Abde, un discurs que amaga una gran història

BarcelonaSegons l'estadística dels declarants de l'impost sobre la renda de les persones físiques, el barri de Carrús, a Elx, és el més pobre d’Espanya. Aquí va criar-se Abde, el jugador del Barça. Després del seu gran partit a Pamplona, va fer-se viral un vídeo del jugador marroquí en què, mig nerviós davant les càmeres, no estava gaire encertat a l’hora de respondre a les preguntes del canal oficial del Barça. Al final, mig rient, deixava anar que Xavi li demana al camp que encari. I ell, encara. 

Les bromes no van fer-se esperar. És cert, no destaca per la seva oratòria. Però abans de burlar-se d’un jove caldria saber quina història amaga. Nascut al Marroc, va arribar amb set anys a Elx, com tantes famílies que emigren per buscar una vida millor. Abde s’ha criat al barri més pobre de l'Estat, jugant als carrers, fent del futbol la gran oportunitat per tenir el futur que tants joves que travessen l’estret de Gibraltar volen tenir.

És la màgia de l’esport. Juntament amb la música, és la gran oportunitat dels joves de barris complicats per avançar en l’ascensor social i passar de la planta més baixa a la més alta. Un camí directe, sense parar-se a les altres plantes. Abde ha passat en pocs anys de viure de manera molt modesta, guanyant uns quants calerons a les categories inferiors de l’Hèrcules, a Segona B, a ser una de les estrelles del Barça. Al Marroc fa poc no sabien qui era. Ara el volen a la selecció i milions d’àrabs parlen d’ell. A Barcelona tampoc se sabia gaire d’ell quan va ser fitxat de l’Hèrcules. Ara és un motiu per somiar.

Abde no ha passat per La Masia. Abde no ha viscut un periple vital com el dels joves de La Masia, als quals no els ha faltat de res i han crescut amb poques preocupacions. Abde, en canvi, és un futbolista d’aquells d’abans. Es veu en la seva manera de jugar, desenfadada. Sembla un extrem de tota la vida, amb les mitges mig abaixades, el cap cot, encarant sense por. Ha après a driblar als carrers més que en una ciutat esportiva on la gespa està sempre ben cuidada. I sí, potser no és un gran orador, però cal tenir poca sensibilitat per burlar-se d’un jove que parla gairebé per primer cop en una televisió global, després de tants canvis en pocs mesos a la seva vida, i no sap gaire què dir.

Abde parla jugant. Parlen els seus ulls. Té aquella fam que tant necessita el Barça. I una història de superació darrere. Ha après a no tenir por. Tampoc li deuen importar les bromes sobre la seva aparició a la televisió. Ha superat problemes més greus.