Un any de pròrroga per a Bartomeu

BarcelonaJosep Maria Bartomeu sempre ha tingut clar que no volia avançar les eleccions al Barça, encara que la decisió quedava pendent dels resultats esportius i de la paciència del Camp Nou, que ja havia ensenyat els primers mocadors les dues últimes jornades. Però l'aturada forçosa de tota l'activitat pel Covid-19 ha fet descartar definitivament un escenari electoral abans del 2021. Amb el president exhaurint el segon mandat i sense poder-s'hi presentar, la resta de candidats tindran un any per preparar uns comicis en què s'esperen un mínim de sis candidats: Agustí Benedito, Víctor Font, Toni Freixa, Joan Laporta, Jordi Roche i Emili Rousaud.

El president estava contra les cordes pels primers mocadors a l'estadi i per la crisi interna arran de l'escàndol a les xarxes socials. Però, un cop més, el temps ha jugat a favor de Bartomeu. S'han ajornat les reunions de junta –la primera, aquest mateix dilluns– i encara hauran de passar dies abans no es trobin per tractar el tema. I quan la directiva es reuneixi, la prioritat no seran els contractes amb l'empresa I3 Ventures sinó la manera de salvar econòmicament una temporada en què s'esperen pèrdues milionàries.

El coronavirus ho ha alterat tot. Les obres de l'Espai Barça queden en compàs d'espera, pendents de quan es podrà fer el referèndum entre els socis i, també, de si la crisi econòmica derivada del Covid-19 pot alterar les condicions del nou pla de finançament. A més, i amb la incògnita de com s'acabarà la temporada, tampoc és clar que el club pugui quadrar els pressupostos el dia 30 de juny. Un escenari, doncs, en què les eleccions són l'última prioritat. Per si n'hi havia dubtes, també s'haurà d'esperar per resoldre el cas Neymar-DIS –en què el president s'enfronta a una petició de presó– i Bartomeu té clar que vol afrontar-lo com a màxim mandatari. Des dels despatxos nobles expliquen que el president desconfia que el successor no sigui de la seva corda i que, per tant, pugui remar en contra dels seus interessos en el litigi.

Bartomeu assegurava la setmana passada al Círculo Ecuestre que "no avançaria les eleccions". Una afirmació que no va agafar de nou els seus companys de junta, que ja sabien la seva intenció. "Li agrada ser president. Sigui per una qüestió d'ego o de responsabilitat, o totes dues coses, continuarà al capdavant fins a l'últim dia", comenten a l'ARA fonts molt pròximes a Bartomeu, impressionades per la capacitat d'aguantar tots els cops que ha anat rebent els últims anys. "És un resilient", apunten.

Que les eleccions siguin el 2021 s'interpreta com una bona notícia per a tots els aspirants, perquè Bartomeu és l'únic que no podrà presentar-s'hi. Entremig s'havien obert tota mena d'especulacions, fins i tot que Bartomeu fes un pas al costat i deixés el càrrec a Jordi Cardoner, vicepresident primer. I que, arribats a aquest punt, i depenent de com anés la temporada 2020-21, fos ell mateix el continuista o deixés el relleu en mans d'Emili Rousaud, actual vicepresident institucional. Fonts consultades desmenteixen aquesta possibilitat, no tant per l'ambició de Cardoner –net de l'exvicepresident Nicolau Casaus– sinó per la resistència de Bartomeu a deixar el càrrec abans d'hora.

Sis precandidats

Si en alguna cosa coincideixen les fonts consultades és que les eleccions del 2021 seran unes de les més obertes de la història, amb sis precandidats damunt la taula. Alguns les comparen amb les del 2003, les que va guanyar Joan Laporta. De fet, l'expresident (2003-10) és un dels que s'ha situat a la rampa de llançament per als comicis. Candidat el 2015, ja el 2017 va deixar oberta la porta a tornar-s'hi a presentar i els últims mesos ha refermat la posició.

L'entrada en escena de Laporta genera pànic entre el sector més conservador, l'afí a Bartomeu i Rosell. Se'l considera un candidat desgastat però que continua tenint carisme entre els seus, i es tem que els mals resultats esportius li puguin donar ales. Recorden què va passar el 2015: al gener, quan es van convocar eleccions per la crisi esportiva, els equips de Laporta i Bartomeu van encarregar enquestes i totes dues coincidien en donar un 65% d'avantatge a Laporta. Només després del triplet va canviar la balança i Bartomeu va guanyar amb el 55%. Tot i la derrota, l'expresident va obtenir un gens menyspreable 33% de suport.

Qui no s'hi presentarà però tindrà un pes molt notable durant la campanya i en la presa de decisions és un altre expresident, Sandro Rosell. Després de passar-se dos anys en presó preventiva per un delicte del qual va ser declarat innocent, el seu entorn creu que ha canviat molt la percepció que el soci en té. I, per tant, que el seu suport pot ser molt preuat i podria condicionar les votacions. "Té molt d'interès per saber qui serà el nou president, i també té molt d'interès que no sigui Laporta", coincideixen a dir tres persones de l'entorn elctoral blaugrana. No és només l'enemistat per tot el que va passar amb l'acció de responsabilitat, sinó també la influència en les decisions que prengui el nou mandatari en el negoci del futbol.

Jordi Roche, la tercera via

És en aquest escenari que entra en joc una tercera via, la que estaria representada per l'empresari Jordi Roche. Expresident de la Federació Catalana, el seu nom ja s'havia vinculat al Barça des del 2017 per ocupar alguna de les vacancts que havien deixat els directius que dimitien, tot i que sempre havia acabat descartant-ho. Segons les fonts consultades pròximes a Sandro Rosell, hauria estat l'expresident qui hauria persuadit Roche de fer el pas. L'empresari va demanar marge i temps per pensar-s'ho, tot i que va condicionar el sí al fet que les eleccions fossin el 2021 –com acabarà passant– per tenir temps de preparar-se, tant per als comicis com per delegar les seves responsabilitats empresarials.

Des de l'entorn més pròxim a Roche asseguren que la decisió encara no és ferma. Ara, tot fa pensar que acabarà concorrent a les eleccions. Des de principis d'any que ha estat freqüent veure'l en restaurants de la zona alta de Barcelona, en àpats que s'acabaven convertint en reunions de treball amb diferents persones de l'àmbit futbolístic per temptejar el terreny de cara a la candidatura. El que no agrada gens a Roche ni al seu equip és que hagi transcendit la vinculació amb Rosell, perquè suposa passar a tenir l'etiqueta de delfí en comptes de la de candidat alternatiu.

Rousaud es decidirà a última hora

La incògnita està en el candidat continuista. Després de la negativa de Jordi Cardoner a presentar-s'hi, qui té més opcions és Emili Rousaud. De fet, va ser el vicepresident primer qui va persuadir Rousaud perquè fes el pas. En l'última reordenació de la junta, va passar a ser vicepresident institucional, en un moviment per guanyar més notorietat i importància entre l'opinó pública. Ell forma part de la junta nova, dels que es van incorporar al projecte de Bartomeu el 2015. També ho són noms que havien entrat a les travesses, com el d'Oriol Tomàs i Maria Teixidor, però que ho van acabar descartant.

Ara bé, Rousaud, fundador de Factor Energia, encara no ha dit el sí definitiu. Als despatxos nobles coincideixen en dir que està "il·lusionat" per ser president, però també expliquen que hi renunciarà "si no veu opcions de victòria". Traduït: si la temporada vinent acaba sent un desastre econòmicament i esportivament. Sandro, amatent a aquest moviment, també va condicionar el seu suport depenent de com s'acabi el curs vinent.

Que els comicis no siguin fins al 2021 també beneficia un altre dels nouvinguts, Víctor Font, que tindrà un any extra per promoure la seva candidatura i donar-se a conèixer entre la massa social blaugrana. Una tasca que va començar l'estiu del 2018, quan va formalitzar la precandidatura, i que ha anat madurant des de llavors amb actes i presentacions a tot el país per acostar-se als socis.

I queden dos noms propis, Agustí Benedito i Toni Freixa. Dos vells roquers a qui les enquestes donen opcions mínimes d'assolir la presidència però que, tot i així, volen ser a les eleccions. Benedito, candidat el 2010 i el 2015, ja ho va anunciar fa cosa d'un any. I Toni Freixa (directiu del 2010 al 15 i candidat el 2015) encara no ho ha dit formalment, tot i que el seu entorn assegura que s'hi presentarà.