El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín

Berlín (enviat especial)El cel era a Berlín. En una nit rodona, el Barça ha guanyat la seva cinquena Lliga de Campions, i ha aconseguit així el triplet contra una Juve lluitadora (1-3). El segon triplet d'un Barça que viu els millors anys de la seva història gràcies a una generació meravellosa de futbolistes. Una generació guanyadora que sap alçar títols enamorant i patint, ja que el gol de Morata ha provocat molts nervis a la segona part. Una aparició de Messi i l'olfacte de Luis Suárez, però, han posat les coses al seu lloc.

La capital alemanya, doncs, s'uneix a la llista formada per Londres, París i Roma. Grans ciutats per a grans victòries. La cinquena ha arribat després d'una exhibició de futbol col·lectiu del Barça durant els primers minuts. En el duel entre equips que volien aconseguir el triplet, el Barça s'ha mostrat primer superior, però després ha topat contra un rival agressiu amb un cor molt gran. Els nervis han durat tres minuts, amb una relliscada de Mascherano i un córner dels italians, però un cop Rakitic ha posat la cirereta a una gran jugada col·lectiva, la final ha deixat de ser un duel i ha passat a ser un monòleg.

Un gol 100% blaugrana

Els dos tècnics han apostat pels equips de gala. Sense Chiellini, la Juve ha patit molt en defensa durant un primer temps en què el Barça ha perdonat la vida al seu rival. Ja al minut tres, una jugada col·lectiva magnífica ha obert el marcador. Durant un minut, el Barça ha acaronat la pilota, l'ha amagada i l'ha mogut de banda a banda. Messi l'ha enviada a Neymar, aquest ha esperat l'arribada d'Iniesta i el migcampista l'ha cedida a Rakitic. Un gol d'ADN blaugrana.

Perdonar la vida

Amb un Busquets molt segur, un Neymar descarat i un Iniesta valent, el Barça ha manat contra una Juve nerviosa. Vidal, fora de control, s'ha fet un fart de fer faltes, jugant amb foc. L'equip d'Allegri tenia la sensació que podria rebre el segon gol en qualsevol moment, amb bones ocasions de Suárez i Neymar. L'equip català ha reclamat un penal per mans de Lichesteiner i de mica en mica ha vist com la Juve, amb faltes, canvis de ritme i pressió alta, aconseguia revifar. El monòleg s'ha acabat i ha tornat la final. Ter Stegen no ha rebut cap xut perillós, més enllà d'intents llunyans de Marchisio, però la Juve ha acabat la primera part amb una mica d'esperança. I tot gràcies a dues grans intervencions de Buffon, clau per evitar més gols d'un Barça que ha fet molt de mal quan ha superat la pressió alta del rival.

Reacció italiana

A la segona part el Barça ha sortit millor, en un exercici de maduresa. Messi, eclipsat durant força minuts de la primera part, de mica en mica ha alçat el cap, amb aparicions que feien tremolar les cames rivals. Però quan tot semblava controlat, una cadena d'errades en defensa blaugrana ha permès que Morata empatés. Piqué i Alves no han tret la pilota, la Juve l'ha recuperat, Ter Stegen ha evitat el gol de Tévez amb una gran aturada però Morata, sol, ha empatat. Si el primer gol del Barça havia estat una mostra de l'ADN blaugrana, amb joc de toc, el gol italià era pur ADN de la Juve: sempre competint.

El trident

Durant uns minuts, la Juve s'ho ha cregut, ha jugat millor i ha gaudit de dues ocasions que han provocat els nervis de l'afició blaugrana. El Barça, insegur, ha necessitat una aparició de Leo Messi per respirar. L'argentí ha creuat tot el camp en una cursa sense fi i el seu xut, aturat per Buffon, ha acabat a les botes d'un Suárez amagat fins llavors. L'uruguaià ha marcat el gol que feia anys que somiava i el partit, a poc a poc, s'ha anat acabant malgrat que encara quedaven 20 minuts. El trident dels 120 gols, per fi, decidia la final. La Juve ja no s'ha recuperat d'aquest cop i ha rebut un tercer gol poc després, que no ha pujat al marcador perquè Neymar l'ha fet amb la mà.

L'hora de Xavi

Luis Enrique, al minut 77, ha fet el primer canvi del partit. Iniesta ha cedit el seu lloc a Xavi. La Juve ha fet entrar Pereyra i Llorente, amb la intenció de penjar pilotes al navarrès, quan veia que ja no tenia opcions. El gol de Suárez ha reforçat les conviccions d'un Barça que ha jugat uns primers 25 minuts magnífics, però després ha serrat les dents, ha patit i ha competit.

El barcelonisme, de fet, històricament ha patit. I a Berlín també ha tingut els seus moments de patiment, fins que un gol creat pel trident ha permès a l'equip de Luis Enrique tancar el partit com només el Barça sap fer-ho: fent seva la pilota, buscant un tercer gol en lloc de defensar el botí. I així ha arribat el tercer gol, en el darrer segon, amb Neymar i Pedro, que havia entrat per Suárez, i que ha fabricat el gol del brasiler. Un gol per tancar la temporada perfecta amb Xavi, el capità, acomiadant-se del barcelonisme on cal, jugant una final de la Champions. Alçant la Copa. Tocant el cel.