El punt final el decideix només Abidal

Barcelona"És un moment molt important de la meva carrera, he pres la decisió oficial de posar punt final a la meva carrera", va anunciar Éric Abidal, que als seus 35 anys va posar punt final a quinze anys de professió, després de més de 500 partits i vint títols. El francès, l'home que va superar un càncer dues vegades, mirall per a moltes persones que conviuen amb aquesta dura realitat, va explicar que penja les botes per "raons esportives".

En el seu comiat Éric Abidal va voler deixar ben clar que ara sí que havia arribat el seu moment. “Si hagués pres aquesta decisió fa dos anys, potser sí que me n'hauria penedit, però ara no”, va explicar el francès des de la sala de premsa de l'Olympiacos. Durant aquest temps, Abidal s'ha demostrat moltes coses que li han permès, als 35 anys, prendre aquesta dura decisió. El 30 de maig del 2013 va dir adéu al Barça. Llavors, no va ser ell qui va prendre la decisió. El club el va empènyer a buscar-se un nou destí, les converses entre la direcció esportiva i els serveis mèdics van concloure que era un risc que Abidal seguís al futbol d'elit. El francès va voler demostrar a tots aquells que no van creure en ell que encara podia seguir jugant a futbol. En un any i mig, primer al Mònaco i després a l'Olympiacos, el francès ha disputat 40 partits oficials, 26 a la lliga francesa i 14 sota les ordres de Michel al conjunt grec. 40 partits –als quals se n'han de sumar 4 amb la selecció francesa– que tenen una significació especial per a Abidal, ja que va poder reivindicar-se com a futbolista davant de tots aquells que no van creure en ell.

Durant els quinze anys de carrera professional –de Mònaco a Lille, de Lió a Barcelona, per tornar a Mònaco i acabar a Atenes–, el francès ha deixat una empremta molt gran al món del futbol; no només pels títols, i haver format part del llegendari Barça de Pep Guardiola, sinó sobretot perquè Abidal forma part de l'imaginari col·lectiu pel que va aconseguir fora dels terrenys de joc. Abidal va superar un càncer de fetge, i una posterior recaiguda, i va tornar a jugar a futbol quan ben poca gent confiava en ell. Una experiència que ell sempre va assumir amb vitalitat, i que el va fer canviar profundament, sobretot en la manera d'afrontar el futur, i en les prioritats a la vida.

El 15 de març de 2011 el Barça comunicava que Abidal tenia un tumor al fetge i havia de ser operat. Dos dies després, el francès era intervingut a l'Hospital Clínic de Barcelona. Un mes i mig més tard, va tornar a jugar, i el 28 de maig d'aquell mateix any, Carles Puyol li cedia el lloc perquè Abidal aixequés al cel de Londres la quarta Champions de la història del Barça. Just un any després d'anunciar la malaltia, Abidal va saber que havia recaigut. Aquest cop li van fer un trasplantament de fetge, i va apartar-se dels terrenys de joc durant més d'un any, fins a la freda nit del 7 d'abril, quan va tornar a jugar contra el Mallorca. "Vaig utilitzar el futbol per oblidar la malaltia", va admetre Abidal durant la roda de premsa del seu comiat, secundat pel seu compatriota i director esportiu de l'Olympiacos, Christian Karembeu.

Aquell 30 de maig de 2013 –acompanyat per tot el vestidor, també pel desaparegut Tito–, Abidal va marxar del Barça amb llàgrimes als ulls, perquè ell, que havia superat dos cops un tumor, sabia que podia continuar corrent per la banda esquerra del Camp Nou, un territori que li havia estat hostil durant el primer any, la temporada 2007-08, quan no se sentia identificat amb el seu nou club, ni integrat en un vestidor que vivia dies d'ocàs. Guardiola el va convèncer i el va fer ser peça clau del millor Barça de la història, fins al 2013, quan el francès va haver de marxar a Mònaco i Atenes per seguir fent allò que ell sabia que podia continuar fent.

Després del seu comiat, la pilota, de moment, s'aparca. Les seves filles i la seva dona, Hayet, passen a ser el centre exclusiu de la seva vida, almenys durant uns mesos, fins que decideixi què farà en el futur. Té les propostes de Barça i el mateix Olympiacos, i el francès, ahir, davant de la cúpula del seu últim club, va evitar precipitar-se i va voler ajornar una decisió que porta mesos madurant. Abidal ha de decidir si accepta convertir-se en director esportiu de les escoles que el Barça té repartides pel món, una proposta que li van fer el 30 de maig de 2013 els mateixos dirigents que van decidir prescindir d'ell com a futbolista. Al Barça sempre van defensar que, un cop superada la malaltia –durant el procés de baixa, el club presidit per Sandro Rosell el va renovar–, l'havien de tractar com a futbolista, ja que era la manera més honesta de tractar Abidal i mostrar-li respecte. Un respecte que Abidal s'ha continuat guanyant durant un any i mig. El final de la seva carrera, el punt final, l'ha decidit ell. Ni el Barça, ni el càncer.