El Barça celebra la Copa en una festa deslluïda, amb pocs aficionats i gairebé sense parlaments

BarcelonaUna festa és completa quan qui la fa i qui la rep van a l'una, disposats a gaudir-ne plegats. Però, malauradament, no ha estat el cas de la celebració de la Copa que ha fet el Barça al Camp Nou. Amb l'adéu anunciat de Guardiola, i després de quatre anys plens d'èxits, l'equip i els aficionats se citaven per festejar l'últim títol d'aquesta etapa victoriosa. Però ben aviat s'ha vist que alguna cosa coixejava. Només 30.000 seguidors s'han adreçat a l'estadi, i tret d'algunes frases a l'inici per part dels capitans, ningú més no s'ha adreçat a la graderia. Els aficionats han acabat marxant capcots perquè esperaven sentir, com a mínim, l'entrenador que ha liderat el projecte més exitós de la història del club.

Malgrat ser el 14è títol de l'era Guardiola, ha semblat que als jugadors i als aficionats els feia com mandra. L'estadi, que en aquestes festes acostumava a estar ple com un ou, aquesta vegada estava mig buit. Unes 30.000 persones han omplert la zona de tribuna i les parts inferiors del lateral i els dos gols. Massa poca en un recinte on hi caben gairebé 100.000 aficionats.

Encara que una de les raons podria ser l'últim precedent: la celebració de la Champions de la temporada anterior, en què els jugadors es van limitar a fer quatre parlaments ràpids per poder anar, posteriorment, al concert que feia Shakira al Palau Sant Jordi. O també podria ser que la Copa ha estat vista com un títol menor després que aquest any s'escapés la Lliga i, sobretot, la Champions. No hi ha hagut 'feeling' entre jugadors i afició. I malgrat l'embolcall festiu que havia preparat el club, tot plegat ha tingut un ambient més aviat gèlid.

Més activitats que mai

A diferència d'altres ocasions, aquesta vegada la celebració no només ha consistit a veure els jugadors i un castell de focs. No hi ha hagut rua per Barcelona, però en canvi l'estadi s'ha convertit en un gran escenari per on han desfilat músics i ballarins aeris.

Les portes del Camp Nou s'han obert als voltants de dos quarts de vuit del vespre, i mica en mica els aficionats han anat arribant a les localitats. Primer, a les de tribuna. Després, a les altres zones del camp. Sense pressa, això sí. Pep Callau ha tornat a ser el mestre de cerimònies mentre alguns grups començaven a distreure els assistents.

A tres quarts de deu, en punt, s'han apagat les llums de l'estadi. I ha començat la festa amb unes frases dels capitans de l'equip. Els focus s'han obert i s'ha vist Valdés al vèrtex d'una de les àrees. Després, Iniesta, Xavi i Puyol, en els altres tres vèrtex. Frases curtes que han estat seguides amb passió pel públic de l'estadi. Després, música amb el grup Teràpia de Shock, i l'actuació de ballarines aèries que feien acrobàcies al ritme de l''Amics per sempre'.

Manel Vich, l''speaker' del Camp Nou, ha estat l'encarregat d'anomenar els membres de l'equip. Amb una afonia considerable, ha anomenat primer els ajudants i els membres de l''staff' tècnic. Després han arribat els jugadors del B que han participat a la Copa, els del primer equip, i finalment els tècnics Tito Vilanova i Pep Guardiola.

Abidal, convalescent encara del trasplantament de fetge, no ha pogut ser a l'estadi. Però el seu nom ha sonat amb força quan Manel Vich l'ha recordat per megafonia, i els aficionats no han dubtat a corejar-lo.

Amb tots els jugadors en escena, els seguidors esperaven els parlaments de rigor. Però no n'hi han hagut. De seguida han començat els focs artificials i la volta d'honor. Per acabar, l'himne i una nova fotografia dels campions, amb els quatre títols aconseguits aquest any (Copa, Supercopes d'Espanya i Europa i Mundial de Clubs).

I així s'ha arribat al final de festa, amb un sentiment contradictori per part dels aficionats, que s'han debatut entre xiular –al principi– o aplaudir –al final–. Tot plegat, un comiat discret i sense fer massa soroll a un equip que, amb el d'aquest divendres al Calderón, va sumar el 14è títol en quatre temporades.