55 anys de la mort d'un jugador del Barça que donaria per a un capítol de 'Crims'

Torelló"Estaba previsto que el presente espacio fuese ocupado por el encuentro entre el Madrid y el Barcelona, pero la inesperada muerte de Julio César Benítez lo ha hecho imposible al haberse diferido su celebración. Hoy, la bandera del Barça ondea a media asta debido a su fallecimiento por una fulminante enfermedad no del todo bien determinada", deia el No-Do del 7 d'abril de 1968. Era una Espanya en blanc i negre: el dia abans Joan Manuel Serrat no havia pogut actuar a Eurovisió perquè TVE havia decidit retirar la seva candidatura perquè volia cantar La, la, la en català. Finalment hi va anar Massiel.

El Madrid dominava el futbol estatal amb figures com Paco Gento, que va fustigar les defenses del Barça fins a la irrupció de Benítez: la kriptonita contra les seves galopades. "El va retirar ell", destaca un dels grans porters del Barça: Salvador Sadurní (l'Arboç, 1941). El dimecres 3 d'abril de 1968 va celebrar el 27è aniversari sota els pals de Wembley, en una derrota davant Anglaterra.

Segons explicaria la seva viuda, Pilar Ruiz, l'any 2008 a La Vanguardia, Benítez i ella van anar a passar el diumenge de l'aturada de seleccions a Andorra amb una altra parella: els propietaris de l'Hotel Vallvidrera. "A la nit va notar picors en un costat i a l'esquena, i em va dir «Ja m'han donat una tovallola mal esclarida»", relatava Ruiz. Quan van arribar a Barcelona ja no es trobava bé i ella va trucar un metge d'urgències, que li va receptar unes pastilles. Va anar dos dies a entrenar, però no va poder completar la sessió cap dels dos dies. "El nostre metge em va dir que no era una urticària, sinó púrpura", deia. I recordava: "La nit de dimecres va entrar en coma. El cos li cruixia com si estigués embolicat en paper de cel·lofana. Va tornar un moment en si i no parava de delirar". El divendres va ser ingressat a l'hospital de la Creu Roja, a Barcelona. Els metges van dir a Ruiz que el seu marit ja no tenia salvació, però era l'últim intent que podien fer.

El vestidor del Barça, concentrat a l'Hotel Rey Jaime I de Castelldefels, esperava notícies amb incertesa i inquietud. Tot i que la premsa no deia massa res més enllà d'apuntar que segurament seria baixa per al clàssic de diumenge, clau per la resolució de la Lliga. En una entrevista a Mundo Deportivo de dissabte, el tècnic, Salvador Artigas, deia que Benítez era al llit "amb 40 de febre i una infecció forta". Carles Rexach (Barcelona, 1947) rememora: "Vam passar de «No sabem si podrà jugar» a «Semblava que no era res i ara la cosa està complicada», a «Això va de debò», a «Saps que s'hi pot quedar?», a «No se'n sortirà»". Benítez, nascut el 1940 a Montevideo, va morir el dissabte 6 d'abril. Amb 27 anys. És l'únic jugador de la història del Barça mort en actiu.

"Va ser un drama. No t'ho pots ni imaginar. És que era impossible. Semblava impossible que estigués mort", diu Rexach, sospirant. Continua Sadurní: "Va ser un cop molt dur. Com podia ser que una bèstia com aquella pogués morir així, de cop i volta? No t'ho creies, no ho entenies, no t'entrava al cap. «Què ha passat aquí? És possible que no tornem a veure mai més aquest home?»". 150.000 persones van passar per la capella ardent del Camp Nou, de les 10 del matí de diumenge a les 3 de la tarda de dilluns. Els jugadors feien torns per vetllar el cadàver. "Hi havia unes cues terribles. No he vist mai més una cosa així. Allò no era com en un enterro, no: un cridava, un altre aplaudia, un altre se li fotia a sobre per abraçar la caixa, tothom plorava", evoca Rexach.

Els mateixos jugadors van portar el fèretre a espatlles fins al cementiri de les Corts, acompanyats per milers de persones. L'hemeroteca diu que Gento va plorar: quan va morir Benítez, el Madrid ja era a Catalunya, concentrat a Sant Andreu de Llavaneres. El clàssic finalment es va jugar dimarts, amb un empat que va acabar de resoldre el títol a favor del conjunt visitant.

Amb el temps va anar creixent el misteri al voltant de la mort de Benítez. El certificat de defunció apuntava que "l'etiologia de la mort no s'ha pogut establir per la rapidesa del quadre". La versió hegemònica deia que havia mort per una intoxicació després d'haver menjat uns musclos en mal estat, però també es va dir que havia sigut per un pneumococ. Va córrer, també, que l'havien enverinat. "Fins i tot es va dir que l'havia enverinat jo donant-li cianur de mica en mica", apuntava la seva viuda a La Vanguardia. "Com havia de matar jo la gallina dels ous d'or?", reblava. També negava que haguessin menjat musclos a Andorra. I afegia que havia patit dues hepatitis.

"Una fulminant grangrena gasosa"

Continua Rexach: "Tothom va dir-hi la seva, perquè ningú entenia què podia ser. Jo sempre he pensat que va ser un problema de fetge, cirrosi o alguna cosa així". Sadurní certifica que no es cuidava gaire: "Recordo que un dia el doctor Alcántara va anar a casa de Benítez perquè encara estava convalescent de l'hepatitis i se'l va trobar fent una mariscada. «Jo ja no hi vull anar més, a casa seva, si no em creu», deia". "Tenia una panxa rodoneta com un meló", afegeix. Es deia que es podia menjar fins a dotze canelons i que bevia. El dimecres de la setmana que va morir encara va anar al bar Anahuac, al carrer Tuset.

Sadurní recorda que també es va parlar d'una injecció mal posada que li hauria introduït una bombolla d'aire al cos que hauria pogut causar, o accelerar, la seva mort. Rexach recorda que poc abans de morir, en el descans d'un partit, Benítez li va dir que estava pixant Coca-cola. "Era un cotxe amb un gran xassís i un pèssim motor", va dir el doctor Joaquín Tornos Solano després de la seva mort. El web del club testimonia que Benítez, "un dels defenses de més categoria que ha tingut el Barça" va morir "a causa d'una fulminant gangrena gasosa". Com a culer va jugar 259 partits oficials.

Sadurní conclou, amb melancolia: "Havia vingut aquí, al meu poble. De tant en tant fèiem una calçotada i venia gairebé tota la plantilla. També tiràvem al plat. Encara tinc una fotografia d'en Benítez amb un xaiet als braços. Després ens el vam menjar. Vam fer calçots i carn escalivada".