El Barça i els treballadors explotats a les obres del Camp Nou

Excel·lent, el reportatge d’investigació dels companys d’El Periódico sobre els presumptes fraus laborals que afecten desenes de treballadors contractats a les obres del nou Camp Nou. Cobren una misèria, per sota de convenis, sense que els paguin les hores extres. Us sona? Llàstima que l’actualitat, sobretot la greu lesió de Gavi, i la recança de molts mitjans a l’hora de tractar la informació d’un altre mitjà, hagi fet que el tema no tingui el recorregut que hauria de tenir. Sé de què parlo.

Els reportatges denuncien el que es preveia des que es va començar a enderrocar l’estadi: les condicions dels treballadors subcontractats són pèssimes. Almenys, segons el que s’ha vist, en matèria de sous. El mateix diari assegura que el FC Barcelona no té cap responsabilitat sobre els presumptes fraus laborals. En canvi, Limak, l’empresa turca que va endur-se la licitació, hauria de vetllar perquè totes les empreses subcontractades –"pirates", segons els sindicats– no vulnerin els drets dels treballadors.

Un cop els fets es coneixen de manera pública, el Barça ha de ser exigent amb Limak. És veritat que hi ha molt en joc. Que el club necessita tornar a tenir un estadi a ple rendiment com més aviat millor i que qualsevol entrebanc pot posposar el retorn a casa des de l’exili a Montjuïc o apujar la factura per a un club que va al límit. Tanmateix, el Barça ha de ser modèlic a l’hora de preservar drets. No és per quedar bé de cara a la galeria; és una qüestió de relat. El Barça només sobreviurà i podrà competir amb els grans clubs estat si manté un relat que el fa únic, diferencial. Per això, l’entitat que lidera Joan Laporta s’ha de creure els valors que pregona i que li atorguen –malgrat la globalització i mercantilització que afecta la institució– l’etiqueta de més que un club. El Barça ha d’exigir a Limak que als treballadors que aixecaran el seu nou estadi no se’ls vulnerin drets.

Ara bé, lamentablement, el que passa a l'Espai Barça no és una excepció. La majoria d’empreses subcontractades per Limak tenen seu social a Catalunya. I el que passa a Arístides Maillol es repeteix en moltes altres grans obres del país. I també, no ens enganyem, en operacions més petites. En el món de la construcció, aquestes pràctiques són una realitat, però també en molts altres sectors que es beneficien de les misèries dels treballadors i els ofeguen aprofitant la mà d'obra abundant i disposada a tot. El problema és de país.