La mà de Florentino, beneficis artificials i il·lusions renovades: què ha passat aquest 2022 al Barça?

BarcelonaL'Espai Roma del Camp Nou, just a sobre de l'avantllotja de l'estadi del Barça, va acollir a principis de març un esmorzar del màxim mandatari, Joan Laporta, amb periodistes de la ciutat. El motiu de la trobada era fer balanç del seu primer any de mandat, marcat per les estretors econòmiques i pels adeus del millor esportista de l'entitat —Leo Messi— i de la figura més rellevant als despatxos —Ferran Reverter—. La reunió també havia de servir per començar a fer calar entre el barcelonisme les línies a seguir per engegar el "cercle virtuós".

Entre entrepà i entrepà, Laporta, escortat pel seu cercle de confiança, va defensar un model de governança més propi d'una "gran empresa familiar" que d'una multinacional de l'esport i l'entreteniment, un principi en què sustentaria més tard un nou organigrama amb ell mateix de "president executiu". Però sobretot va fer ús d'un concepte sense el qual no es podria explicar aquest 2022 des d'un punt de vista culer. Aquell matí d'hivern va sortir a la palestra el terme "palanca econòmica", que tan bé sona en comparació amb el que significa en realitat: la venda d'ingressos futurs o d'actius per explotar a canvi de diners per tapar un forat patrimonial. Si bé Laporta l'havia usat a finals del 2021, no va ser fins llavors que l'eufemisme es va popularitzar.

Tapar forats i generar il·lusió

Amb beneficis artificials i l'ajuda de Florentino

De les tres palanques que Laporta va esmentar en el cèlebre esmorzar, la primera es va signar quan faltaven només tres dies perquè es tanqués l'exercici 21/22. Després d'aconseguir el vistiplau de l'assemblea en una sessió telemàtica amb poc seguiment, el Barça va traspassar un 10% dels ingressos televisius durant els pròxims 25 anys a Sixth Street a canvi de 207,5 milions d'euros. En els comptes anuals, l'operació es va reflectir amb una plusvàlua de 60 milions, una maniobra imprescindible perquè el club no incorregués en pèrdues per tercer curs consecutiu per culpa d'una despesa molt elevada (919 milions). Ja amb el nou exercici econòmic en marxa, la fórmula, vehiculada a través d'una filial anomenada Locksley, va ampliar-se fins al 25% dels drets de televisió (667 milions en total). La negociació amb Sixth Street la va liderar Anas Laghrari, mà dreta financera de Florentino Pérez, home fort de la Superlliga i, per tant, nèmesi de Javier Tebas, partidari que el Barça s'adherís a LaLiga Impulso, el famós acord amb CVC.

Laghrari, que va comissionar pels seus serveis, també va participar en la venda del primer 24,5% de Barça Studios a Socios.com a canvi de 100 milions. El segon 24,5% de la productora, convertida en un calaix de sastre amb diferents vies de negoci, el va assumir Jaume Roures a través d'Orpheus Media, la mateixa filial que va avalar a última hora l'actual junta directiva. La segona palanca de Sixth Street és vital perquè el pressupost 22/23 compleixi amb els 274 milions de beneficis previstos, mentre que la venda de Barça Studios computa com a ingrés financer. Tot plegat amb una despesa que seguirà estant disparada (981 milions) i una prospecció d'ingressos ordinaris 105 milions més ambiciosa que la de l'exercici 21/22. L'hora continua sent greu.

Lewandowski, el nou Ronaldinho

12 fitxatges i un comiat il·lustre a mitja temporada

Laporta va activar les palanques per revertir el patrimoni negatiu del Barça i elevar el límit salarial per poder fer operacions de mercat que apugessin el nivell de l'equip i retornessin la il·lusió entre la gent. Després de reforçar la plantilla a l'últim mercat d'hivern amb Ferran Torres, Adama, Aubameyang i Dani Alves (només sobreviu el primer a les ordres de Xavi Hernández), el club va firmar vuit jugadors més. La intenció era fitxar Erling Haaland i convertir-lo en el nou Ronaldinho, però el City es va avançar i l'alternativa va ser reclutar el millor ariet dels últims anys a Europa. Robert Lewandowski va ser l'animador de la finestra FIFA al Camp Nou i va desfermar l'eufòria de la culerada, que va esgotar les W a les màquines d'estampació de samarretes. A la gespa, el polonès ha respost a les expectatives amb gols i lideratge, però el seu contracte ascendent impactarà en l'escala salarial com a mínim fins al juny del 2025, quan estarà a punt de fer 37 anys. En la presentació del davanter, Laporta va elogiar a crits el seu agent, Pini Zahavi, vell amic que va comissionar 10 milions (no reflectits en els 45 de traspàs) per l'operació, segons The Athletic. "Gràcies pel teu esforç", va exclamar. Un altre eufemisme.

Després de Lewandowski arribarien, entre d'altres, Raphinha Dias i Jules Kounde, que es van unir a una despesa d'uns 153 milions en traspassos. El primer va firmar per gairebé 60 milions malgrat la renovació de Dembélé, mentre que el segon, petició expressa de Xavi, en va costar 50 i va tenir incidència indirecta en la caiguda en l'ostracisme de Piqué, que a principis de novembre va comunicar per sorpresa la seva retirada del futbol. Tot i els esforços realitzats, el Barça tanca el 2022 sense títols i de nou relegat a l'Europa League, però amb expectatives de revisitar la glòria abans del juny del 2023. D'aquest èxit depèn el futur de l'actual cos tècnic i que el "cercle virtuós" de Laporta no s'encalli abans d'hora. De moment, el pic de felicitat d'aquesta nova era és un sonat 0-4 al Santiago Bernabéu.

Si al futbol masculí les alegries han anat cares, al femení s'han convertit en dinàmica. L'equip capitanejat per Alexia Putellas, la millor jugadora del món, ha dominat els tornejos estatals, ha omplert el Camp Nou, i ha ampliat així la base del barcelonisme. L'única decepció va ser la final de la Champions a Torí. Mentrestant, a les seccions professionals, el bàsquet continua sense justificar la despesa a Europa, cosa que sí que fan l'handbol i el futbol sala. L'hoquei patins, d'altra banda, ha perdut enguany un referent, Aitor Egurrola, el jugador més llorejat de la història de l'entitat.

Un cognom musical per al Camp Nou

L'any de Spotify i de l'inici de les obres a l'estadi

Un dels motius que va provocar la dimissió de Reverter va ser la negociació del patrocini de Spotify, cuinat lluny del Camp Nou per l'intermediari Darren Dein, que va comissionar per l'operació i va rebre els elogis públics (i eufemístics) de Laporta el dia que l'assemblea refermava un acord sense xifres oficials i que posa cognom a l'estadi. D'altra banda, però, el tracte amb la multinacional sueca és envejat per molts clubs grans d'Europa i anima l'arribada d'altres espònsors, com ara la panificadora Bimbo o la plataforma Vegan Nation. Els espònsors fan créixer els ingressos, igual que el retorn massiu del públic a un Camp Nou que va tocar fons una nit d'abril contra l'Eintracht de Frankfurt i haurà de tancar les portes durant més d'un any per les obres de l'Espai Barça. L'exili a Montjuïc obligarà l'afició a fer un exercici de barcelonisme i motivarà la recerca de nous recursos per compensar un forat de més de 100 milions. Les grues ja han entrat a Arístides Maillol, però el gruix dels treballs encara depenen de la complexa operació de crèdit amb Goldman Sachs i de la llicència d'obres definitiva, dos dels deures a curt termini de la junta de Laporta per a aquest 2023.