrid, estigués a punt d'acabar la reforma del Bernabéu mentre aquí encara es discutien els projectes.

El factor temps ha estat clau en tot el procés, des que es van modificar els plànols i es va optar per enderrocar la totalitat de la tercera graderia, com en la licitació de les obres. Fins al punt que l'obsessió per complir amb el calendari ha portat la turca Limak a fer-se càrrec de la remodelació de l'estadi. Tal com es desprèn del concurs que va organitzar el Barça, era l'única que podia garantir tres criteris indispensables: d'entrada, que després d'un exili temporal a Montjuïc es podria tornar al Camp Nou per celebrar el 125è aniversari (29 de novembre del 2024). Després, que el conjunt de la reforma estaria enllestit l'estiu del 2026, any que s'acaba el mandat de Laporta. I, finalment, que no se superarien els 900 milions del nou pressupost, votat en referèndum ara fa un any: 600 per a la primera fase, que inclou l'estructura i la coberta, i 300 per als interiors i la finalització de les obres.

Era un concurs que s'organitzava per punts. Les candidates es valoraven –fins a un màxim de 100 punts– en funció de l'oferta tècnica del projecte i, a partir d'aquí, si s'havien obtingut almenys 70 punts en el primer procés, es passava a valorar l'oferta econòmica. El factor temps, doncs, era essencial, i això va fer caure algunes de les constructores pel camí, com la francesa Vinci, que va renunciar en l'últim moment. Segons ha pogut saber l'ARA, FCC i Acciona-Ferrovial haurien pogut arribar a comprometre's a enllestir les obres en el termini fixat pel Barça, però això hauria suposat un sobrecost que el club no estava disposat a assumir. No és així amb Limak, que estarà acompanyada en l'aventura per la catalana Vopi 4 i la madrilenya Ghesa.

Els dubtes de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya sobre el Camp Nou

Al Barça donen per fet que es compliran els terminis i expliquen que Limak, com es fa habitualment en aquest tipus de contractes, té una penalització per si incompleix els acords. Ara bé, els especialistes no ho tenen tan clar. "Hi ha una relació molt estreta entre el valor econòmic i el temps en què s'ha de fer. I el procediment", apunta Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). Si bé només s'han publicat alguns detalls del concurs –el Barça, com a club privat, no està obligat a informar de totes les clàusules ni dels resultats–, els experts detecten "molts embuts" en l'execució del projecte; començant per la logística i la mobilitat, i seguint amb els requisits d'una obra d'aquestes magnituds, com ara les llicències, les normatives en matèria de residus. "Tot té el seu temps i ho han estudiat amb uns informes que han costat molts diners. Si Limak s'hi ha compromès, tindran les seves raons. No és impossible, però sí que és molt exigent. Ha d'anar tot lligat i perfecte, sense cap contratemps", insisteix el president de la CCOC.

Més enllà del pas al costat de Jordi Llauradó, que dimecres renunciava a seguir com a directiu responsable de l'Espai Barça –oficialment, al·legava motius professionals–, l'elecció d'una empresa turca, que no cotitza en borsa, ha generat sorpresa. "Va arribar un moment que vam decidir internacionalitzar el concurs, crèiem que no passava res perquè qualsevol empresa pogués licitar pel projecte", justificava Elena Fort, vicepresidenta i portaveu blaugrana, mentre dilluns argumentava l'elecció de Limak. Inicialment, sempre s'havia dit entre bambolines que la constructora havia de ser espanyola. De fet, dues UTE, una formada per les empreses FCC i Comsa i l'altra per Acciona i Ferrovial amb Copisa, Rubau, Copcisa i Acsa, partien com a favorites, per la seva condició d'empreses locals i per la seva experiència. Però no gens Limak, que té com a gran aval la construcció de l'aeroport d'Istanbul –considerat un dels millors del món– però que, com a màxim, s'ha encarregat de l'estadi turc Mersin Arena, amb capacitat per a 25.000 espectadors, una quarta part del Camp Nou. "L'experiència prèvia no és un requisit en si mateix. Es tracta d'una obra d'enginyeria i Limak està capacitada", insistia la portaveu blaugrana. L'estadi ja té constructora i ara només falta tancar el finançament i obtenir la llicència. Les obres començaran a l'estiu.