Els abonats del Barça no són caps de bestiar
BarcelonaL'assignació de les localitats a Montjuïc ha generat molta controvèrsia entre els socis del Barça que van adquirir el passi de temporada. El club s'havia compromès a premiar la fidelitat, a adjudicar els millors seients als que anaven més partits al Lluís Companys. Però a l'hora de la veritat, s'han hagut de conformar amb les sobres: les butaques properes al córner o a l'última fila. Les bones de debò, les centrades, les que estan a les primeres files de la segona graderia, es destinen als que passen per caixa. Sobretot, si compren una entrada amb la modalitat Basic Plus.
La pela és la pela i el Barça no va sobrat de diners, precisament. Ho sap tothom. També els 17.500 abonats que van voler mantenir la seva condició al Lluís Companys. Però el que no s'esperaven aquests socis és que se'ls acabaria tractant com si fossin de segona, un simple número. Que s'incomplís una promesa amb l'únic argument —no reconegut oficialment— que cal fer negoci i esprémer al màxim els ingressos en un any difícil.
En aquests dies que es parla de la baixa assistència a Montjuïc, tothom es pregunta què li passa al soci. I es busquen respostes al fet que 30.000 no regularitzessin la seva situació en l'última actualització del cens —o, millor dit, no poguessin—. S'assenyala el soci com a passiu i gandul. Però no tothom és així. Almenys, els que van decidir fer costat a l'equip al Lluís Companys en aquest exili forçós i incòmode.
El problema és que, per a molts membres de la junta directiva, ser soci és un privilegi. Un luxe. No en valoren la militància, sinó la butxaca. I alguns són clarament partidaris d'apujar quotes per ingressar més. També són dels que tenen les rendes més altes. El tema s'ha debatut vastament en moltes reunions, sense arribar a cap acord. En una, es va acordar l'augment abusiu de preus a Montjuïc. Una de les que hi estava en contra era Elena Fort. Coses de la vida, va ser la portaveu la que va haver de defensar-ho en públic. Fort tenia raó: va ser un fracàs i es va haver de recular.
Els socis protesten perquè la visibilitat no és bona. I perquè aquells que no van comprar l'abonament no tenen cap mena de penalització. Una mena de manteniment, per exemple. Al contrari, tenen un 50% de descompte en el preu de les entrades. Al final es resignen a tenir algun tipus d'avantatge quan es torni al Camp Nou.
Aquest mitjà ha recollit moltes queixes del sorteig que es fa a cada partit. Una de les últimes, d'un abonat a qui li van assignar una localitat amb un 60% de visibilitat quan pagava un seient de tribuna amb totes les de la llei. S'han queixat a l'OAB i diuen que no els han fet cas. El següent pas serà el síndic. Mentrestant, al club ho relativitzen, minimitzen i creuen que no n'hi ha per a tant.
El resum és un club arruïnat, amb uns socis que han deixat la militància activa, i uns altres que tenen la sensació que els tracten com si fossin bestiar. Anem arreglats.