El Barça només pot gastar 98 milions en salaris; el Madrid, 739

BarcelonaLa Lliga ha confirmat els problemes econòmics que va tenir el Barça a l’estiu per confeccionar la plantilla d’aquesta temporada. Després d’uns mesos marcats pel concepte "límit salarial", i que entre d'altres va acabar sent clau per al comiat de Leo Messi, la patronal de clubs ha donat a conèixer la xifra màxima de què disposa actualment el club blaugrana per pagar els futbolistes. Són menys de 100 milions. Exactament, 97,9. Una retallada de més del 70% respecte a la temporada passada (llavors eren 347 milions de límit). I, evidentment, molt per sota dels 671 de la tardor del 2019. Si aleshores el Barça era el club que podia invertir més en sous esportius de la Lliga, ara és el setè.

Aquesta dada, obtinguda a través d’un càlcul a partir del pressupost, la despesa no esportiva i el deute del club, no afecta els futbolistes que ja estan a la plantilla sinó les noves incorporacions. Així, s’explica que el club només pogués reforçar-se amb futbolistes a cost zero (amb la carta de llibertat) i que treballés amb els jugadors més ben retribuïts per adequar el seu sou a les possibilitats d’un entitat que, si bé ja acumulava un deute important abans del coronavirus, ha estat a un pas d’haver-se de declarar en concurs de creditors amb la crisi de la pandèmia. De fet, si no s’hagués arribat a un acord amb jugadors com Piqué, just abans del tancament del mercat, futbolistes com Depay, Eric Garcia, Luuk de Jong i Agüero no s’haurien pogut inscriure per a la competició.

La xifra fa mal d’ulls, sobretot si es compara amb el que podia pagar fa només un parell d’anys (dels 671 de llavors als 98 d’ara). I, també, si es té en compte que el Reial Madrid no només lidera el rànquing de clubs que més poden gastar, sinó que augmenta el marge amb 739 milions de límit per gastar, molt per sobre dels 473 que tenia assignats el gener del curs passat. El Madrid lidera la llista, seguit del Sevilla (200), l'Atlètic de Madrid (172), el Vila-real (159), el Reial Societat (128) i l'Athletic Club (112). El Barça és el setè, i el vuitè és l’Espanyol, amb gairebé 78 milions (77,8).

L'Espanyol, a 20 milions del Barça

La dada és sorprenent, perquè l’Espanyol, més enllà de ser un equip històric, acaba d’ascendir de la Segona Divisió. Però és que els càlculs no es basen en el currículum a la Lliga, sinó en el compte de resultats. I els blanc-i-blaus, que van fer una ampliació de capital, han pogut augmentar el límit gràcies a aquests diners extres. En canvi, el deute i els números vermells de la temporada passada han asfixiat altres entitats històriques. A banda del Barça, sorprèn que el València sigui l’últim, amb només 31 milions de límit, un terç dels 93 que es podia gastar el curs passat.

Ara bé, de la mateixa manera que la revisió del límit salarial ha perjudicat el Barça i l’ha posat, teòricament, contra les cordes, el club blaugrana confia que ràpidament podrà remuntar i tenir més límit de cara als següents exercicis. Ara la despesa del Barça en salaris (sous i amortitzacions) està molt per sobre dels 97,9 que té autoritzats i, per tant, no podria inscriure cap futbolista. Però a les oficines del Camp Nou estan plenament convençuts que podran fer una operació de nivell l’estiu del 2022.

Una situació reversible

Tot es basa en tres conceptes. La formulació dels comptes de la temporada passada, en què es van devaluar alguns jugadors –la part pendent d’amortitzar va passar a considerar-se pèrdues–. Després, la rebaixa salarial dels jugadors més ben remunerats –amb algunes ja completades–. I, per acabar, la capacitat que tingui el club de generar més ingressos durant aquest curs, sigui perquè s’han reobert les portes del Camp Nou o bé perquè es pugui tancar algun nou acord de patrocini durant els pròxims mesos. Així, hi ha l’esperança que aquesta limitació salarial, tan restrictiva en aquests moments, comenci a remuntar a mitja temporada, que és quan la Lliga actualitzarà les dades un cop s’hagi tancat el mercat d’hivern.