L’univers Rosell al Barça

BarcelonaQuina influència ha continuat tenint Sandro Rosell en l’actual Barça? Tot i l’afirmació de fonts de la investigació Rimet a El Confidencial, que sostenien que l’expresident detingut per blanqueig de diners i organització criminal feia “la impressió que continuava presidint el Barça”, és difícil de mesurar com ha estat d’allargada la seva ombra des de la seva dimissió l’any 2014. El que sí que és segur és que els lligams personals amb algun dels directius són molt forts. I també continua al club el seu cercle de confiança més estret.

A la junta, el nucli dur del que representava el rosellisme el formaven Josep Maria Bartomeu, Joan Bladé i Jordi Mestre per una banda, companys d’estudis a Esade, i Josep Ramon Vidal-Abarca, Jordi Monés i Jordi Moix. El primer va ser company de Rosell durant el servei militar. El segon va descobrir Rosell durant el mandat de Joan Laporta, quan va entrar a la junta sent un dels pinyolons -un grup catalanista que formava aquella directiva- i va acabar acostant-se al rosellisme i dimitint amb ell el 2005. Moix, que sempre va mantenir un punt crític amb Rosell, també va compartir viatge el 2003.

La majoria de directius que van entrar al club el 2010 tenien una relació directa amb l’expresident, però no tan estreta com els anteriorment citats. Manel Arroyo, per exemple, va establir amistat amb Rosell l’any 2003, quan va ajudar-lo a fitxar Ronaldinho. Javier Bordas també havia estudiat a Esade, feia un curs menys i havien compartit equip de futbol. Carles Vilarrubí va ser la quota del pare de Rosell, una figura que va aconsellar el seu progenitor per la seva capacitat de moure’s en entorns polítics i institucionals. Toni Freixa també va entrar al club en el període de presidència de Laporta, igual que Javi Faus, home fort en les relacions amb Qatar que van marcar la presidència de Rosell i posteriorment de Bartomeu.

Andorra i Barcelona

I, evidentment, menció a part per a Ramon Cierco i Pau Vilanova. El primer, home fort a Andorra, país on l’expresident hauria canalitzat alguns dels pagaments “il·lícits” que s’estan investigant. Vilanova, que va entrar a la junta després de la dimissió de Rosell, té una empresa al domicili de l’expresident, al carrer Deu i Mata de Barcelona. És del seu nucli més dur. Se’ls ha vist en trobades al Real Club Polo de Barcelona per parlar de projectes en comú, immobiliaris, fora d’Espanya.

Bartomeu mai ha renegat de la seva amistat amb Rosell. “Decebut no, en absolut. Em sap molt greu. Esperem que no es confirmi res del que surt. És un amic meu, personal”, va dir en la seva última compareixença, just després que l’expresident fos retingut a la presó de Soto del Real. L’actual màxim mandatari ha distingit sempre entre l’amistat i el Barça, entre els negocis personals i el que representa el club. La victòria electoral del 2015 l’avala, malgrat que al club són molts els que consideren que encara perdurava l’ombra de Rosell. “De manera més subtil”, però el “rosellisme ha seguit”, puntualitzen els que s’han tancat als despatxos nobles del Camp Nou. “Que segueixen parlant és obvi”, admet un directiu. “L’hi devem tot a Sandro”, conclou. D’altres, en canvi, consideren que la junta va tenir una “obsessió” des del primer dia: distanciar-se’n, malgrat que la “força” de Rosell i la seva capacitat per “arrossegar” un equip que era el seu ho va fer impossible. “Rosell aparentava que continuava manant, més de la realitat”, explica una altra font que remarca que els canvis a l’executiva que es van dur a terme el 2015 pretenien ser una demostració de Bartomeu per marcar perfil i allunyar-se del seu predecessor.

A l’hora de teixir el relat del seu Barça, Bartomeu sempre ha jugat amb certa ambivalència per emmarcar el projecte: a vegades apuntant que l’embrió sorgeix el 2010; d’altres emfatitzant que el 2015 hi va haver un punt i a part molt clar amb la rotunda victòria electoral i un canvi de to a l’hora de governar. A l’actual president el defineixen com un dic de contenció per evitar que els problemes -l’arribada de Laporta al poder- vagin a més. Problemes que s’entenen, per exemple, pel cas Neymar. De fet, els dos presidents van aconseguir quedar lliures de tota responsabilitat en el pacte del Barça amb la justícia espanyola pel fitxatge del brasiler que va portar el club a admetre que havia delinquit.

El tema Neymar, com altres d’importants que els han afectat a tots dos durant els últims anys, ha sigut una prova de foc a la seva amistat. Una amistat sòlida perquè Bartomeu, amb Bladé i Mestre, forma part del desconegut Petrol Down, un grup d’amics que tenien aquest nom, tots ells de l’època d’estudiants, on hi havia altres persones alienes al Barça o que havien tingut un pas testimonial per l’entitat, com l’empresari Pepe Navarro i Juan Carlos Hernández. Acostumaven a quedar força sovint, entre altres locals, al restaurant La Taberna del Bierzo, a tocar de la casa de Rosell. Tot i que “ara fa temps que no venen”, explica un dels cambrers.

La xarxa al club

Però, més enllà de la relació dels directius amb Rosell, de la seva amistat i els negocis comuns que han pogut tenir, l’empremta de l’expresident perdura a nivell estructural. Qui són els homes de Rosell al Barça? Juanjo Castillo, home de confiança de l’expresident, que ha anat saltant d’un departament a un altre dins del club. Joan Carles Raventós, mà dreta de Rosell a l’empresa Bonus Sport Marketing i posteriorment cap de premsa durant la campanya presidencial del 2010. Silvia Mas de Xaxás, de secretària de BSM a secretària de presidència, primer de Rosell i encara avui de Bartomeu. Al club hi ha qui assegura que són intocables, que va ser una petició expressa de Rosell quan va marxar. De fet, ho va admetre a gent de l’entitat després de plegar: havia demanat a Bartomeu la continuïtat d’aquestes persones de la seva confiança.

«‘Papá caballo’ t’ho solucionarà»

Perquè si una cosa té Rosell és que és “molt dels seus”, expliquen. El seu nucli dur el defensa a capa i espasa. “ Papá caballo t’ho solucionarà”, acostumava a dir l’expresident als que acudien a ell amb un problema, una expressió que pocs coneixen al Camp Nou, però que ell utilitzava per deixar clara la seva capacitat per resoldre conflictes i fixar l’autoritat.

Un dels que també continuen al Camp Nou és Robert Cama, l’informàtic que hauria espiat per a Rosell el soci fundador de Mediapro, Jaume Roures, un cas que està en seu judicial. Dos mesos després de ser acomiadat de l’empresa audiovisual, va entrar a treballar al Barça: Cama va rebre un esborrany de contracte del Barça per 100.000 euros anuals, 8.333 mensuals. Ell i Raventós estan denunciats per Mediapro per aquest cas d’espionatge, un fet que algunes fonts internes que han viscut aquest cas no entenen. “Partint de la presumpció d’innocència, se’ls hauria d’haver ajudat a buscar una sortida del Barça”, sentencien.

Molts altres van formar part de l’equip de Rosell que va aterrar al club però que ha acabat sortint durant aquests últims anys per la reestructuració impulsada per Bartomeu. L’elecció del director general Antoni Rossich va ser una de les decisions estratègiques de l’expresident el 2010. Amb mà de ferro, Rossich va governar el club durant quatre anys i mig, en què va portar gent de la seva confiança i de la de Rosell com Emili Sabadell i Néstor Lamela per a posicions clau dins de l’entitat. Rossich i Rosell es coneixien de la seva etapa al Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona 92, en què Rossich era l’encarregat de la divisió de màrqueting on treballava també Rosell. Era el seu cap, i molts cops al Camp Nou encara el president li deia “cap” a Rossich recordant l’etapa prèvia als Jocs Olímpics. Laurent Colette, vinculat també a BSM, va ser el director de màrqueting fins a la primera sacsejada executiva de Bartomeu, que va portar Francesco Calvo per liderar aquesta parcel·la.

Rossich, amb molta ascendència sobre Rosell i en un període de contenció de despeses, va tallar l’intent de col·locar molts dels que havien col·laborat durant la campanya i els dos anys anteriors de feina a l’ombra. Rossich va vetar noms, tot i que Rosell -com tots els presidents- hi va fer entrar gent de la seva confiança. David Bellver (exsoci seu) va vincular-se al club, com a responsable de relacions internacionals. Manel Mangado, director de tresoreria entre el 2010 i el 2016, va assumir l’any passat el control intern. Pere Jansà, un càrrec de confiança, va assumir la comunicació durant l’inici del mandat, i recentment l’ara responsable de l’àrea social va enviar un missatge de suport a l’expresident amb un “Jo hi crec” quan va ser detingut. André Cury, lligat a Rosell des de fa molts anys al Brasil, va passar a formar part de la nòmina del club. També Pere Gratacós, que va donar-li suport el 2010.

I “ la rosa ”, apunta una veu coneixedora del cas per parlar del PSC. Gerard Guiu, ara a l’oficina de Nova York, també va entrar el 2010 com a cap de gabinet de presidència, des de l’òrbita dels socialistes catalans, amb qui Rosell té molts bons contactes tot i que el seu pare va ser un dels impulsors de Convergència. “És el més marxista de tots. De Groucho Marx, no de Karl. Tinc aquests principis, però si no t’agraden en tinc uns altres”, explica una font per referir-se a la capacitat innata de Rosell per teixir complicitats.

El’ black box’, Jordi Mestre i Shahe Ohannessian

BSM, de la qual formaven part la majoria de les persones que van fer el salt al club el 2010, està al centre de la polèmica per la investigació Rimet, que ha portat a la presó Rosell. El desembre del 2010, ja com a president, va assegurar que l’havia venut a Dallah Albaraka Group. Després es va confirmar que la venda no es va produir, sinó que l’any 2011 l’empresa havia passat a mans de Shahe Ohannessian, mentre que la dona de l’expresident, Marta Pineda, seguia com a apoderada fins al 2013. Ohannessian era un amic d’estudis de Rosell i, segons la investigació, la venda de BSM no s’hauria produït, sinó que hauria servit per canalitzar el pagament de comissions “il·lícites”. Al Barça sempre s’ha mantingut que se senten enganyats pel que va passar amb BSM, que desconeixien l’operació que va dissenyar Rosell per fer veure que es desfeia de l’empresa sense en realitat fer-ho, com manté la policia espanyola. Tot i això, alguns dels companys de Rosell a la junta, des de Bartomeu fins a Bladé passant per Mestre, coneixien Ohannessian perquè van estudiar plegats. En el cas de Jordi Mestre, tal com demostra aquesta fotografia, va compartir taula amb Rosell i Ohannessian, xerrant animosament, el 2012 en una trobada d’exalumnes. La venda de BSM ja s’havia produït i alguns mitjans com Expansión ja havien tret el nom d’Ohannessian com a nou propietari. Però al Barça, tot i conèixer a aquest excompany d’estudis, ningú va dir res ni va posar en dubte l’operació. Un fet que només s’explicaria per la teoria del black box de Rosell: les coses importants millor que les sàpiga poca gent, per si de cas. Amb BSM la devia aplicar fins a l’extrem. O ningú se’n va assabentar o algú va mirar cap a una altra banda.