El Barça paga 13 milions a Hisenda per evitar mals majors

BarcelonaEl Barça va pagar ahir a l’Agència Tributària 13.550.830,56 euros com a “mesura de prevenció” i “per saldar qualsevol possible deute tributari”. El Barça defensa la seva innocència, però, assessorat pel bufet Cuatrecasas, ha pagat una xifra que segurament no podrà recuperar.

Què pretén el Barça amb aquest pagament?

Amb la declaració complementària -que es tracta d’un pagament fora de termini per regularitzar un deute tributari-, el Barça busca rebaixar les conseqüències penals i econòmiques del cas. El Barça ha admès que té constància de la seva imputació i per tant ja no podria reclamar, d’acord amb l’article 305 del Codi Penal, haver presentat la declaració complementària abans de tenir constància de la seva imputació, fet que li hauria obert la possibilitat d’evitar una multa (de fins a 6 vegades la quantitat defraudada) i una sanció penal (que podria acabar sent de presó de fins a 5 anys). Com que el Barça sí que tenia coneixement formal de la querella del fiscal o de la imputació, ara només té dues opcions: afrontar el judici o reconèixer per escrit la seva culpabilitat durant els dos mesos posteriors a la presentació de la declaració complementària, per poder rebre una multa “atenuant qualificada”: el cas que duu el jutge Ruz prosseguiria, però tant les penes com la multa serien molt més baixes.

Ha actuat de manera correcta el Barça?

Els experts consultats per l’ARA consideren que el Barça ha actuat de manera “inexplicable”, ja que des del principi era previsible que el procés derivés en una investigació que també hauria pogut sortir a la llum sense la primera querella, la del soci Jordi Cases, ja que els contractes de Neymar difícilment haurien superat la revisió rutinària d’Hisenda. “El primer que s’ha de fer en aquestes situacions és fer una declaració complementària”, i la del Barça “arriba tard”. Dins del club la decisió de no pagar fa setmanes també ha sorprès, i alguns directius acusen companys de junta d’haver actuat amb “supèrbia” i no haver fet cas des d’un principi a la recomanació dels bufets externs de presentar la declaració complementària abans. Els experts consultats per l’ARA consideren que “rebutjar que el club hagi comès un delicte fiscal” és un “discurs de cara al soci”. Segons aquests juristes, en comptabilitat i fiscalitat impera el principi “fons sobre forma” -el sentit comú preval sempre-, i tot i que el Barça mantingui que els pagaments a les empreses del pare de Neymar i la penalització per haver fitxat un any abans no siguin salari -rendiment de treball-, en el fons són pagaments per complementar el sou. “És un contracte fet a l’antiga”, sentencien les fonts consultades.

Pot recuperar els diners pagats?

Només es podrien recuperar si el Barça anés a judici i finalment el jutge Pablo Ruz li donés la raó, un escenari poc probable si es confirma que el club ha presentat aquest pagament precisament per evitar el judici. L’article 221 de la llei general tributària deixa clar en el seu punt 1.C que “en cap cas es retornaran les quantitats pagades que hagin servit per obtenir l’exoneració de responsabilitat”. El vicepresident Faus va dir que el club no renuncia a recuperar part dels diners, ja que “les dos agències tributàries, la brasilera i l’espanyola, hauran cobrat ”, però l’article 23 del tractat entre aquests dos estats determina que seria el treballador, és a dir, Neymar, qui podria recuperar part dels diners.

Podria empitjorar la situació?

Si es considerés que Neymar és resident espanyol s’hauria de pagar un 45% en impostos, i no el 24,75% que fixava en la seva interlocutòria el jutge Pablo Ruz en considerar el jugador brasiler “no resident”.

Quant pot durar el cas?

Si el club admet la seva culpabilitat i negocia amb l’Agència Tributària, el cas pot durar entre 4 i 6 mesos. En cas contrari, podria durar encara més.