El Barça, Nike i els unicorns per la finestra

BarcelonaL’estiu del 2018, la gira del Barça va dedicar una estada a Portland a visitar la imponent seu de Nike en una mena d’acte de vassallatge. Entrar-hi era com posar els peus al palau d’un rei gegant i comprovar que, en aquella trobada de marques globals, la blaugrana era una germana ínfima. Oficines impol·lutes, instal·lacions esportives moderníssimes, latifundis de gespa acabada de tallar i un llac idíl·lic on només faltava un violinista per amenitzar la jornada onírica. Dos anys abans, el president Josep Maria Bartomeu havia signat el contracte de renovació amb la multinacional fins al 2028 que ara està sota la lupa de Joan Laporta. Era aquell temps en què Messi volia acumular Champions, el club acaronava els 1.000 milions d’ingressos i, per quadrar els comptes, s’havien de fer invents, perquè la massa salarial era un forat negre.

Per què la relació del Barça amb Nike està més a prop que mai de trencar-se?

Fonts de l’època admeten que les presses de la calculadora van fer que Bartomeu no collés prou els dirigents de Nike i acceptés un contracte amb contrapartides que han acabat perjudicant el Barça. Ja sabeu, una altra motxilla de la maleïda herència. És comprensible que, amb la paperassa estudiada del dret i del revés, Laporta vulgui llençar-la a la foguera. De fet, és lloable que no vulgui caure en errors del passat i s’entesti en defensar els interessos del club fins al final. Fa mesos que està convençut, tal com va verbalitzar a RAC1 el 2 de febrer, que la samarreta del Barça val el doble del que els paga Nike: si més no, força més del que estan ingressant ara. El que eren 105 milions el 2018, ara diuen que són uns 80, i a l’entitat culer remarquen que tenen alternatives molt més lucratives.

Darrere de les proclames heroiques, però, s’hi amaguen l'oferta de Puma, que no està disposat a pagar la penalització per l’incompliment de contracte del Barça amb Nike, i la idea arriscadíssima, segons la majoria d’experts, d’autoproduir-se la samarreta. Per apostar per aquesta via tan creativa s’haurien d’assumir els costos de fabricació i distribució i, mentre el club flirteja econòmicament amb el desastre, no tindria garantit aconseguir els milions que li assegura Nike. Hi ha dues opcions: creure que al palau de Portland estan molt afectats per les pessigolles que els fa la pressió de Laporta o bé constatar que Oregon és tan lluny de Barcelona com el Barça de Messi. Potser caldria desar la samarreta teixida per la iaia en un calaix, deixar de veure unicorns per la finestra, ser conscients del que és avui el club i entendre’s amb Nike.