El Barça ha tornat amb les idees clares (0-4)

BarcelonaEl millor jugador del món, amb pentinat de bon nen i mirada de mariscal, es va encarregar de marcar el camí just abans del primer partit en tres mesos. Exercint de capità, Messi va exigir als seus companys sortir endollats amb un discurs just abans de l’inici. Segurament l’argentí no recordava l’últim cop que havia estat tres mesos sense jugar. Gairebé 100 dies després de derrotar la Reial Societat en un triomf en què semblava que l’equip no tenia benzina, el Barça va guanyar sense gaire patiments el Mallorca en un partit de sensacions en general positives (0-4). Una nova realitat en què Messi va fer de director d’orquestra, com sempre, davant un auditori buit. En una època estranya, el Barça va superar la primera de les properes 11 finals per poder ser campió davant unes graderies que per televisió apareixien plenes, gràcies a un efecte visual, quan en realitat no hi havia ningú. Un camp buit on sonaven aplaudiments per megafonia. Un recinte esportiu convertit en un búnquer però on, incomprensiblement, un espontani va saltar al terreny de joc per intentar fer-se una selfie amb Messi. Un futbol en desconfinament en què la frontera entre la veritat i la ficció cada cop és més difícil de reconèixer.

En aquesta Lliga partida en dues parts, el Barça comença a tenir certeses. Quique Setién admetia a la prèvia que ell era el primer sense respostes per a moltes preguntes. Ningú estava preparat pel covid-19, ni els treballadors mileuristes ni els futbolistes rics. Cada grup humà s’ha adaptat com ha pogut a una realitat que sembla haver permès al Barça carregar les piles i millorar alguns conceptes tàctics. Era ben difícil oferir una exhibició en aquest context, però l’equip de Setién va aconseguir una bona nota en un partit que va posar-se de cara ja als 60 segons de joc, quan Jordi Alba, el gran especialista en donar assistències, va fer la centrada que va permetre a Arturo Vidal marcar el primer gol del partit. Una declaració d’intencions d’un equip amb les idees clares, que no vol perdre ni temps ni energia quan no toqui.

No era fàcil jugar un partit rodó després de tres mesos aturats. I tampoc just abans d’un calendari amb un partit cada tres dies. Pensant en els propers partits i en evitar lesions, Setién no va voler arriscar amb els jugadors que venien d’una lesió. Així, el central uruguaià Ronald Araujo va jugar al costat de Piqué, per protegir Umtiti i ocupar la plaça del sancionat Lenglet, i Martin Braithwaite va completar el trident ofensiu al costat de Messi i Griezmann. I el danès va tocar el cel marcant el seu primer gol amb la samarreta del Barça just abans del descans. Si ell va ser la cara, la creu va ser Griezmann, que continua sense trobar el seu lloc en un equip ben plantat sobre el terreny de joc. Els únics maldecaps del Mallorca els va provocar Takefusa Kubo, el jugador que havia estat company d’equip d’Ansu Fati a la Masia però que ha acabat fitxat pel Madrid, el club que l’ha cedit a l’equip mallorquí. Les curses del jove japonès van donar una mica de feina a Ter Stegen en un primer temps de clar domini blaugrana, amb un Frenkie de Jong agressiu en la pressió.

El Barça va saber marcar ja en el primer minut, per deixar grogui el Mallorca, i abans del descans, quan l’equip de Vicente Moreno s’estava recuperant. L’escenari ideal per anar fent canvis, ara que en pots fer cinc, a la segona part, per anar deixant passar els minuts pensant en el futur. Pensant en les cames de jugadors que no tenien ritme, com Arthur i com Luis Suárez, que encara no havia jugat sota les ordres de Setién perquè es va operar al gener. Pensant en protegir altres jugadors i també, amb una mica de picaresca, assegurant-se que Jordi Alba podrà jugar divendres que ve al camp del Sevilla, ja que el lateral va veure una groga d’aquelles que tothom s’ensuma que ja volia veure. Li tocarà descansar contra el Leganés aquest dimarts, doncs, en la segona final d’aquesta final de temporada estranya en què l’equip de Setién sembla més fresc, més descansat i amb les idees més clares que abans.

Messi, omnipresent

Si abans del confinament guanyar fora de casa era un suplici per al líder, a Mallorca tot va ser senzill. I Jordi Alba, incansable, va marcar el 0-3 en una jugada en què es va canviar els papers amb el seu amic Messi, que li va oferir el regal del gol. Normalment era Alba qui feia les assistències a l’argentí, però aquesta vegada va ser al revés. Messi era a tot arreu i, un cop va fer el 0-4, es va passar el final del partit intentant que el cinquè gol fos obra del seu amic Luis Suárez. Pensant només en la pilota, en el futbol, en el triomf. Amb aficionats o sense, amb mascareta o sense, amb espontanis o no, hi ha coses que no han canviat. I Messi continua sent qui marca el camí.