Al Barça de Xavi li creixen ales i torna a somiar (4-0)

BarcelonaDesprés d’unes setmanes en què Xavi Hernández explicava al món una realitat que ningú semblava veure, els fets comencen a donar la raó al tècnic egarenc. La realitat i el seu discurs es van alineant, de mica en mica, gràcies a un triomf plàcid contra el Getafe (4-0). Costava recordar un triomf còmode del Barça, abonat últimament als gols salvadors en temps de descompte. Per fi el Barça va jugar bé, d’inici a fi, golejant i passant-s’ho pipa sobre la gespa en un partit en què a l'equip li van sortir ales a l'esquena. El Barça es va enlairar gràcies a les curses verticals de Raphinha i João Félix. Una festa en què es van recuperar efectius per a la causa i amb què es dona continuïtat a una bona ratxa de resultats que permet començar a respirar al clatell del Girona, qui podria perdre la segona posició en cas de no guanyar dilluns contra el Rayo Vallecano.

Si bé quan Xavi va dir que aquest estiu faria les maletes l’equip va reaccionar guanyant com podia, patint i fent patir, contra el Getafe va ser tot sorprenentment fàcil. L’equip de Bordalás, especialista els últims anys a empatar sense gols amb el Barça, va posar-hi de la seva part amb una defensa avançada que va ser una invitació a atacar una vegada i una altra. Li feia falta, al Barça. I els hi feia falta als seus golejadors, Raphinha i João Félix, dos homes que han passat més estona a la graderia, lesionats, o la banqueta en els últims mesos que no pas suant la samarreta al terreny de joc. Xavi els va donar la titularitat en un gest que era simbòlic: si jugaven bé, potser tindrien més rellevància fins al final de temporada. I tots dos van fer el pas endavant, especialment el brasiler, que és tot cor. Raphinha és un jugador que per moments desespera, però s’hi esforça tant que l’afició prefereix acompanyar-lo que no pas renyar-lo. El primer gol va ser seu, però abans del descans n’hauria pogut fer dos més. El Getafe defensava amb tots els jugadors junts al mig del camp, intentant ofegar el joc de posició blaugrana. La defensa blava estava tan avançada, que una mínima errada a l’hora de tirar el fora de joc es convertia en un tret al peu dels madrilenys. Així va anar en el gol de Raphinha, que va poder córrer 20 metres tot sol abans de decidir per on batre David Soria, i així va anar en dues ocasions més en què no va estar encertat. En una va xutar al cel i en la segona va voler fer-li un regal a João Félix, que ho va fer tan malament com va poder. Tot i haver fet el primer gol, Raphinha marxava emprenyat al vestidor, amb els seus companys intentant-lo animar. Segur que anava pensant que si el Getafe empatava la gent recordaria aquestes ocasions.

Però per una vegada els fantasmes i les pors no van entrar a l'estadi olímpic, no ple del tot. Com si fos un viatge a un passat recent mig oblidat, el Barça va passejar-se còmodament a la segona part, en què João Félix va marcar el segon després d’una bona internada d'Andreas Christensen, reconvertit en migcampista amb cert èxit. El tercer el va fer De Jong després d’una assistència de Raphinha, que es feia perdonar els pecats així. Xavi li havia donat una oportunitat i ell l’havia aprofitat.

Com l’aprofita Pau Cubarsí, que amb 17 anys juga al mig de la defensa com si ho portés fent tota la vida. Com si hagués nascut per fer-ho, predestinat. Com si després de fer els primers passos al poble d’Estanyol ja hagués començat a donar ordres i a treure pilotes. Contra el Getafe, l’equip que més gols marca a la Lliga en jugades d’estratègia, va saber amargar un dels davanters de moda de la Lliga, Borja Mayoral. La Masia sempre hi és, quan cal. Sempre hi ha solucions i joves que porten mitja vida esperant una oportunitat. Només cal que els tècnics confiïn en ells i que després ells toquin de peus a terra, que és ben fàcil fer volar coloms i perdre el nord, com li va passar a Ilaix Moriba, el jove que semblava destinat a menjar-se el món quan va debutar amb el Barça i que ara és una ànima en pena al Getafe.

A Xavi Hernández, per fi, li va sortir un partit rodó. No va haver de cansar més les cames de Pedri i de Lamine Yamal, prou cansats, va veure com els ulls de João Félix i Raphinha brillaven de nou celebrant gols i com la defensa, massa inestable, aconseguia acabar un partit sense rebre gols tot just per tercer cop aquest any 2024. Només va faltar un gol de Lewandowski per donar continuïtat a la seva ratxa golejadora, tot i que el polonès va saber entendre bé el seu paper, jugant lluny de la porteria, per generar espais a la defensa madrilenya. Es va sacrificar, cosa que calia. I l’equip va agrair-ho, perquè va acabar el partit amb uns quants jugadors de la casa, com Fermín, que va burxar en la ferida d'un Getafe que va tornar a casa amb la cua entre les cames marcant l'últim gol quan alguns aficionats ja desfilaven cap a casa. L'equip de Xavi, que ara podrà descansar cinc dies, visitarà aquest pròxim cap de setmana un estadi d'on últimament tothom surt escaldat, San Mamés, per posar a prova els seus somnis. Per veure si són només això, somnis volàtils, o si és la realitat de la qual parla Xavi quan encara diu que es pot guanyar la Lliga. Si a Bilbao guanya a l'Athletic, que juga les semifinals de Copa entre setmana, potser no serà una bogeria dir que encara hi ha opcions de guanyar la Lliga.