23 segons i dos tocs per ser senzillament històric: els apunts en calent del Barça-Athletic
És impossible pensar un millor debut amb la samarreta del primer equip blaugrana que el que ha tingut Marc Guiu
BarcelonaVictòria ajustada del Barça amb un heroi inesperat contra l'Athletic Club. Gràcies a aquest marcador, els de Xavi Hernández arribaran al clàssic de dissabte havent retallat punts al seu etern rival. A continuació, quatre apunts en calent.
En 23 segons es poden fer algunes coses. Buidar la bufeta abans d'anar a dormir, per exemple. O molts principiants fer una sèrie de flexions. També es poden dedicar 23 segons a enviar una nota de veu per comunicar que arribes 10 minuts tard a un dinar per culpa d'un embús de trànsit. O esprémer mitja taronja per beure's un suc natural de bon matí. Des d'aquest diumenge, en aquest món frenètic que ens hem regalat, també n'hi ha prou amb 23 segons de joc per decidir amb un gol el partit en què estàs debutant amb el primer equip del Barça. El vallesà (i desconegut) Marc Guiu és el responsable d'aquesta bogeria. Històric.
Quart partit ensopit. Abans d'aquesta seqüència brindada per la inesgotable capacitat de La Masia de no fallar quan se la reclama, el Barça va oferir una imatge de mínims a sis dies de jugar-se un trosset de Lliga contra el Madrid a Montjuïc. Per quart partit consecutiu, els culers van tenir molts problemes per ser continus en el joc i van desaprofitar la màgia de Gündogan a causa dels problemes de Romeu per governar la construcció des de la base. A més, en defensa, l'esquena de Cancelo i la distància entre els centrals i els interiors van exposar més del compte Ter Stegen, que va ser un dels protagonistes del triomf gràcies a diverses aturades. A la porteria rival, Unai Simón també va fer un partidàs, sobretot pel perill d'un João Félix que va merèixer fer gol abans.
Tard, però molt útil. Després d'una primera titularitat amb alguns dubtes, Iñigo Martínez va tenir la seva segona oportunitat en una alineació de Xavi i, aquest cop sí, va demostrar per què tant el tècnic egarenc com Mateu Alemany van insistir en la seva arribada aquest estiu. Es va fer un fart de canviar pilotes amb criteri, va transmetre lideratge en una línia sense Araujo ni Kounde i va saber avançar-se a les emboscades dels Williams, als quals coneix perfectament pel seu passat a l'Athletic. Si està bé físicament, és dels centrals més complets de la Lliga. La llàstima és que tingui 32 anys. Ai, si el vestidor del Barça no l'hagués vetat el 2017...!
Fermín de nou. Moltes lesions afecten el Barça en aquest punt de la temporada. Algunes, com la de Pedri, que s'està fent molt llarga, són musculars. I d'altres, com les que arrosseguen De Jong i Lewandowski, són per traumatisme. Com que la plantilla és la més curta en 30 anys, la imatge de la banqueta contra l'Athletic va mostrar només tres homes del primer equip: Marcos Alonso, Araujo i Iñaki Peña. Però sens dubte on més es nota certa deficiència en la planificació és en la davantera. Quina gràcia feia que el Madrid suplís Benzema amb Joselu, eh? Doncs bé, el Barça va sortir en la jornada 10 amb Fermín, que fa un any jugava al Linares, d'ariet. Vitor Roque al gener és un must. Encara que el jove Guiu debutés amb un gol salvador. No ens flipem.