El Barça es llepa les ferides de París a Vallecas (0-2)
Bravo supera el rècord d'Artola, Messi s'acosta a Zarra i l'equip defensa amb èxit el liderat
Madrid (enviat especial)El Barça ha aixecat el cap després de sortir escaldat de París al camp del Rayo. L'equip local, com fa sempre, ha intentat plantar cara al Barça amb les seves mateixes armes: pressió alta, una visió ofensiva del joc i atacs ràpids. Però en fer-ho, ha cedit espais en defensa que han servit a Messi i Neymar per trencar el partit. El Barça ha aconseguit guanyar patint només durant els primers minuts, i s'ha endut els punts sense cansar-se gaire. I ha tornat a demostrar que aquest any es guanya més per concentració i disciplina que no pas per màgia.
Luis Enrique ha fet alguns canvis respecte al partit del Parc dels Prínceps. Bartra i Piqué han jugat plegats a l'eix de la defensa, amb Mathieu fent de lateral per primer cop aquesta temporada. Si Alba va tenir un mal dia a França, cosa que li ha fet perdre la titularitat, el francès ha ofert una bona actuació, fent-se un fart de pujar per la banda. Luis Enrique també ha donat descans a Rakitic, i ha recuperat així el mig del camp clàssic, amb Xavi, Iniesta i Busquets.
El Rayo, amb el suport d'una afició que no ha deixat de cantar –"Aquest barri mai es rendeix", se sentia a la graderia–, ha espantat el Barça durant els primers 20 minuts. Curiosament, el temps que necessitava Claudio Bravo per batre el rècord de minuts sense rebre gols d'un porter del Barça al començament d'una temporada, en mans d'Artola des de la temporada 1977-1978. El porter xilè, titular com sempre a la Lliga, ha fet una aturada espectacular als 7 minuts de joc, i ha salvat així el seu rècord i l'equip. Però de mica en mica, el combat per tot el terreny de joc que ha plantejat Jémez s'ha decidit per la qualitat d'un Barça liderat per Messi. L'argentí ha marcat dos gols en quatre minuts, però el primer ha estat anul·lat per fora de joc. El segon, amb un control orientat magnífic, l'ha convertit en el 0-1. Neymar ha trigat poc a unir-se a la festa amb el segon gol, aprofitant de nou la defensa avançada d'un Rayo romàntic. I com els herois romàntics d'altres èpoques, destinat a un final tràgic.
Amb una versió més similar a la d'altres anys, en part pel mig del camp, en part per Piqué, el Barça ha passat de patir els primers 20 minuts a colpejar un Rayo incapaç de mantenir la concentració defensiva i lligar en curt Messi. Sense els esforços defensius de Rakitic, el Rayo ha aconseguit trobar espais entre línies al començament del partit, però de mica en mica Xavi i Iniesta han amagat la pilota. La concentració defensiva de Mathieu ha ajudat molt un Barça que ha reclamat penal sobre Munir abans dels descans.
A la segon part, el Barça ha demostrat una gran capacitat de concentració. Malgrat que Jémez ha fet dos canvis per buscar un gol, ha estat el Barça qui ha mossegat. Neymar ha rebut un munt de faltes i ha deixat el Rayo amb 10 homes, i fins als darrers minuts l'únic interès del matx ha estat saber si Messi marcaria un altre gol per seguir acostant-se al rècord de Telmo Zarra, l'home que ha marcat més gols en tota la història de la Lliga. De moment.
Luis Enrique ha pogut gestionar el cansament dels jugadors donant entrada a Pedro i Rakitic per Iniesta i Munir. I l'equip ha seguit buscant, sense encert, un tercer gol que no ha arribat, amb alguna errada de concentració inclosa que hauria pogut acabar amb un gol d'un Rayo que ha acabat amb nou homes. El Rayo però, ha perdonat. Vallecas no és París.