El Barça i Messi no poden acabar així

BarcelonaMoltes són les derivades que han sorgit des que Messi va decidir enviar el burofax al Barça. Però a mi em sembla que, per damunt de totes, n’hi ha una de destacadíssima: les formes. Ja debatrem després si l’equip el trobarà a faltar més o menys, si millorarà en la pressió o si se li ha de posar una estàtua o una placa. Però el que no es pot permetre la institució blaugrana de cap manera és aquest espectacle lamentable d’intercanvi de burofaxs. Messi és història del futbol. No s’explicarà el futbol sense ell. I el Barça no pot deixar que s’escrigui aquesta darrera pàgina així. Evidentment que el club està per sobre de Messi. Però Messi està per sobre de Bartomeu. I aquí és on el president blaugrana intenta jugar a l’equívoc, despistar i carregar les culpes al jugador perquè quedi com el dolent de la pel·lícula.

Perquè el pitjor president de la història blaugrana està aferrat a la cadira pensant només en quadrar els números i posant els seus interessos per davant de tots els altres. L’obsessió per evitar el dèficit passa per reduir despesa i, per tant, perquè marxi Messi. I com que això quedaria massa atrevit, ha anat erosionant la relació i perjudicant l’argentí fins que ha estat ell mateix qui ha pres la decisió de plegar. De no aguantar més. D’estar-ne fins als nassos. Que una sola persona es pugui carregar el final de Messi al Barça per pur egoisme és dantesc.

Alguns encara diuen que el desagraït és Messi per voler marxar gratis. Després de disset anys assolint tots els rècords, entre els quals també l’econòmic al convertir al Barça en l’equip de futbol amb més ingressos del món. Tampoc es pot dir que no ha avisat. Fa temps que diu que aquest projecte no dona més de si, que hi veu problemes esportius i estructurals. Però, esclar, la directiva estava més pendent dels seus números i de les xarxes que no del que passava al terreny de joc. El principal problema ara mateix és que la persona que ha d’evitar aquest desgavell és el principal culpable d’haver-lo creat. Per tant, el primer pas imprescindible per arreglar-ho és que marxi. Difícil, però necessari. És l’única solució possible perquè almenys Messi i el Barça (la institució, no el president) tinguin el final que es mereixen: un final feliç. I deixin de fer el ridícul com ara a ulls de tot el món. Perquè Messi ha estat història del Barça com a jugador i ho ha de seguir sent també després de la seva retirada. Que el pitjor president no espatlli el millor jugador.