20 anys del retorn de Figo: la nit més agra viscuda al Camp Nou

BarcelonaXiulets, pancartes, mocadors, llançament d'objectes i insults. Poques vegades un estadi de futbol ha viscut un ambient tan tens, hostil i desagradable com el del 21 d'octubre del 2000 al Camp Nou. Aquell dia hi tornava Luís Figo amb la samarreta del Reial Madrid. El que havia sigut capità blaugrana havia marxat al màxim rival amb una operació maquiavèl·lica ideada per Florentino Pérez. L'afició culer no ho va perdonar i va aprofitar aquell partit de futbol per canalitzar tota la ràbia cap al davanter portuguès, incloent-hi el llançament massiu de fotocòpies de bitllets de 10.000 pessetes amb la cara del jugador. Aquest dimecres es compleixen vint anys de la que, segurament, va ser la nit més agra viscuda a l'estadi.

Figo havia arribat al Barça el 1995, quan l'entrenador encara era Cruyff. Tenia personalitat, caràcter i molta tècnica. Amb poc temps seria un dels imprescindibles a l'onze titular, es guanyaria el cor de l'afició i faria mèrits per ser un dels capitans. Però ell sempre s'havia sentit mal pagat a Barcelona. Any rere any, el president Núñez s'havia vist obligat a renegociar, a contracor, un augment salarial. Excepte l'última temporada. I aquí és on entra en escena Florentino, que l'estiu del 2000 optava a la presidència del Reial Madrid. Florentino va contactar amb l'agent de Figo i li va prometre l'oro i el moro. Una oferta tan sucosa com enverinada: a canvi, Figo havia de signar un precontracte segons el qual es comprometia a jugar al Bernabéu si l'empresari guanyava els comicis. Com a penalització, Figo hauria de pagar 500 milions de pessetes si incomplia l'acord i es quedava al Camp Nou. L'equivalent a la quota de tots els socis del Madrid en una temporada.

Florentino va jugar molt bé les cartes durant la campanya, més del que molts s'esperaven, fins i tot Figo. El jugador va arribar a negar en públic, tres vegades, aquell precontracte. Però quan Florentino va guanyar les eleccions el jugador es va trobar en un carreró sense sortida. Poc després, en cercles íntims, Figo va reconèixer que s'havia equivocat. L'última bala passava per intentar que Joan Gaspart, que aquell estiu també guanyava les eleccions al Barça, li avalés amb un document de La Caixa els 500 milions de penalització per si anava a judici i perdia. "Em va trucar a les 12 de la nit del dia que vaig ser escollit president. L'endemà havia d'escollir entre anar a Barcelona o a Madrid. Li vaig dir que a mitjanit era impossible aconseguir aquell aval i ell em va dir que amb un document del Barça no en tenia prou. I se'n va anar al Madrid", recorda a l'ARA Gaspart. El que va ser president del 2000 al 2003 afegeix que no se'n va penedir pas. "Crec que el judici l'hauríem guanyat. Però imagina que el perdem. El Barça estaria regalant 500 milions al Madrid! A mi no em xiulen, no, m'envien a Mart d'una puntada de peu!" L'endemà, Figo era presentat com el primer fitxatge galàctic de Florentino Pérez a canvi de 10.000 milions de pessetes, l'import de la clàusula de rescissió.

Aquell 21 d'octubre del 2000

El clàssic del Camp Nou va caure molt aviat, a la 6a jornada, i es va programar per al dissabte 21 d'octubre. La setmana prèvia va ser molt tensa, amb declaracions i contradeclaracions d'uns i altres. Gaspart, encara dolgut perquè havia perdut una de les joies de la corona, va posar més llenya al foc. Altres directius i jugadors blaugranes s'hi van afegir –amb més o menys contundència- i els mitjans van contribuir a fer la pilota més grossa. Tot va esclatar com un foc d'artifici el dia del partit. "Recordo el dia que va tornar Laudrup, que va ser molt intens. Però no ens podíem imaginar el que passaria amb Figo –recordava Valdano, aleshores director esportiu del Madrid, en un reportatge a #Vamos–. Vaig seure amb Di Stéfano a la llotja i em va comentar que això no ho havia vist mai. Quan vaig parlar amb Figo a l'avió de tornada em va confessar que no s'esperava el que va viure per res del món". Figo va fer un mal partit. L'afició va estar tan a sobre seu, xiulant-lo i escridassant-lo, que no es va poder concentrar. I l'actuació de Carles Puyol, aleshores un jove central molt prometedor del Barça, fent un marcatge a l'home impecable, acabaria anul·lant l'actuació del portuguès. El Barça va guanyar per 2-0 amb gols de Luis Enrique i Simao.

No seria l'única visita de Figo al Camp Nou. La temporada següent es perdria el clàssic per acumulació de targetes, però el novembre del 2002 tornaria a Barcelona i tornaria a passar més o menys el mateix. Encara que tothom estava advertit, el partit va ser recordat pel llançament massiu d'objectes. Aquell dia Figo va voler fer el llançament de tots els córners i, cada cop que s'acostava al banderí, rebia una pluja de meteorits. Els més sonats: un cap de garrí i una ampolla de whisky JB. "Va venir a provocar. Qualsevol altre hauria pogut picar els córners. I fins i tot en una ocasió es va passejar de banda a banda per fer el servei. Això és provocar", diu, encara indignat, Joan Gaspart. "No aprovo que es tiri res, està mal fet, però que quedi clar que l'afició no volia fer mal, només protestar. Van tirar mil objectes i cap va tocar Figo", afegeix.

L'àrbitre va arribar a aturar el partit –que va acabar sense gols– per intentar calmar els ànims i Gaspart va haver de lidiar amb la Federació Espanyola –de la qual aleshores era vicepresident– per evitar que es clausurés el Camp Nou. Figo encara jugaria dues vegades més al Camp Nou com a madridista, guanyant 1 a 2 i perdent 3 a 0. L'última va ser el 2004. Des de llavors no ha volgut saber res de Barcelona ni del Barça. Durant el seu mandat, el president Joan Laporta va intentar fer una reconciliació, sense èxit. Han passat vint anys i ni Figo ni el Barça s'han perdonat. La ferida segueix oberta.