Sergio Ramos deixa amb un pam de nas el Barça (1-1)

BarcelonaUn crit solitari, un gol, ho pot modificar tot. El Barça ja es veia guanyador gràcies al crit de Luis Suárez, però en el darrer minut, un altre crit, el de Sergio Ramos, amb un altre cop de cap, ha donat un punt amb regust de triomf al Reial Madrid (1-1). Dos crits, dos cops de cap i un equip més feliç: el Madrid, especialista en l'art de sobreviure. El Barça sembla que encara no ha après una lliçó clau: no pots deixar viu el Madrid, ja que sempre torna.

Les claus del Barça-Madrid de Natalia Arroyo

Una derrota hauria significat caure a 9 punts del Madrid i caure en un estat de depressió, amb debats cent per cent barcelonistes. El triomf hauria significat situar-se a 3 punts, que haurien semblat pocs. I finalment ha arribat un empat que deixa més plena la panxa del Madrid. El Barça segueix trist, frustrat, conscient que ha perdonat el segon gol, en botes de Neymar i Messi, sense aprendre que al Madrid no li pots deixar una darrera bala. En aquest joc de miralls, de rivalitats, l'empat del Madrid trenca l'optimisme provocat per la bona segona part blaugrana i envia molts socis a fer cua davant el psicoanalista.

I malgrat tot, el Barça ha millorat. No ha estat la joguina d'Anoeta: ha competit millor, ha plantat cara i a vegades semblava tenir el partit tancat. Ara, l'equip només ha fet engrescar quan ha tornat Iniesta. Com s'enyora Iniesta quan no hi és. Com canvia l'equip quan Iniesta juga. I quants problemes s'amaguen si et cal tant un jugador.

El primer temps ja no ha estat gaire bo. La tensió i la igualtat han provocat les errades de molts jugadors, en un partit jugat amb passió, però no sempre amb encert. Una lluita ferotge al mig del camp, amb el Madrid esperant tancat, feliç de saber que tenia un coixí de 6 punts. La pressió era del Barça i, per tant, l'equip de Zidane s'ha atrinxerat de sortida, jugant amb els nervis d'un Barça agressiu però orfe de la llum d'Iniesta, suplent. Luis Enrique ha preferit no forçar amb el migcampista, reiterant la seva confiança amb Andrés Gomes, titular en un equip sense experiments. Ni defensa de tres ni jugadors sacrificats: el millor equip possible per posar les coses a lloc.

El minut a minut del clàssicEl Barça ha intentat jugar. El Madrid ha intentat jugar amb el Barça. Primer defensant, després posant la cama i, de mica en mica, estirant-se amb atacs calculats. De fet, l'equip de Zidane ha acabat xutant més a porteria que un Barça amb moltes pèrdues de pilota. En un partit amb molt soroll, Busquets, esclar, s'ha erigit en un dels puntals de l'equip, enduent-se la pilota en cada duel directe, pescant en aigües mogudes. L'escenari, però, no invitava a l'optimisme, ja que el Madrid aconseguia arribar amb certa facilitat a la porteria de Ter Stegen, i al minut 3 Mascherano ha comès un penal clar sobre Lucas Vázquez. El Madrid, ben treballat defensivament, ha aconseguit que Messi toqués la pilota lluny, Neymar caigués en guerres per una banda i Luis Suárez no ensumés la pilota abans del descans. Un partit molt viu, però amb massa tanques per arribar a la porteria de Keylor Navas. Un duel molt igualat en espera de ser resolt per un detall. Un detall com tres possibles penals per mans, un de Rakitic, un de Carvajal i un de Ramos, per una possible expulsió, ja que cada duel era ferotge o una individualitat. El primer temps ha estat un combat.

Però tot ha canviat gràcies a un detall: el gol de Luis Suárez al minut 10 de la segona part. Iniesta ja escalfava quan una falta lateral l'ha rematada de cap l'uruguaià, fent-se un espai just al cor de l'àrea, entre Lucas Vázquez i Varane. L'uruguaià, que feia uns partits que no veia porteria i gairebé no havia tocat la pilota, ha demostrat aquell instint competitiu que l'ha portat dels barris pobres de Montevideo al partit més car del planeta. Una rematada de golejador, de caçador, per marcar diferències en un partit que, fins llavors, semblava destinat a l'empat.

Un crit alegre, amb ràbia, que s'ha fet sentir en un estadi amb soroll, sense aquell joc pur del Barça d'altres cops que s'imposava clarament. El Madrid, però, ha reaccionat amb orgull i Luis Enrique, encertat, ha entès que calia fer alguna cosa per allunyar els núvols que anticipaven un temporal. Iniesta ha entrat per un Rakitic molt lluitador, per passar a liderar l'equip acompanyat d'un André Gomes cada cop més destinat a la destrucció. El portuguès, titular per tercer partit consecutiu, ha fet la seva fenia, sense desentonar, sense enamorar. I un cop ha vist Iniesta, li ha passat totes les pilotes. De fet, Messi també li ha donat el braçalet. Qüestió de respecte.

Zidane ha reaccionat amb Casemiro, situat al mig del camp per posar la cama i alliberar Modric. Els dos tècnics han apostat per dos jugadors poètics: Iniesta i Modric. I el Barça ha intentat fer seva la pilota, amagar-la d'un Madrid que s'estirava els cabells recordant les ocasions del primer temps, amb dos xuts de Cristiano i algunes centrades laterals, ja després del gol de Suárez, amb un Ter Stegen que s'ha convertit en espectador. El gol ha reforçat el discurs d'un equip que s'ha fregat els ulls feliç de veure com Messi i Iniesta feien el seu partit. Neymar, però, ha perdonat el 2-0 després de trencar la cintura de Carvajal (min 68). Era el moment per sentenciar el clàssic. I el Barça ha perdonat.

Zidane ha cridat Asensio, a qui ha fet jugar per Benzema, just quan André Gomes ha rebut un cop i ha estat substituït per Arda. I, de mica en mica, el Madrid ha aconseguit traslladar l'eix del partit una mica més lluny de Keylor Navas, però sense crear ocasions clares. I just quan l'equip madridista feia un pas endavant, Iniesta ha passat una pilota meravellosa a Messi, però l'argentí ha xutat massa creuat. Zidane ha buscat la seva darrera bala, el català Mariano, maresmenc amb sang dominicana. I Luis Enrique ha fet entrar Denis per Neymar, fos, per amagar la pilota. El clàssic estava destinat a tenir un guió obert fins al final. I Arda ha comès el pecat de cedir una falta on no es poden cedir contra el Madrid en el darrer minut. I Sergio Ramos ha rematat per empatar. Ell, el gran especialista en gols al final del partit, com sap l'Atlètic de Madrid.

El Barça ha recuperat moments de bon joc. I, per sobre de tot, ha recuperat Iniesta. Però com l'any passat, contra el Madrid, ha comès el mateix pecat: no deixar KO el Madrid quan jugava millor. I el Madrid sempre té set vides.