El Japó és blaugrana

Yokohama (enviat especial)Al popular barri de Ginza, a Tòquio, s'hi pot trobar el bar Esportiu. El cartell, amb lletres blaugranes sobre fons groc, no deixa espai per als dubtes: és un temple del barcelonisme. De fet, sota el nom del bar apareix la frase «Més que un bar». Així, en català, al mig de Tòquio.

Al bar hi pots menjar una coca de fuet i fer un got de vi. De la bodega d'Andrés Iniesta, és clar. El bar és un dels centres de reunió dels aficionats del Barça al Japó, organitzats amb la Penya de Tòquio, que ha organitzat viatges dels seus membres al Camp Nou i va rebre una placa de mans de Sandro Rosell ara fa uns anys. Aquest any, per celebrar els 10 anys, la placa la va donar Josep Maria Bartomeu. «Alguns estem contents amb Bartomeu. D'altres prefereixen Laporta» explica en Shinji, un jove amb la cara pintada amb els colors del club i una samarreta de Busquets. «Vivim molt el Barça. Trobo normal que en coneguem els presidents» afegeix. El grau de coneixement sobre el barcelonisme dels japonesos, comparat amb altres llocs, sobta.

«Els aficionats japonesos són passionals, més per dins que per fora. Volen aprendre-ho tot, del Barça. Volen pronunciar bé els noms, cantar l'himne, aprendre la història i conèixer el futbol base. Molts aficionats van anar fins a Fukuoka només per veure l'amistós del darrer estiu del Barça B contra l'Avispa Fukuoka» afirma Shingo Sugawara, del canal esportiu de Televisió Jsports. Sugawara, que ha visitat Barcelona molts cops, admet que «al Japó hi tenim molts culers de veritat, aficionats molt bons que ja saben qui és Carles Aleña, per exemple» comenta en referència a la jove estrella de l'equip juvenil.

El Barça triomfa, al Japó. A les semifinals ja es va poder veure una bandera que s'ha vist altres anys en partits amistosos: «el Japó és blaugrana». Molts dels aficionats del Barça s'han acostat a la cultura catalana gràcies al futbol, i han mostrat un alt grau de coneixement de la realitat del club i el país. «El japonès és una persona metòdica i respectuosa. Si s'estima un club, vol saber-ho tot i entendre'l» admeten a l'escola del Barça de Tòquio, al nord de la ciutat. «Estic estudiant català a la Universitat, m'interessa molt la cultura catalana. Especialment el Barça i el modernisme» diu en Nobu, un home de 48 anys que no s'ha perdut els entrenaments i actes del club. I porta una samarreta de la Via Catalana.

Els aficionats han arribat al Barça per diferents camins. Kotaro Mizukami, per exemple, va enamorar-se futbolísticament de Guardiola el primer cop que el va veure jugar per televisió, a finals dels anys 90, i no va parar fins a veure'l jugar en directe. La mala sort va voler que els primers intents acabessin malament, ja que Guardiola es va lesionar, però finalment el va veure jugant amb la selecció catalana.

El 'boom' del futbol al Japó es va produir als anys 90, amb el naixement de la lliga professional japonesa i la primera presència de la selecció a un Mundial, el 1998. Abans, el 1979, s'havia organitzat el mundial juvenil i s'havia aconseguit portar la Copa Intercontinental a Tòquio, unes primeres etapes abans de l'explosió del futbol com a producte local. De fet, el desembre del 1981 la revista Shonen Jump va començar a publicar un manga (nom amb què es coneix el còmic fet al Japó) de Yoichi Takahashi anomenat Captain Tsubasa. Va ser un èxit que va saltar a la televisió. Tsubasa va ser batejat Oliver a Europa, on també va triomfar amb el nom de 'Campeones'. Takahashi va posar el seu gra de sorra per promocionar el futbol amb aquest manga i, de fet, feia jugar el seu personatge estrella al Barça més endavant, per captar més barcelonistes al Japó.

Les primeres passes del futbol japonès han anat acompanyades d'una bona època al Barça i alguns jugadors i tècnics del club van jugar llavors al Japó, com Julio Salinas, Jon Andoni Goikoetxea, Toño De la Cruz o Carles Rexach. L'època del 'dream team' de Cruyff, que va jugar un amistós al Japó el 1990.

«Hi ha tres generacions. Una es va fer del Barça pel 'dream team', com jo mateix. La segona per Ronaldinho. I la tercera per Messi. Curiosament cada generació ha vist el Barça jugant un Mundial de clubs o una Intercontinental al Japó» defensa Shingo Sugawara. «El Barça és el club més estimat al Japó. Els organitzadors del Mundial van comentar-me que es van alegrar molt de veure el Barça guanyant a Berlín, ja que el Barça té més impacte entre els periodistes i la premsa. Amb Messi i Neymar és fàcil vendre programes, samarretes, entrades i trobar patrocinadors» afegeix Sugawara.

La majoria de partits del Barça es poden veure i els aficionats s'apleguen a llocs com el Bar Esportiu o el pub Sporterel, on es poden veure moltes lligues. Sugawara. A la Penya es citen per veure cada partit del Barça, malgrat que els horaris no ajuden. Entre els aficionats, s'ajuden per aprendre les cançons i utilitzen la xarxa per aprendre a pronunciar les coses en català. Segons un estudi de l'agència Sport Markt, el Barça és, efectivament, el club més estimat al Japó, amb més de 1.500 socis japonesos i dues penyes, una d'elles de la capital.

Al voltant de 400 persones de fet, es van reunir divendres amb la directiva a l’hotel Hilton de Tòquio, amb la presència de 180 socis del Barça al Japó i membres del Casal Català de Tòquio. Hiroki Nakano, president de la PB Japan, va donar la benvinguda als assistents, en un acte presidit per el vicepresident Jordi Cardoner. Un dels presents era Yoichi Takahashi, el creador dels populars dibuixos animats ‘Oliver i Benji’, qui va realitzar una il·lustració dels jugadors del Barça.

Contra el River, doncs, el Barça tindrà superioritat a la graderia gràcies a milers de japonesos amants del Barça. Però cridaran més els argentins.